Conglomerat prepirinenc

 Posats a parlar de conglomerat prepirinenc, aprofito i faig l'entrada d'una sortida que vàrem fer en David, el Paco i jo a Sant Honorat. Com que no aspiràvem a molt, tan sols duiem en ment fer la "Diagonal del corb", va anar força bé, tan sols algun malentès a les reunions, o perquè no ens escoltàvem o perquè tampoc tenim la mecànica per mà, ja que amb el Paco només hem fet junts un parell de vies llargues, i amb meu germà fa molts anys que tampoc ho fèiem. Però realment va anar molt bé: no vàrem patir ni calor ni fred, els pateos són agradables i curts, l'equipament és més que correcte, el descens a peu és còmode i amb vistes magnífiques, i la roca és prou bona per ser Sant Honorat.

Casa del Corb.

L'interior de la casa.

 No recordo amb quin cotxe anàvem, però el vàrem aparcar a la casa de Can Torrent, ja que l'inici de la pista es veia molt enfangada. Té collons, els tres tenim 4x4, i venim aquí amb un turisme. Com diria l'Arturu: "Pa ir a mear y no echar ni gota"! Però en fí, no ens farà cap mal fer una caminadeta de 20' fins al final de la pista. Després continuem direcció a la Mola del Corb. Podem anar pel S o pel N, però jo us recomano el vessant Nord, molt més curt, i tornar pel cantó solei tot fent el turista per la casa del Corb, resultant una bonica ruta circular. 

Croki-maps de la via "Diagonal del corb".

 Just abans del trencant per anar a l'ermita de Sant Salvador, sí anem pel vessant Nord, hi ha un corriolet que ens duu a la via "La diagonal del corb". No confondre amb el corriol ben marcat i fitat que puja a la Mola del Corb. 

 La via comença en un petit murete que ens va costar força, ja que el peu de via estava molt enfangat i va ser inevitable emmedar-nos els gats en Paco i jo, en David no perquè s'els va deixar a casa... Passat aquest petit tram, seguim en travessa de dretes molts metres, fins a un bosc penjat. El creuem i arribem a una bona reunió. 

Els segundones amb espardenyes!

R2 de la "Diagonal del corb".

Fent camí cap a R2.

A punt d'acabar la 1a via.

 La següent tirada te una sortida molt guapa,  un bombo que sembla molt difícil però que no ho és, quintu de tibar molt ben protegit, i continuar en diagonal a dretes parant molta atenció a les xapes per seguir la línia correcte i no saltar-nos la R2, com un que jo sé. Els dos següents llargs continuen en aquesta tònica, fàcils i en diagonal fins al cim. Ruta que és resultona però que et deixa gust a poc. Per tant un cop al cim fem el descens i anem a fer-ne una altra.

Foto-cim.

Ermita de Sant Salvador, la més petita de Catalunya.

Foto-cim experimental.

Foto-cim creativa.   

 Remuntem el camí que duu a la Mola del Corb i una mica abans del collet trobem dues vies: "La rampa" i "La senzilla". Ens acabem decidint per fer la segona, ja que és més fàcil i el Paco ja comença a remugar. 

Croki-maps de "La senzilla".

 Un primer llarg rampós, humit i sense història ens deixa a una reunió molt còmode, on mentre asseguro a aquell parell vaig mirant el catxu desplom que tenim a sobre. Arriba el Pakillo i ja comencem a ensumar la tragicomèdia. Pujo amb un pedal i vaig montant Scalextrics perquè no pateixin tant. Quan arriba el torn dels segons, el Paco peta com Pedro Panete i es queda buit. El meu germà i jo l'ajudem tibant com berrus i aconsegueix sortir del desplom i arribar al cim! Ara si que ja en té prou. Recollim els trastos i seguim el mateix descens.

Tres imatges del menda a "La senzilla".

 Un cop al camí principal, tornem al cotxe per la vessant sud tot passejant i fent el guiri a la casa del Corb i imaginant noves vies per tot arreu. No us faig els croki-paints perquè les ressenyes d'en Vidal són molt bones i prou artístiques.

Començant el retorn.

Satisfacció de la feina ben feta.

Croki-paints d'en Vidal.