Pues si, el 12 d' octubre no hi havia res a celebrar, i per tant no vàrem fer festa al curro, però en canvi, per Sant Follardo, ai, Sant Eduardo, patró dels matrimonis difícils i separades, si que vàrem fer-ne. Pues diria que té força feina ultimament, sobretot amb el matrimoni Espanya-Catalunya!!!
Així que el dijous, 12-O, quan vaig plegar, em va recollir el brother amb la furgo plena de cordes i birres, que el viatge fins a Huesca és molt llarg...sobretot si no vols gastar gas-oil i no passes de 1500 rpm...
La ideia era escalar divendres a Arguis, a la Sierra de Bonés. Dissabte fer un parell de vies a Peña Predicadera i si quedaven cartutxos per cremar, fer algo d'esportiva per allà diumenge.
Aixì que divendres ens vàrem llevar força d'hora i una mica ressacossos a Arguis.
Des de l'aparcament, la pujada no es veu tant dura com diuen i les vistes de la paret són força decebedores...
Doncs tot el contrari!
La ostia! Quina santíssima santa pujada! No té pèrdua, però no s'acaba mai, i a més, ja cardava calor de bon matí!
L'accés és fàcil si mirem bé el mapa del Komando Kroketa que us penjo.
 |
| Crokis de l'aproximació xirlat al Komando Kroketa |
 |
| Croki-paint de l'aproximació des del cotxe |
 |
| Inici de via inconfussible |
 |
| Crokis mangats de Txastimendiak i Guara Vertical |
El crokis que dúiem deia que hàviem de portar un semàfor, així que ja anàvem una mica cagadetes pels alejes que podíem trobar. Però a peu de via veiem una bona ristra de parabolts ben lluents i el meu germà s'anima. Li fot ell, enllaçant els dos primers llargs i fins i tot saltant-se xapes i ponts de pedra.
En el segon llarg trobarem un parell de passos aïllats una mica putes, però es fan bé, ja que la roca és molt adherent.
 |
| Primer llarg, menys matojero del que sembla |
El tercer el faig jo, i és molt més curt del que diu la ressenya, així que l'enllaço amb el 4t, que té un inici un pèl desplomat. Uns moviments rarus i de possar-t'hi bé i anem a una placa fissurada i tombada molt fàcil i guapa, amb poques xapes però molts ponts de pedra. En menys d'una hora ja estem els dos a dalt de "La morcilla".
 |
| El David arribant a R4 |
El cinqué llarg es veia molt terrorífic quan miràvem per internet, però quan t'hi posses és molt agradable i disfruton! Aquí combinem adherència i fissures, tot en roca excel.lent i molt adherent!
 |
| El David després del pas més puta del llarg |
 |
| I dues fotikis més d'aquest llarg de 5 estrelles |
El sisé llarg em toca a mí. Molts blogs diuen que aquest 5+ és un bon 6a... La veritat és que jo li posaria una mica més!
Només sortir de la reunió ja trobem un pas molt rabiós, i a més, amb possible caiguda a la repisa de la R. Apreto les dents i el cul i em surt! Aquí comença una bona travessa molt guapa per anar a buscar un diedre. El seguim i ens trobem amb un pas mooooooolt puta! Els pocs peus que hi ha estan molt sobats, i al final, com a bon convergent (cagat) que soc, acabo fent dos "acerus".
 |
| El menda a mitja trave |
 |
| I dues fotos més del 6é llarg, encarant el diedre |
El següent llarg, el 7é, li toca al meu germà, però ens canviem l'ordre i així ell pot fer la última, que és més del seu estil.
Només sortir de la R ens trobem amb un pas tot amorfo, però surt bé, sobretot si no portem motxil.la, després una travessa molt fotogènica, al final de la qual ens trobem un diedret força atlètic i guapo. I a l'ombra! Que ja estavem una mica torrats amb tant de Sol!
 |
| Dues fotos ben parides del L7 |
I finalment, després del rotllo que us he cardat, arribem a l'últim llarg. Haviem llegit que surtia 6a+ en lliure, però a cap dels dos ens va sortir. Dos aceros i cap a dalt.
Un cop al cim, ens sorpren el paisatge que hi ha a la vall de darrera, molt i molt verd i guapo!
Un cop ens em fumat un bon cigarritu, baixem amb tres rapels i uns destrepes fàcils i encarem la llarga baixada cap a la furgo.
 |
| Croki-paint xungo del descens amb rapel de la via |
