dimecres, 8 de novembre de 2017

Si bebes, por qué te metes! Manolete!

Pues sí, dissabte s'aixeca un dia ben lleig, gairebé tant com l'Enrique San Francisco i passo les hores matant zombis a la consola i fent una mica de chacha.
A la nit sopo d'hora i de seguida m'en vaig al sobre per estar a tope l'endemà, que al final he enredat algú per anar a St. Llorenç!
Em llevo diumenge ultra-motivat, i passo a recollir en Pepins i... s'acaba el dia gairebé!
La mare que l'ha parit! Es presenta amb un careto pitjor que el del Enrique!!


- És que era el cumple d'en Ramis...
- És que em vaig liar una mica...
- És que m'he posat al llit a les 6...
Excuses vàries i diverses per anar a fer quatre vietes d'esportiva per la comarca i retirar d'hora.
- Pues no! Cap a St. Llorenç!
- Buenuuuu.... a veure si em recupero una mica....
Sortim d'esmorzar a les 11 del bar de St. Llorenç i encara no ha triat cap via!
- Encara em roda el cap...
- Em marejo...
- Quan miro enlaire perdo l'equilibri...
Total, com sempre acabo triant jo i busco un plan P1.
Si, pla P1, no pla B!
P1 de parvuls!!!
Al final anem a fer la via "Esperó Sud". 
Via facileta, gairebé equipada i amb roca molt bona, tot i que hi ha algun bloc que fa molta mala pinta...i després diuen de la "Kuru"... quins ous que tenen alguns dinosaurios d'aquest país!
Començo jo per una placa tumbada fàcil, després una xemeneia estreta però també és facilota i arribo a una terrassa on hi ha la R1 que em salto. Faig una diagonal a dretes i continuo per un esperonet equipat amb un pas tonto, potser era el roze però m'ho vaig de tenir de mirar una mica. R2, R1 nostre, en una terrasseta molt comode.

El següent llarg també el faig jo. Aquí la via es posa més tiesa i més xula. Comença amb una placa fàcil, passant per sobre de blocs i arribem a un desplomet mooolt guapo i ben equipat, després passem per sobre de més blocs sospitosos i encarem una altra placa, on jo vaig posar un friend, i sense dificultat arribem a R3.

En Pepins arribant a la nostre R2
I el tercer llarg també el faig jo... el borratxillu encara està suant alcohol!El primer pas és el més difícil de la via amb diferiència. És una bona estirada per agafar un cantu boníssim però amb els meus 168 cm no arribo i tinc de fer un passet entremig. Després es relaxa l'asuntu i anem seguint una fissura molt guapa fins a trobar una petita placa on vaig posar el 2n ferro, un empotrador petit. A sobre mateix d'aquesta plaqueta trobem la R3.

En Pepins arribant a R4, la nostre R3
Asseguro a en Manolete amb unes vistes increibles del Cilindre, del poble i del llac.
Fem un petit llarg per arribar a dalt i baixem tot xinu-xano, jo intentant convence'l per fer una altra via i ell intentant convence'm d'anar fer esportiva... Al final va guanyar ell... Però aquesta me l'apunto!!!!!😡😡😡😡😡

Croki-paint made in mi

Crokis del Skalatzencas

Així es va presentar el tiu!!!!

2 comentaris:

Karre ha dit...

Un clàssic, sopar de vi, esmorzar d'aigua...
Però be, la qüestió és donar la cara a l'endema. Qualsevol li diu al Xexu, dsps d'anar a dormir d'hora i fer marujeo per casa el dia abans, que: -hem vaig liar i que hem queda a casa amb la peke... T'ho podria estar recordant algunes setmanes ;·)
En aquests estats, de ressaca, tot et tira en contra, però arribar al cim encara et fa més feliç. Ho heu de probar! sempre amb gelocatas o ibuprofenus a la magnesiera.

Sergi Martínez ha dit...

jo no ho recomanaria gaire..mola mes anar seré...tires una mica mes! qui ho havia dir!