dimecres, 1 d’agost del 2018

xXx (3)

Bueno, va, aquí va la última X!
Començaré amb una rondalla de vora el foc.


Hi havia una vegada una paret de roca que vivia entre Queralbs i Núria.
Aquesta paret era moooolt grossa!
Però alhora era mooooooolt vella! 
I com que era molt vella, tenia mooooolts líquens i mooooolta molsa i mooooolts matolls i mooooooltes repises i mooooolts pedruscus sueltus!
I a més, pobreta estava malalta!
Tenia un  cuc de color blanc i blau que cada dos per tres li provocava uns  recargolaments molt dolorosos al seu interior, provocant-li uns desprediments moooolt perillosos.


El metge del poble, com que no tenia molts medis, li anava posant tiretes en forma de xarxa i de malla, però  tan sols eren petits remeis que no feien sinó enderrerir el seu final.
Al final un metge vingut de la ciutat va trobar la solució!
- S'ha d'eliminar la font d'alimentació d'aquest cuc, així marxarà i deixara la pobre paret en pau!
Vingué gent d'arreu del país i tot junts van aconseguir enganyar el cuc, canviant de lloc la seva ruta per aconseguir el tant preciat aliment en forma de raïl i cable.
Des de llavors, la gran paret de la Vall viu més feliç que un tornavís!


I a més, ens deixa pujar a cavall de tant en tant, com si es tractés d'un avi jugant amb el seu nét!
Pues si, més o menys és això el que li ha passat a la Dent d'en Rossell.
Durant molts anys, va estar mig oblidada degut a la poca quantitat de vies, a la gran quantitat de malles i xarxes que hi van cardar els de F.G.C. i el perillós peu de via que hi havia, que si et descuidaves, el cremallera t'afaitava el clatell.
Fins que un dia van variar el recorregut del tren, i conseqüentment, també van treure tota la ferragada que hi havia penjada.
I allà es va quedar, esperant a nous obridors que li donessin una segona joventut.
Jo sempre hi havia volgut obrir una via per després deixar-la ben equipadeta, però estava convençut de que si ho feia algun taliban me la petaria, així que em vaig quedar a l'expectativa.
La cosa es va començar a animar i van deixar la seva emprempta gent com en Pep Vila, en Dorcas, en Guilera, en Pau, en Gil...
Al final vaig ens hi vam possar uns quants del K.R. i van sortir 4 vietes força maques, i suposo que de tant cardar-li el rotllo a en Grau, també es va motivar, i va acabar obrint- ne una altre.
Li va quedar una via que té molt bona pinta però que no és gens del meu estil, molt poques xapes però fàcilment protegible, parabolts de 8mm., grau ajustadet i sorpresa al tram d'Ae...però suposo que es tornarà una clàssica en poc temps.
Quan la va acabar, vàrem quedar per fer la 1a repetició i, claro, es va cardar a ploure.
I des de R4 vàrem rapelar molls com ànecs.
Poca cosa us puc esplicar de la via, ja que no vaig acabar, per això us he fotut el rollu de la rondalla, per emplenar una mica! Jajaja
Buenu, us podria dir que el 1r llarg és molt obligat, que el 2n té una arribada a R2 Dent d'en Rossell 100%, que el 3r és moooooolt guapo, tant que es fa curt, i que el 4t llarg és més espectacular que difícil, sempre i quan anem bé amb els pedals.
Us penjo la única foto que vàrem fer i el crokis fet per en Grau, un dels obridors.

Jo arribant a R3

Crokis fet per en Grau