dijous, 11 d’octubre de 2018

Més Aragó (1)

Ja que l'última entrada al blog era a Peña Predicadera , aprofito i us explico una altra que tenia mooooooooooooooooolt endarrerida.
A principi d'estiu, abans que vinguessin les grans calorades, que al final no van venir, vam  anar a fer aquesta via que no tenia ni un any.
Quina via és?
La "Afrodita", i si sou de la meva quinta lo primer que us vindrà al cap és això:


Toma ya!
No pensareu amb cap deesa mitològica ni res d'això, pensareu amb la xicoteta d'en Mazinger-Z!
Quants berenars de pa amb xocolata davant la tele mirant aquell parell com es fotien d'osties contra el malo malísimo i salvant el món per enèsima vegada!!!
Pues ja era hora que algú li dediqués una via a la fèmina metàl·lica de la sèrie!
Així que no sé quin dia de finals de primavera vaig anar a fer-la amb la Mireia i en Pepins.
Per arribar a les parets ho trobareu molt ben explicat a aquí.
Un cop a peu de paret, la via és fàcil de trobar: és el banrrankillu/diedru que hi ha entre les vies "Starlux" i "Jabalí errante".
Com que jo vaig ser el que es va enterar d'aquest nou equipament, vaig anar jo de primer tota l'estona. Quin gustassu de roca!
El primer llarg és el que més em va agradar, un diedre molt ben parit, amb roca excel·lent i molt equipat! Potser té masses xapes, però a mí ni em molesten ni em fan mal d'ulls.
Sí l'aneu a fer, que no us cardin aquesta tirada!!!

Jo al 1r llarg, didre sensacional!

Agafant aire pel tram final del L1.

La Mireia xalant una mica a la 1a tirada.
El segon llarg surtim del barranc cap a l'esperó amb uns passos finets, després l'asuntu s'ajeu i tornem cap a dins.
El tercer és ben igual que el típic engorjat de Guara, però enlloc de baixar pugem. Tirada ben curiosa, guapa i fàcil.

La Mireia arribant a R2.

La Mireia al 3r llarg...

...i arribant a R3.
La quarta tirada també és molt guapa! Surtim de la reunió recte amunt per un altre esperó que a mesura que pugem es va ficant tiesu, superem un petit sostret i arribem a una plataforma on muntem la R4, envoltats de formacions marcianes!
El següent és el llarg més puta, diuen que és 6a+, però jo diria que és un pèl menys, però buenu, és igualment guapu de pilotes!
Es tracta d'una arrancada explosiva, on em de tibar de braços, o de cintes, si us pesa el mondongo més que a mi (que ja és dir!), i després seguim fins el cim per terreny fàcil però força vertical.

Jo al L4.

La Mireia al pas de 5+ del L4.

La Mireia després de fer el pas puta del L5.
Un cop al cim, fem un cigarru, i rumiem quina via podem fer més, ja que si baixem rapelant en podem fer una altra. Però la Perkins no es troba gens bé i cardem el camp.

Foto-parelleta-cim.

Començant el "descens"...