En Follet em porta d'excursió 4

 Com que continuo amagat del fred i de les glaçades tinc molt de temps per matar marcianus, fer de maruja, mirar alguna peliculilla al Nesflics i encara m'en sobra per engegar la tablet i obrir el blog... així que endavant, anem pel quart capítol d'en Follet.

 Ja fa mesos, pel voltant de l'equinocci de setembre, en Follet em va comentar que li feia gràcia la via "Trabucaires", a Les Guilleries. Jo ja l'havia fet amb en Fonts i el Litri, però després d'uns dies vaig deixar el mòbil fet engrunes quan li vaig pasar per sobre amb el cotxe, coses del directe, i com que no tenia cap foto, no vaig fer l'entrada.

 Com que no sóc de cap secta escalatòria, no tinc manies per repetir una via, o cardar A0's a mansalva, o baixar-me sí m'he fet caca, ni res d'aquestes xorrades que limiten a moltes persones. Per tant vaig accedir a repetir la via.

Crokis mangat del blog dels
autors de la via.

 En aquella època estava més valent o tenia menys panxa que ara, per tant, ja sabia que no aniria a fer-la millor, però com que el lloc és guapo i la via està força bé tenia ganes de tornar-hi, i de pas, provar de primer els llargs que vaig fer de segon.

 Així pues, després de fer l'aproximació i d'equivocar-nos un parell de vegades, vàrem arribar a peu de via. Per la xarxa havíem llegit que la corda fixe per arribar a R0 ja no hi era. Doncs alguna ànima caritativa li ha tornat a posar. També vam veure que a sota del sostre de la R3 hi havia un niu de vespes asiàtiques, i anàvem força cagaetes, sobretot jo, però ara ja no hi és, uf, que bé.

Croki-maps 1.

Croki-maps 2.

Croki-maps 3.

Croki-maps 4 del blog "Benvinguts al Paradís".
Millor no ho podien fer.

 Com que el dia que vaig anar amb el Litri vaig començar jo, li cedeixo el torn a en Follet, que és lliga i tira amunt a "totòstia". Llarg amb un final guapo i tiesu i reunió enmig d'una petita selva. L'inici del següent llarg es veu esfereïdor, però un cop t'hi poses van sortint cantus i es deixa fer, molt xulo però arribo a la reunió bufant com una locomotora! 

En Follet al tram final del L1.

En Follet arribant a R2.

Foto semi-artística. 

 Des de la R2 mirem el sostre que tenim més amunt intentant veure si hi ha el famós vesper, però no aconseguim veure'l, així que en Follet comença el tercer llarg amb la condició de que si el niu hi és, cardem el camp. Soluciona la tirada fàcilment i quan monta la reunió em diu que les vespes no hi són. Pujo desmontant-ho tot més tranquil. Tiradeta maca i fineta.

Jo a la R2.

Dues imatges d'en Follet al L3.

El vesper ja no hi és, uf, que bé!

 Surto de R3 en diagonal de dretes molt incòmode i per tornar a la vertical em costa un disbarat. Finalment, després de 50 o 60 intents aconsegueixo fer el pas i tremolant com una fulla encara,  arribo a la següent reunió. Montem el ràpel i anem a caçar la R4 bis. Ara estem sota una espècie de pilar per on van les dues últimes tirades, les més difícils. Jo m'he quedat força violat del pas anterior, i celebro que no em toqui anar de primer en aquest relleu...

Dues imatges d'en Follet al L4.

 En Follet, que està que se sale, puja poc a poc però segur, i sense despentinar-se arriba a la R5. Pujo jo i acabo vibrant bastant a la placa final. Collons, estic de puta pena! Quan tornem a estar junts li dic que acabi ell la via, ja que vaig molt lent, però insisteix que continuï jo. No ho veig clar però de tant insistir-hi m'acabo motivant i em llenço a la piscina. Uns pasos rarots i deixo enrere el tram difícil. Només em queda gaudir d'una placa tombada amb molt de cantu amb un pas tonto al final.

Jo al pas de 6a del L6.
 Quina manera d'assegurar!

 Un cop al cim tots dos recollim el material ràpidament perquè el Sol no perdona i fa estona que s'ens ha acabat l'aigua. Remontem el bosc seguint rastres de pas i alguna fita fins la carena, i amb una mica d'intuïció arribem a la masia La Cabrerola i continuem fins el cotxe seguint la pista, que s'em fa llarguíssima! 

Masia La Cabrerola.

Tornant cap al cotxe.

Ermita de Vallclara, on vàrem aparcar.