dimecres, 1 d’agost del 2018

xXx (3)

Bueno, va, aquí va la última X!
Començaré amb una rondalla de vora el foc.


Hi havia una vegada una paret de roca que vivia entre Queralbs i Núria.
Aquesta paret era moooolt grossa!
Però alhora era mooooooolt vella! 
I com que era molt vella, tenia mooooolts líquens i mooooolta molsa i mooooolts matolls i mooooooltes repises i mooooolts pedruscus sueltus!
I a més, pobreta estava malalta!
Tenia un  cuc de color blanc i blau que cada dos per tres li provocava uns  recargolaments molt dolorosos al seu interior, provocant-li uns desprediments moooolt perillosos.


El metge del poble, com que no tenia molts medis, li anava posant tiretes en forma de xarxa i de malla, però  tan sols eren petits remeis que no feien sinó enderrerir el seu final.
Al final un metge vingut de la ciutat va trobar la solució!
- S'ha d'eliminar la font d'alimentació d'aquest cuc, així marxarà i deixara la pobre paret en pau!
Vingué gent d'arreu del país i tot junts van aconseguir enganyar el cuc, canviant de lloc la seva ruta per aconseguir el tant preciat aliment en forma de raïl i cable.
Des de llavors, la gran paret de la Vall viu més feliç que un tornavís!


I a més, ens deixa pujar a cavall de tant en tant, com si es tractés d'un avi jugant amb el seu nét!
Pues si, més o menys és això el que li ha passat a la Dent d'en Rossell.
Durant molts anys, va estar mig oblidada degut a la poca quantitat de vies, a la gran quantitat de malles i xarxes que hi van cardar els de F.G.C. i el perillós peu de via que hi havia, que si et descuidaves, el cremallera t'afaitava el clatell.
Fins que un dia van variar el recorregut del tren, i conseqüentment, també van treure tota la ferragada que hi havia penjada.
I allà es va quedar, esperant a nous obridors que li donessin una segona joventut.
Jo sempre hi havia volgut obrir una via per després deixar-la ben equipadeta, però estava convençut de que si ho feia algun taliban me la petaria, així que em vaig quedar a l'expectativa.
La cosa es va començar a animar i van deixar la seva emprempta gent com en Pep Vila, en Dorcas, en Guilera, en Pau, en Gil...
Al final vaig ens hi vam possar uns quants del K.R. i van sortir 4 vietes força maques, i suposo que de tant cardar-li el rotllo a en Grau, també es va motivar, i va acabar obrint- ne una altre.
Li va quedar una via que té molt bona pinta però que no és gens del meu estil, molt poques xapes però fàcilment protegible, parabolts de 8mm., grau ajustadet i sorpresa al tram d'Ae...però suposo que es tornarà una clàssica en poc temps.
Quan la va acabar, vàrem quedar per fer la 1a repetició i, claro, es va cardar a ploure.
I des de R4 vàrem rapelar molls com ànecs.
Poca cosa us puc esplicar de la via, ja que no vaig acabar, per això us he fotut el rollu de la rondalla, per emplenar una mica! Jajaja
Buenu, us podria dir que el 1r llarg és molt obligat, que el 2n té una arribada a R2 Dent d'en Rossell 100%, que el 3r és moooooolt guapo, tant que es fa curt, i que el 4t llarg és més espectacular que difícil, sempre i quan anem bé amb els pedals.
Us penjo la única foto que vàrem fer i el crokis fet per en Grau, un dels obridors.

Jo arribant a R3

Crokis fet per en Grau


xXx (2)

