Ja fa un grapat de dies d'aquesta sortida, però com ja sabeu no tinc pas collons d'atrapar els posts pendents, que hi farem. A més, ara que començava a defensar-me amb aixó del Blogger, van, i canvien el format. Suposo que és per millor, però fins que no m'hi acostumi segur que veureu cagades garrafals.
Pues, apa, som-hi. Ja fa unes quantes setmanes que vàrem anar a fer la "Via del Quico", a La Nou de Berguedà. Una via força maca, en un lloc molt guapo i un matí ben aprofitat. Podríem haver fet més però el Sol ja apretava i l'estómac també.
 |
| L'Aguda gran |
Des del poble seguir la petita carretera en direcció a La Clusa. Al principi està enquitranat, però després no, tot i que la pista és molt bona. Creuarem una petita línia elèctrica dues vegades. Després d'una corba de dretes molt tancada trobarem una antiga pista de desboscar bloquejada per dos o tres blocs de pedra. Aparquem aquí. Continuem a peu seguint aquesta pista, primer en baixada i després en pujada. Deixarem un trencant a l'esquerra, i poc després arribarem a un petit pla on hi ha una fita a mà esquerra que en forta pujada ens durà a peu de via, on veurem tres parabolts molt junts que ens marca l'inici.
 |
| Croki-paint. |
Un cop a peu de via ens encordem. Començo perquè em surt de chumeibols i tiro cap a dalt. Bufo una mica però arribo a la reunió sorprès. Al Berguedà no regalen res i no l'he trobat tant difícil com havia llegit per internet.
 |
| Jo al L1. |
El segon llarg ja es veu puta des de baix, i si, ho és molt, sobretot pels baixets com jo. En Pepitu l'encadena i en un moment està a la R2. Suposo que li deuria cardar pànic caure sobre aquells parabolts... n'hi ha algun que és digne del Museu dels Horrors.
 |
 |
| Dues fotos d'en Pepins al L2. |
El tercer té una primera part molt maca i fineta, després perd molta dificultat fins la R3. I la quarta i cinquena tirada no tenen molta història. Són molt faciletes, però no lletges. Fem cim i un cigarrillu mentre discutim per on baixarem.
 |
| Foto-cim. |
Acabem decidint que baixarem per l'aresta N-E. Des del cim baixem facilment però amb cura fins a una reunió. És la R2 de l'Esperó N-E. Fem un ràpel d'uns 25 metres fins una altre R, i d'aquí a terra en 25 metres més. Després només ens queda vorejar l'agulla per anar a buscar el camí de pujada.
 |
| Rapelant per l'esperó N-E. |
M
Jjjkkg
uir l’antiga pista de desbrossar. Als 10 minuts, després d’una pujada hi ha una bifurcació. Teniu ja l’Aguda Gran davant. Anem a la dreta, amb una sobtada pujada
12 min. Trobem una fita a l’esquerra i deixem la pista. Anem pel mig del bosc seguint un corriol que s’encara a l’Aguda.
16 min. Arribem a la paret, en el tram més baix de la roca on albirem tres parabolts des de l’inici de la via.