divendres, 24 d’octubre del 2014

Esperó de Fra Garí

Wenu gent, jo penso que ens em d'agafar aquesta via com un esperó o una cresta, ja que no es pot considerar com un itinerari d'escalada, per qué la meitat de la ruta és caminar o grimpar.
Personalment, no em va agradar gaire, potser perqué esperava una via més continua peró no és el cas.
Pot ser molt interessant per la gent que comença a fer rutes de varis llargs, ja que et permet escapar per molts llocs, peró tot hi que hi ha trams bonics, sobretot el penultim i l'antepenultim, hi ha molts metres de caminar o grimpar, i a més, l'últim llarg trenca la tònica de la via, és bastant desfassat comparat amb la resta.
Peró bé, és una bona excusa per passar un matí i per que s'estreni amb els estreps la companya.
Penjo la ressenya d'en Luichy amb els errors corregits.
No m'enrotllo més ja que no va passar res destacable....
Un consell, si hi ha més de 5000 vies a Montserrat, no perdeu el cul per anar a fer aquesta....



La Mireia al L3

La Mireia al L1

La Mireia a l'últim llarg, després de barallar-se una bona estona amb els estreps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada