Buenu, com que al final s'ha acabat la tranquil·litat a Coll Roig, m'he currat uns crokis-paints tant de les vies com de les aproximacions i així acabem de rebentar-ho tot entre tots.
L'última vegada que hi vaig anar em va fer llàstima i ràbia. Vàrem trobar 12 cotxes al coll, per tant 12 cordades... Crits, papers, vailets oberts, vies colapsades...
Si més no em pogut disfrutar-ho uns quants anys. Ara és massa popular pel meu gust, i si hi torno alguna vegada més, serà entre setmana.
Es tracta d'un sector amb una roca excepcional, equipament excel·lent a base de tensors químics i parabolts, on predomina el grau mig-baix a les vies llargues i mig-alt a les vies d'esportiva. Està orientat al Sud, per tant tindrem sol a dojo, a més de tenir poca aproximació i descens a peu molt còmode.
Totes aquestes premises el fan un lloc ideal per novells, dinosaures i comodons que no volen gaires mal de caps com jo.
Per arribar-hi ara us ho explico:
- Des de Ripoll prenem la N-260 en direcció Campdevànol. 3km.
- Aquí girem a l'esquerra en direcció Gombrèn seguint la GI-401. 8 km més.
- Passat Gombrèn la carretera canvia de nomenclatura, ara és la GI-402.
- La seguim 3 km més fins un trencant a ma dreta on està indicat Montgrony.
- Des de Ripoll són uns 14 km. fins aquesta cruïlla.
- Segim la carretereta fins gairebé al Santuari de Montgrony, uns 5km.
- Quan la carretera baixa cap el santuari prenem la pista encimentada de l'esquerra.
- Pasarem per davant del refugi lliure Les Planelles, on s'acaba el ciment.
- Seguim la pista principal en força mal estat, millor un cotxe molt alt.
- Després d'uns 2km. aproximadament arribem a Coll Roig, 21 km. des de Ripoll.
A partir d'aquí seguirem a peu seguint unes marques roses. El camí no té pèrdua. Està molt fressat, molt marcat i a les tarteres s'hi han fet graons per no patir. Creuarem un pastor elèctric o vailet, l'hem de tancar SEMPRE! Aproximació curta d'uns 10 minuts, agradable i evident.
I ara us penjo uns crokis-paints de les vies llargues. N'hi ha unes quantes més a unes petites parets a l'esquerra però no ho penjo perquè encara s'hi remena.
A part d'aquests sectors, també trobem un parell de sectorets d'esportiva, però no els hi he inclòs. Principalment perquè no ens van agradar molt i també vàrem trobar que els graus ballaven més que la Conga del Caribe.
En el sector Derzu Uzala veurem que hi ha un parell de feixes que tallen la paret horitzontalment. Això ens permet fer combinacions al nostre gust.
En el sector Alicorn les vies es baixen rapelant normalment. Tot hi així hi ha un camí que neix a la última R de la via "Alicorn" i va a bucar el descens del sector Derzu Uzala per darrera de les parets.
 |
| En Chano, en una de les combinacions que m'agraden. |
Bé, ara ja teniu força informació per passar uns quants dies escalant en un lloc paradisíac, però crec que acabarà morint d'èxit. I amb aixó vull dir que un dia els Forestals es posaran tontos, o que estarà tot fet una merda degut a la gran quantitat d'escaladors "Decathloneros", o el propietari prohibirà el pas de vehicles per la pista... Però de moment gaudiu d'aquest lloc tant com pogueu però amb respecte!
Només em queda felicitar la feina feta pel principal equipador de la zona, en Santi Sanz, i els seus companys que un dia es van lligar a l'altra punta de la corda per obrir algun nou itinerari. També els foranis que han aparegut de tant en tant, com en J.B., i els seus col·legues. Es possible que em deixi algú... Ah, si, jo! I potser algú altre, que ningú s'ho agafi malament.
Pues a partir d'aquí us explicaré unes quantes escalades que hi hem fet ultimament però tranquils, seran entrades curtes, no us poseu nerviosos!
Pues a partir d'aquí us explicaré unes quantes escalades que hi hem fet ultimament però tranquils, seran entrades curtes, no us poseu nerviosos!