And the winner is...

Després de cadar-vos tot aquest rotllo de Coll Roig, és el moment de dir quina és la millor via pel meu gust...

Entre tots els itineraris, amb o sense variants, la via que més m'ha agradat ha set la....

"Malalts de roca"!!!!!

Ja se sap que moltes vegades els gustos sobre una via van en funció de les sensacions que vàrem tenir aquell, o aquells, dies.

La veritat és que cada vegada que l'he fet, l'he disfrutat molt i molt. Potser era la via, el dia, el Sol, la companyia, que no tenia ressaca o què sé jo, però ara per ara és la que us recomanaria entre totes les que he fet... En realitat he fet totes les vies llargues varies vegades, per tant considero que tinc un mínim de criteri... I si no, féu la que vulgueu, que totes són molt atractives!

Via molt ben trobada, ben equipada i molt ben netejada, un sobresalient pels obridors i per l'equipador. Tan sols fan falta un grapadet de cintes i ganes de passar-ho bé. 

Tant sols queda felicitar a en Santi Sanz, a en Joan B. i a tots als seus companys que han  col·laborat en aquest sector que hauriem d'intentar cuidar, com tots els altres, està clar, però que ja comença a deteriorar-se... L'última vegada que hi vaig anar ja vàrem trobar el vailet obert, papers, colilles, cotxes mal aparcats...

Us penjo unes quantes fotos de la via. Com que l'hem fet unes quantes vegades en tinc un grapat, i com no, el croki-paint també!!

L1.

L2.

L3.

L5.

L5.

L3.

Croki-paint.

Aclariment a Coll Roig

Continuo reclús a casa tot esperant l'hora per anar a treballar... estic fins els putos ous d'estar tancat!!! I només portem 7 dies....

Buenu, tan sols una aclariment: com tots sabeu, potser sóc la persona que més vegades ha anat a Coll Roig després d'en Santi, i he vist varies vegades que hi ha gent que vol fer la via "Ullets d'esmeralda" i acaben fotuts al "Diedre Tall d'oca", d'una dificultat bastant més alta.  Això és degut a que tenen l'inici en comú. 

Quan comencem la via, després d'uns metres, em d'estar pendents dels químics que s'en van a l'esquerra. Si anem rectes acabarem a la via veïna. Recordeu! Sempre amb tendència a l'esquerra!

Espero que amb aquest croki-paint quedi clar! Pot ser que la vegetació oculti alguna assegurança, però l'últim cop que la vàrem amb fer en Fonts es veia bé la diagonal d'esquerres. 

Si encara us lieu és per matar-vos!

No tinc cap foto escalant aquesta via, per tant us heu de conformar amb el croki-paint i el monigote d'entrada.

El descens? Jo sempre he baixat a peu. Un corriol amb tendència a l'esquerra, mirant les muntanyes, ben marcat i amb bones vistes ens duu fins el camí de l'aproximació.

Pupurri i 4

Buenu, amb aquest escrit ja acabo amb el rotllo de les combinacions i ara toca el torn de les dues vies que trobem al sector Tardor calenta.

A hores d'ara ja hi ha tres vies, però no tinc informació de la nova, quan sàpiga alguna cosa, us ho dic.

Les altres dues són vietes per passar una estona sense complicacions, on podem combinar llargs al nostre gust, ja que el camí de descens creua les vies per les seves R1. La via "Tardor calenta" encara té una mica de gràcia però la via "K" trobo que és una mica pedete. Gairebé entraria a la categoria de grimpada enlloc d'escalada.

Els L1 de les dues vies estan bé, però el 2n i 3r llarg de la via "K" crec que no tenen cap mena d'interés. Un cop fem el primer pas del L2 la resta de la via és anar a quatre grapes, ideal per acabar de rebentar-nos la hèrnia. Amb un parell de cordinos i un  parell d'aliens la podem fer tranquil·lament.

L'altre via encara té una mica de xixa i podem escalar una mica, però també és molt tombat. Amb un grapat de cintes i saltant-nos unes quantes xapes pel tema dels rozes podem enllaçar el segon i el tercer llarg. 

Dues vietes que s'han posat de moda encara no sé ben bé per què, ja que qualsevol via de la zona els hi dona 40 patades, però en fi, van bé per acabar de rematar el dia i practicar l'adherència sense passar gens de por.

