eskalades al ripolles: Tickets a punta pala!! (1)

La setmana passada, a l'Aleix li va tocar la grossa i li van donar una saca de tiquets!

Així que el dimecres per la tarda ja enfilavem la Collada carregats de cordes, ferros i birres!

Aquí en n'hi ha per tot l'any!!!

Un cop a casa dels seus pares, vam sopar i ens em vam anar a dormir ben d'hora com la mainada.

L'endemà volíem fer la "Pirata solitario", però ens va fer molta mandra la llarga aproximació per la ferrada, suposo que la rajada de birres del dia abans tenia alguna cosa a veure...

Així que ens vam decidir per la via "Dismi" a la Serra de St. Joan.

Tothom la recomana... pues no sé que voleu que us digui...

La via no és dolenta, i quan vam arribar al cotxe estavem molt satisfets, suposo per qué estavem vius...

El primer llarg està MOOOOOOOLT PODRIT!!!! I el segon tampoc és una exquissités!

A més, ens van caure pedretes a tota ostia des de dalt, vam conèixer mogollon de blocs de l'esbart dansaire, i sorra, i matolls... I a tots els llargs vam trobar orugues de la processionària... quan més amunt, n'hi havien més... quin putu ascu tio!

Tot sigui dit, que no estàvem en gaires bones condicions i clar, no ens va sortir cap llarg, excepte els dos primers...

Però és que la roca fa una mala espina!!!

El tercer llarg és molt guapo, tot sigui dit. Anava pujant bé, fins un punt que comença a finejar molt i no m'ho vaig creure i vaig acabar fent tres acerus...

El 4t torna a la tónica de blocs dansarins.

El 5é té una arrancada de 6a+ diuen, però la roca sona buida i fràgil, i l'assegurador i la repisa estan ben bé a sota... Em va fer tanta ansia que vaig acabar posant els pedals!

I sort que hi ha un cordino per caçar la 2a xapa, perqué no arribava ni amb estreps!!!

Aixó si, passat aquest tram té un bon ambientassu!

I el 6é llarg, l'Aleix el va enllaçar amb el 7é, per qué no va trobar la reunió, i quan jo el recuperava tampoc la vaig veure...

El 6é llarg també és un bon Mecano, però en canvi el següent la roca és bona i la tirada molt guapa, llàstima de les corrues d'orugues que s'hi passejaven...

També s'ha de destacar l'aproximació, que s'em va fer llarguíssima!! I la baixada, que és tot curiosa però també molt llarga!

Només vam fer una trista foto, així que us penjo uns crokis mangats als Kutrescaladors i a en Luichy, i un acudit molt bo, una mica masclista però...