Anem a lluitar!

Si us molesteu a buscar el significat de "palestra" podria dir que el títol reflecteix la trista realitat, ja que amb el nostre deporable estat de forma anar a fer una via per sobre de 5+ és com anar a la lluita.

Entrenant per encadenar algun 6a!

Total, amb les cantimplores plenes i les bateries ben buides després d'haver fet la via "Viaje por el muro de la Cascada", en dirigim en pocs minuts a las Palestras de Bachimaña, on hi ha un parell de vietes ideals per rematar el dia.

Ens decidim per la més assequible de les dues, evidentment, ja que no está el horno pa bollos. Encara cardem pudor  a birra... però és que està tant bona!

En Homer Pepins... té menos frenos que el troncomobil dels Picapiedra

Arribem a peu de via, el qual no té confusió. En Pepins es mira el crokis i com que el segon llarg gradua 6a comença ell. Arriba a la R en un periquete i apa, per mi la tirada puta. Vaig pujant amb pasos finets i moviments guapos. Arribo a una repisa i ja s'olora la tragedia! Un desplomet amb molt de cantu ens deixa a una placa més fina que una pista de bolos. Pujo rapant com puc però sense tocar cap cinta. Als 30 metres monto reunió i puja en Homerpep. Tira ell  i enllaça els dos últims llargs que no tenen molta història, petits ressalts maquets entre feixa i feixa.

Inici de les dues vies, la nostra és la de la dreta.

En Pepins recuperant el L2.

Aquell cap que surt per dalt soc jo a R2.

Inici del tercer llarg.

Des de la reunió del cim em de desgrimpar assegurats uns metres per anar a buscar la última reunió de la via "Espolon de la Virgen", i fer un ràpel de 40 mts. justos amb tendència a la nostra esquerra fins a una lleixa, on amb una mica de intuïció i l'ajuda del Croki-paint anirem cercant el camí més evident amb alguna desgrimpadeta inclosa pel mig fins a arribar una altra vegada a peu de via.

Rapelant i pensant ja amb un bon birrot glaçat!

Croki-paint que us pot ser molt útil durant la baixada.

De viatge

Buenu, ja n'hi ha prou de Cares B, i anem a repasar Greatest Hits. Vale, jo no faig viotes, però hi ha matollades que per mi ja ho són, tot i que hi haurà algú que dirà que tal via o tal altre no arriba ni a la típica cançó de ball de festa major que sona a les 4 de la matinada, quan ja ho cantem i ho ballem tot degut a la quantitat bestial d'alcohol de garrafon ingerit.

Una de tantes...

Pues si, hi ha vies que més d'un re-makinas les considera una margera o un talús, però que per la gent del peloton, que no som pocs, ens deixa amb bon gust de boca, sense necessitat d'una sobredosis d'adrelina o una jugada de cames a canvi de res.

Una d'aquestes vies, que sense ser res de l'altre mon ens deixarà un bon record, és la "Viaje por el Muro de la Cascada". Un nom que a mi no m'agrada gaire, però en realitat és lo de menys.

L'ideia inicial era fer la via "Del Diedro", que em vaig quedar amb ganes de fer l'any passat, però la nit abans ens vàrem cardar una bona rajada de birres, i clar, s'ens van enganxar els llençols. Finalment, entre llaganyes i mocs, vam arribar a peu de paret, i com era d'esperar, hi havia gent fent a la via...

Vistassu ràpid al mòbil i ens posem a l'única via lliure que hi ha: la "Viaje por el Muro...". Com que a més veiem que ve més gent ens espavilem i passem de fer el primer llarg, que ademés està moll.

En Pepins es demana el torn i comença ell enllaçant els nostres dos primers llargs, un 4° molt agradable de fer i equipat amb unes xapes d'allò ben curioses, sense marca, ni homologació i amb parabolillus de 8mm. Fem una travessia caminant i el següent llarg el faig jo. Un 4° amb unes formacions molt guapes. Anava a enllaçar amb la següent tirada però com que sóc un cavaller li deixo fer a en Pepitu, ja que és l'únic 5° de l'itinerari: un diedret amb una sortida fineta per entrar a una placa amb bon cantu.

Torno a tirar jo i arribo a una gran lleixa després de fer un 4° de fissura ben divertit. Aquí veiem que tenim tres opcions per tirar amunt: per la via "Del Diedro" 4+, per la via "El Dorado" 6a+ o per la nostra. El 6a+ es veia molt guapo però decidim acabar per la via que estem fent, així tindrem una excusa per tornar-hi.

Dos tiradetes, una de 4° i l'altre de 3°, facilment enllaçables però que no ho fem, ja que no tenim pressa. Un cop al cim de la paret, pleguem els trastos i anem al Refugi Bachimaña que està a 5 minuts. Carreguem aigua i anem a les Palestras de Bachimaña amb una mica de desgana. No estem cansats però un sopar a base de Patxaran Etxeko i Estrella Galicia no és la millor dieta per tibar a l'endemà.

En Pepins arrossegant-se al nostre L2.

En Pepins al L4.

Jo al primer llarg.

En Pepins al L5.

Jo arrossegant el cul pel nostre L4.

Croki-paint!