Anem per la segona X...
A finals de maig, després  de dies i dies de pluja, pinta un finde més o menys estable.
Així que ens posem d'acord en Pepins i jo per anar a fer algo per Oliana.
Mentre esmorzavem, vàrem triar via, la "Treintaitantos".
Jo ja la tinc, i a més en tinc un bon record, ben assegurada, roca bona, via maca i aproximació curta.
Quan estàvem fent el carajillu, el dia ja es va començar a torçar...
En Pepins ja veia pegues per tot arreu perquè la veia molt difícil.
Després vàrem acabar aparcant a la quinta ostia!
Ens vam liar una mica a l'aproximació.
Van anar apareixent nuvolets que van acabar sent uns cumulonimbus d'agarrate als matxus!
I després d'haver fet tres llarguets ben macos, en el quart, en Pepins es queda clavat en una placa. Es tira una bona estona negociant el pas, però finalment decideix baixar-se...
Uns quants renecs meus no el fan canviar d'opinió.
Des de la comoditat i seguretat de la R3 si que es veu que hi ha un alejillu, però segons el crokis és 5°, i jo no recordava haver passat por, també s'ha de dir que ja fa uns 15 anys que la vaig fer i estava molt millor que ara.
Total el baixo fins a la R3 i...
Sorpresa!
Ja trona!
Com que soc de "casa bona" i de petit sempre ens deien que "Hombre precavido vale por dos", agafem la corda i tirem avall.
Per dalt queden tres llargs i tot el descens, i per sota només tenim dos rapels i desfer l'aproximació.
Si vull remullar-me ja iré a fer un barrankillu!
Arribem a la carretera i encara no plou.
Amb un sentiment agredolç decidim rematar el dia fent esportiva a la Obaga Negra.
Fem unes quantes vies i quant encara no estàvem saciats, comença a ploure.
Baixem a tot ostia i arribem a una baumeta al costat de la carretera vella just quan comença a pedregar!
Save by the bell!
Esperem una estoneta i quan para anem cap al cotxe i a fer un dinaret, no ens ho hem guanyat però tenim gana!
I ara el consagrat croki-paint acompanyat d'unes pedo-photos!

Croki-paint!


Dues pedo-photos d'en Pepins al L1...

...i al L2.

xXx (1)

Prepareu-vos per qué  venen tres entrades que no tinc ganes de fer-les!
"Per qué?", preguntareu...
Pues com bé diu el títol són tres X's! 
Triple X!
xXx!


Tres retirades!
I les tres a meitat de via!
I les tres seguides!
Per agafar les cordes i els gats i mandar-los a tomar pel cul!

Pues venga, va, comencem per la primera.
Un dia remenant pel Feisbuc vaig veure que volien fer una cadena humana des de Collbató fins el cim del Cavall a favor dels Presos Polítics.
La ideia em va semblar bona, i com que suposo que hi hauria molta gent que voldria estar més aviat per dalt, li vaig proposar al meu germà, que encara va amb la pota tiesa, si volia anar a fer bulto pel planer del costat del poble, i va dir que si.
Finalment no recordo el perquè però no vàrem poder anar-hi i em vaig quedar amb les ganes de colaborar.

També van posar-hi un llaç groc!

Uns dies després  vaig veure que també volien posar un gran llaç groc al Gorro Frigi.
Els hi vaig comentar a la colla, però tots es van rajar com a bons nenazas que són, i vaig anar-hi sol.
Em vaig posar en contacte amb l'organitzador del tinglado, en J. Escruela, i el 13 de Maig vaig agafar el petate de currar de verticals i cap a Montserrat.
La ideia inicial era penjar el llaç, anar al cim escalant per alguna de les vies, i baixar rapelant per desmuntar-lo.
Però vàrem tardar més del compte a muntar-ho tot i el dia es va anar espatllant i va començar a cardar molta rasca.
Així que quan vàrem fer un centenar o més de fotos al Gorro amb el llaç, el vàrem desmuntar i vàrem fer cim per la via Estasen, que per cert, jo no l'havia pujat mai, sempre hi havia baixat.
I ara em preguntareu:
"Però si vas fer cim! On és la X?"
Pues jo ja estava a la segona reunió de la via del "Carles" i havia trobat company de cordada, però què feia amb totes les cordes estàtiques i els ferros?
Total, que em vaig baixar per no deixar-ho tirat a peu de via i després vaig pujar amb els demés per la "Estasen" carregat com un burro!
Però buenu, val més una X així que no pas la de la següent setmana!
Finalment l'asuntu va sortir molt be i m'ho vaig passar de puta mare amb gent que no coneixia de res i que ja no recordo com es deien... coses que passen quan abusses de determinades "coses"...
I ara unes quantes fotos, i com no, el croki paint!!!!


Croki-paint de la via.


Tots per sota meu! Semblava un senyor feudal! Jijiji!

El llaç a mig fer des de sota.

En Jesús i jo muntant el llaç.


Dues fotos des del Monestir, amb i sense zoom.

I des de la Gorra Marinera.

I foto familiar al cim, amb un fred del carallu!