dijous, 31 de maig del 2018

No cal que plogo tant, collons!!

Vaja any que portem! 
Després d'un hivern que ha nevat més que en un anunci de turrons; ara està cardant una primavera que ni l'arca de Noè se salva de bombar aigua!


Tot i així , em pogut fer alguna coseta entre ruixat i ruixat.
La última que em fet va ser per terres de Huesca, a Peña Predicadera.
La companya i jo vàrem coincidir en un finde de tres dies, i la ideia principal era anar a Soria, però com que pintava mal temps pel divendres, vam canviar de plans i cap a la Predicadera!
Tenia moltes vies en ment i les volia fer totes, però ens vam llevar tard, vam esmorzar tranquil·lament i fotia un vent del carajo, així que vam fer una vieta i cap a Soria, a veure que si cou per les Castilles!
Sí no sabeu com s'hi arriba a la Peña Predicadera, cliqueu aquí.
La via escollida va ser la "Furtivos de la roca".
Tres tirades, que nosaltres varem fer en dues, de roca excel·lent, ben assegurades, faciletes i maques!
Un cop a R3, la nostra R2, s'ajunta amb la "Jabalí errante", just a sota del diedru de 6a, mooolt i moooolt guapo! Tot i que ja l'havia fet no fa gaire, encara el vaig trobar més xulu!
Un últim llarg fàcil ens duu al cim, on ja no cal fer reunió a la sabina de dalt per qué han posat una bona R de dos parabolts amb anelles. En realitat és la última reunió de la via "Afrodita", equipada aquest hivern passat i que tinc d'anar a fer si o si!!!!

Aquí us penjo el croki-paint i unes fotos...no vam fer cap de bona, coses del directe!

Selfie a R3, la nostra R2.


La parenta contemplant el paissatge...

Croki-paint!!!
Un cop al cim, vàrem baixar xino-xano cap al cotxe, i després de cardar-nos un bon tiberi vam tirar cap a Sòria.
La ideia era fer el turista i una mica d'esportiva.
Hi ha molts pobles que valen la pena de visitar, amb el seu castell, les seves muralles... i la capital també està bé, es un poble o una vila gran, ja veureu.
El dissabte vàrem escalar a Abioncillo. Com que havia plogut i no pintava molt bo vam triar aquest sector per qué està a prop del cotxe.
A cap dels dos ens va agradar gaire, la veritat és que és una mica pedo, tot i que vam fer alguna via molt ben parida.
Si voleu saber-ne més, aquí teniu l'enllaç:
Abioncillo...no és senzillo!
I diumenge vàrem anar a Añavieja, per allò de fer un tros de tornada.
Aquest sector ens va agradar molt! Les vies, el paisatge, el Solete. 100% recomenable!
Vies de tots tipus, graus i metres..
Aquí teniu l'enllaç:
Añavieja

La veritat és que no vàrem fer ni una trista foto dels sectors i dels pobles que vam poder visitar en dos dies, tan sols aquesta....


Diooooosssss!!!!!!!!

dilluns, 14 de maig del 2018

Per rematar el dia!

Després d'haver fet la Portella Superior (La senda de don Angello), i veient que aquell parell no espavilaven, suposo que per fer temps i pirar, jo vaig acabar decidint que havíem de fer una altra vieta!
I PUNTO!!!!!
Mentre carreguem les motxilles, vaig rumiant alguna vieta fàcil, d'un llarg, que arribi al cim d'alguna agulla i que estigui a prop...
Ja ho tinc!
L'Aresta Brucs del Gep llarg!
Ja l'he fet varies vegades, però tant'é!
A mi m'agrada i no hi ha res més a qüestionar!
A pas de tropa arribem a peu de via.
Com que ja l'he fet, li cedeixo el torn a en Patu, perquè en Pepins està treient mitja tonelada de paquets de Chesterfield per la boca...
En poca estona arribem al cim, destrepem per darrera fàcilment i el duo sacapuntas ja vol marxar!
PUES NO!
Jo no he fet res de primer i "aixó no es pot permitir"!
Així que baixant, com que ens ve de pas La Peluda, fem l'Aresta Brucs, que també havia fet fa uns 20 anys, però de segon, així que la tenia pendent.
Em va costar prou el putu "quart"!
El primer buril està força amunt, però no serveix de gaire res, perquè si caus no aguanta ni de conya, i si caus arribant al segon buril vas a terra fijo!
O sigui , que trago com un litre de saliva i cap a dalt.
Fem cim, rapelem i ara si que ja la tropa s'em rebel·la i marxem.

