El camí dels Alabalomidonutranidomabons

No sé, mira que hi ha noms de vies rarus, rarus, però aquest deu estar al top ten!

Wenu, jo me le aprés, però en Pepins no hi hagut pas manera... cada vegada deia un nom més complicat i estrambotic!

Massa patxaran!

Total, després de la cortideta amb els còdols de Collbató, el dia següent ens anem a barallar amb els còdols del Solsonès...

El tiu ja comença a fer les coses... i bé!

M'ha passat l'escrit sense que tingués d'inssistir-hi gaire, i a més, ho ha fet en un Word! 🎉🎉🎉🎉🎉🎉😃😃😃😃!!!!!

Pues venga va! 

Va por ustedes!

Iep! Els de casament a pagès em treuen a passejar!!

Ja feia temps que amb en Xexu teníem ganes d’escalar la paret de Vilamala al Solsonès ( un tiquet més de conglomerat de Catalunya mmm...), però per diferents motius encara no l’havíem degustat, un indret amb molt d’encant i solitud.

Paradeta al bar Trabucaires de Solsona per omplir el dipòsit i amunt cap al quilòmetre 21 de la carretera que porta a Coll de Jou. Les vistes no deixen indiferent, amb Montserrat al fons i molt de conglo per tot arreu. Des del pàrquing impressiona veure un cotxe estavellat uns 250m barranc avall.

Aproximació amb baixada cap a l’est, seguir pista forestal fins un collet i buscar fites i marques de pintura groga cap a la dreta que ens guiaran a través de lloses de conglomerat i bosquets de boixos fins al torrent que separa les parets, remuntar uns 70m per la dreta i pel mig del torrent fins el peu de via.

Mapa de l'aproximació tret del blog d'en Llorenç

En principi volíem escalar la via “Arantxa al país dels sons trobats”,  però unes cabres al mig de la paret ens obliguen a prendre la decisió d’escalar la via “El camí dels Alamalivons”, un cop a la seva alçada veiem que la decisió ha estat correcte veient com fan rodolar els còdols paret avall.

Crokis ultra-detallats dels obridors, l'Arantxa i en Llorenç

En Xexu arranca amb la primera tirada, 40 metres de 4+,  amb 8 o 9 assegurances, quelcom descompost  que el fan escalar amb finura. Amb la Perkins a peu de via sentim xiular uns quants còdols que no aguanten la llei de la gravetat, els Alamivons ens posen a prova. Escalo el llarg de segon també amb peus de plom per evitar deixar el nuvi de pagès sense dona.

Jo...

...i la meva dona al L1.

El segon llarg de 55m amb 3 assegurances i un grau de 3+ l’inicio amb flanqueig a l’esquerra fins a buscar el primer parabolt, continuem el flanqueig fins a la tercera xapa on cal anar recte fins a buscar la reunió, la pedra es de millor qualitat.

Dues imatges d'en Pepins al L2

La reunió està situada sota un petit muret descompost , el grimpo i  decideixo muntar reunió a uns 20m amb un senyor boix per evitar exposar la núvia a un ensamble descompost. Arribem a una caminada d’uns 100m que fem amb un ensamble fàcil però amb molt de ritme ja que el senyor Congloxets decideix estirar la cordada, la perkins a fondu  fins on ha muntat la reunió (parabolt amb una repiseta). 

Des d’aquí es divisa una tirada amb pedra molt més compacta de 40m de 4+ que fa gaudir de l’escalada amb el Xexu! Es veu un còdol de dimensions considerables que sobresurt fent equilibri sospitós.

Jo al 3r llarg, el millor en diferència!

Ja només em queda l’última tirada de V d’uns 20m, excursioneta fins a buscar el primer parabolt i finet fins a role!

Dues imatges d'en Pepins a l'últim llarg

Els Alamivons ens han deixat disfrutar del conglo del Solsonès!!