Aquell dia gris de novembre va ser l'últim abans de trencar-me del tot. Suposo que entre l'hèrnia i la mullena l'esquena va dir prou, però sí més no em va aguantar fins el cotxe. Un cop al carro, coktel de Voltaren amb Estrella i cap a Cal Matasanus, i així estem encara!
 |
Doncs aquell dia vàrem sortir de Ripoll amb la idea de fer una vieta a la Pastereta, però ja vam marxar del poble plovent i a mesura que ens acostàvem a Montserrat la meteo no millorava. Finalment vam canviar de plans perquè ja plovisquejava. Decidim anar a fer esportiva al sector de Nou Barris, a Collbató, però la pluja ens dóna una treva i animats ens cardem a la via "Somni de primavera".
 |
| De moment sembla que aguanta! |
Com que els Voltaren encara m'està fent efecte tiro jo de primer i enllaço els dos primers llargs , resultant una grimpadeta molt llarga i fàcil on em de gestionar bé les cintes per evitar el roçament. Puja en Patufet i tornen a caure gotes... Rediós!!!!!
 |
| En Patufet a la R1. |
 |
| Dues fotos d'en Patu al L2. |
 |
| En Patu arribant a R3. |
Ara em toca a mi, i ja plou. L'aigua regalima per la paret, els forats s'estant emplenant, porto els gats , els peus i les mans molles, començo a agafar fred i el Voltaren ja tant sols és un record llunyà, intento que em surti en lliure però acabo fent un parell d'acerots al pas i arribant a la reunió ja derrapo més que en Felipe Massa!
 |
| Un espectacle assegurat sota pluja! |
Em baixa i cardem el camp cagant òsties ja que anem molls fins a la soca dels ous i tinc les lumbars més catxondes que un nuvi a la nit de noces!
De la via poca cosa a dir, ja que són tres llargs. Els dos primers són molt fàcils i el darrer és molt guapo, una placa molt tiesa on trobarem un pas al principi i al mig. Roca excel·lent, equipament abundant i graduació correcte pel meu parer. Si pillem bon temps podem fer alguna de les vies que hi ha als costats per aprofitar més el dia. Us penjo un croki-paint xirlat d'internet impossible de millorar i molt complet.
 |
| Crokis d'autor desconegut. |
Per anar a fer aquesta ruta, o qualsevol de les que hi ha al sector, em d'aparcar el cotxe al carrer dels Graus, a Collbató, sense emprenyar els veïns, i seguir una pista encimentada que hi ha al final del carrer. Un cop arribem a l'alçada d'un dipòsit d'aigua seguim el camí de l'esquerra tot planejant fins que creuem un torrent sec. Aquí ja estem davant de les vies i hi arribarem seguint corriols més o menys evidents, fàcils i lògics, entre 10 i 15 minuts.