Els dos calamars al Gep Llarg

En Chester-kid arribant al cim

Croki-paint

dimecres, 9 de maig del 2018

La senda de Don Angello

Ara fa dies que no escrivim gaire res per culpa dels talls de carreteres, les manifestacions, el desguace, la feina, la maleïda pluja, el 155, la mandra, el queixal, els companys que són més convergents que el mateix Pujulet, l'esquena, les sessions de treure sorra i matolls a un sectoret nou, els dinars familiars...
Total, poca cosa he escalat. I a més, la majoria d'aquests pocs dies que he fet algo, han estat o excursionetes al voltant de Ripoll o vietes d'esportiva.
Tot i així, ens vàrem escapar a Montserrat en Pepins, jo...i en Patu!
En Patu?
"-Però  no estava a Xile?" Em demanareu.
Pos si, però es va agafar uns dies de vacances i va aparèixer pel poble sense més ni més!
Va fer la presentació en societat de la dona i d'en Sebastien, en Patu Jr.!

Don Agello i la seva familia.

Ens vam liar alguns dies, amb la conseqüent ressaca a l'endemà, però vam aconseguir anar un dia a escalar la cordada patacada altre cop junta.
Així que fa uns dies, no recordo quan, vam agafar i vàrem tirar avall sense cap ideia clara d'on aniríem i ni que faríem, només hi havia una cosa segura...que en Pepins, per enèsima vegada, va arribar tard!
Com que ningú es decidia, a Manresa vaig fer un cop de volant i cap a Agulles! 
Que collons tanta tonteria!
Finalment arribem a peu de via de  "La senda dels angels", que ja havia fet fa uns 10 anys o més.
Així que li cedeixo el torn a en Pepins...i a la 3a xapa va i suplica que el baixem! 
Collons...no anem pa bé!
Tira en Patu i arriba a la sisena xapa i... també acaba suplicant que el baixéssim!
Joer!
Buenu, total, que em va tocar a mi anar de primer tota la via!
Vàrem rapelar i pa'casita que ja he vist prou espectacle avui...
Us penjo el croki-paint per si voleu anar-hi algun dia.

Crokis de la via...

...i crokis del rapel
Buenu...en realitat pensava que la cosa aniria així, però sorprenentment en Pepins va arribar a la R1 a cop d'estribu i d'antenot ultra-ilegal! Però en fi, encara sort que va acabar el 1r llarg.

Foto culera per definició!!!

El 2n llarg també el va encapçalar ell. Ja es veu que és més senzillot, 3p. d'Ae i lliure molt fàcil fins R2.
En aquesta reunió ens canviem les cordes i tira en Patu, tot enmig del soroll acollonant que carda l'helicòpter dels Bombers... alguna cosa va passar, però no ens vam enterar del qué.


En Pepins assegurant-me a la R2.


Algo ha passat...

En Patu arribant a R2.

Au, cap a l'hospital! Esperem que no sigui res!
Veiem que la corda va tirant amunt, aixó vol dir que en Patu va pujant enmig d'aquell xivarri, i finalment, en un petit moment de silenci, sentim com crida:
- " Reunió!!!!!!"
Apa, cap a dalt.
Cap dels tres ens surt en lliure aquesta tirada, però tant'é, és molt guapa i té molt d'ambient!
L'últim llarg també el fa en Patu, i en un plis ens trobem els tres a dalt.

En Patu començant L4, no te xaigas birdio!

Mr. Combas!

Arribant al cim.

Unes fotos i uns cigarrus, i cap avall!
Muntem el rapel per la cara Sud, i en un moment tornem a estar al Coll de les Portelles.
Uns volien escalar més, d'altres ja s'enyoraven de la parenta i la criatura...
- "Que fem?"
- "Ja trio jo, seguiu- me!!!!"
Com que aquell parell d'estaquirots no es decidien, ja ho vaig fer jo!!!