L2 de la via "K".

L3 de la via "K".

Jo enllaçant els L2 i L3 de la "Tardor calenta".

En Fonts recuperant el llarg.

En Fonts arribant a la última R.

Overbooking a la "Dersu Uzala".

Croki-paint.

Pupurri 3

Com que continuem aquest semi-confinament a casa, ja que aquest virus pel que veig no t'infecta si vas a treballar, us penjo una altre combinació a Coll Roig.

Aquesta la vàrem fer fa poc, i es pot dir que va ser una mica de xiripa, ja que a l'arribar a l'aparcament ja hi havia un bon grapat de cordades per tota la paret. Així que ens vam posar a la via "Patxaran Litrako" que semblava que estava lliure.

Vàrem fer els dos primers llargs enllaçats i un cop a R2 veiem una cordada acabant el tercer llarg. Com que no m'agrada portar ningú a sobre per allò de les pedres amb tendències homicides, canviem de via i continuem pel tercer llarg de  la "Nil Marín". Un llarg molt llarg amb un pas molt llarg que marca la dificultat del llarg. Toma ya, a que no havíeu vist tantes vegades la paraula llarg en tant poques línies?

Un cop a la feixa, aquesta via s'acaba i continuem per la "Patxaran Litrako" fins al cim. Al final va resultar una bona combinació on cal destacar que la primera assegurança del L3 la vaig trobar un pèl alta però res de l'altre món.

Jo enllaçant els L1 i L2.

En Fonts arribant a R2.

Jo començant el 3r llarg de la "Nil Marin".

En Fonts al L3.

Jo al l'última tirada.

Croki-paint.

Pupurri 2

Pues continuo escrivint sobre Coll Roig, però com que trobareu milers de milions de pàgines per internet només us explicaré les possibles variants i/o combinacions que es poden fer.

Una d'elles que em va agradar va ser una que vàrem fer ja fa uns mesos. Vam entrar per la via "Només hi ha que funcionaris i jubilats" i vàrem sortir per la "Dersu Uzala".

Un primer llarg amb un pas rabiós ens diposita a l'inici d'una fissura que seguim fins al final, on trobem la R2 de la "Dersu Uzala", evitant el tram de 6a+ de la "Només hi ha que funcionaris...", que és força obligat, quedant així un segon llarg molt guapo, amb un grau suau però amb un petit aleje que podem reforçar amb algun flotant si volem.

Després ja vàrem seguir per aquesta via fins al cim. El pas de 6a del tercer llarg de la "Dersu Uzala", ja comença a estar sobadillu. Suposo que un dels culpables soc jo, ja que l'he fet un bon grapat de vegades.

Jo al pas de 6a+ que ens podem escaquejar si volem.

L'enllaç d'una via a l'altre al segon llarg.

Croki-paint.

Pupurri 1

Com us deia en l'anterior entrada, el sector central o Dersu Uzala (peliculon d'Akira Kurosawa) de Coll Roig, podem fer diferents combinacions de vies gràcies a les dues feixes que tallen la paret. Per tant podem fer una via més difícil o més fàcil o més homogènia, al gust del consumidor.

Una d'aquestes combinacions la vàrem fer un dia amb l'Aleix i la seva germana. Com que feia temps que ella no escalava i a més no havia fet mai cap via llarga vàrem fer un pupurri de llargs que rondessin el 6a, ja que tot i que últimament ella no fa gaire res, fa els 6a's xiulant.

Vàrem fer els dos primers llargs de la "Patxaran Litrako" i un cop a la lleixa, vam anar a buscar la R2 bis de la "Dersu Uzala" que vàrem seguir fins el cim. Al final varen quedar tres tiradetes de 6a i la fàcil cresta final. Un matí de tardor una mica ennuvolat però gens fred, a més estàvem  totalment sols a la paret, i el bosc a rebentar de rovellons. Teníem temps de fer més però les obligacions familiars són lo primer, que hi farem!

En George Clooney i la Laia a la R2 de la "Patxaran Litrako" 

Una altra vegada tots dos però ara a la R2 bis de la "Dersu Uzala"

La Laia a l'últim llarg.

Foto-família-cim.

Croki-paint del pupurri que vàrem fer.