Buenu, va, un altre duet: mateix company i mateixa paret.
Però no m'enrotllaré gaire per qué aixó de la Dent d'Orlu pot donar per fer un llibre!
Molta aproximació, mooooooooooooolts metres i molt retorn!
Total, un dia de la tardor passada, en Grau em proposa anar a Orlu, que li fa gràcia la via "L'ours en peluche" i com que jo no hi havia anat mai, accepto... ai que soc il.lús!!!
 |
| Crokis del CAF |
 |
| Crokis d'en Luichy |
Com que ja fa temps que no m'ho passo molt bé fent molts metres, li dic que quan acabem la via, baixem rapelant i cap a jóc!
Ja!!!
Després de les 12 tirades, algunes acabant-les a l'ensamble, va, i tira amunt, cap al cim, pel "Pilar Sud", des de l'alçada de la R17, més o menys, del crokis d'en Luichy. Tot a l'ensamble i a tota ostia per qué s'està fent tard!
Fem cim i quan veig tota la santa puta baixada em ve cagalera!
 |
| Un altre crokis d'en Luichy |
Fem cim i quan veig tota la santa puta baixada em ve cagalera!
- 10000 mts amb els gats i ara tenim de fer dues o tres hores en baixada!?!?!?
Finalment arribem al cotxe, de fosc, com era de preveure, sense frontal i sense dits...
La via en qüestió és guapa, equipada amb parabolts però em de tragar uns quants litres de saliba sí no anem amb el grau moooolt consolidat i no portem cap catxarro...com en el nostre cas!
Plaques i més plaques, més o menys tieses, així us ressumeixo la via.
Atenció amb el 7é llarg, és un 6b com una catedral mínim!!
I el llarg 11 té un desplom molt guapo que trenca la monotonía i que és més fàcil del que sembla.
Us penjo uns mapilles mangats del llibre d'en J.D. Achard i de la pàgina del CAF.
I també les típiques fotos xungues fetes amb un mòbil xungo....
 |
| Situació |
 |
| Mapa amb les aproxs. i els descensos |
 |
| Horripilant! Quina santíssima volta!!!!! |
 |
| La xicota d'en Grau i jo per la cresta |
 |
| Ara a la taillante i darrera la Main |
 |
| Durant la via, encara em quedava algun dit aquí |
Pues res, aixó de la memòria és una cosa bastant inexpicable, per qué hi he tornat... i aixó que vaig jurar i perjurar que no hi tornaria....
Suposo per qué aquesta vegada em anat a la cara est, que és més humana.
L'aproximació és més tranquil.la i més maca, la via triada és més fàcil i més curta i el descens també és molt més curt.
Així que ja em teniu una altra vegada al peu de laDent, ara a la cara E, a punt per trinxar-me els dits del peu i els bessons en aquest mar de plaques!
Al final ens decidim per la via "Aytolé", de 300 mts. i 6a màxim, i després el tram de cresta fins al cim.
El llarg clau és el primer amb diferència, sí passem aquest 6a de "pagés", la resta és molt més assequible, on només trobarem algun pas tonto i aillat pel mig d'aquestes plaques. Tot sigui dit que vam fer algun A0, però per anar més a la ideia.
A partir de la R6, el temps va canviar de sobte i semblava que aniria a caure la del pulpo i varem fer els dos ultims llargs i el tram de cresta cagant llets i fent tants A0's com podiem!
Al final no va caure ni una gota fins que varem arribar a Ax...però buenu, hombre precabido vale por dos!
Via guapa, totalment equipada, on trobarem slabs i plaques de mil i un color. El L6 és el que em va agradar més, al menys té un bon tram de fissura per variar una mica.
I us penjo la única foto que varem fer.
I una altra foto d'en Sinatra fent un duet ...vaja dos "pintes"!
Suposo per qué aquesta vegada em anat a la cara est, que és més humana.
L'aproximació és més tranquil.la i més maca, la via triada és més fàcil i més curta i el descens també és molt més curt.
Així que ja em teniu una altra vegada al peu de laDent, ara a la cara E, a punt per trinxar-me els dits del peu i els bessons en aquest mar de plaques!
Al final ens decidim per la via "Aytolé", de 300 mts. i 6a màxim, i després el tram de cresta fins al cim.
 |
| Més crokis mangats al CAF |
 |
| L'aproximació i el descens |
El llarg clau és el primer amb diferència, sí passem aquest 6a de "pagés", la resta és molt més assequible, on només trobarem algun pas tonto i aillat pel mig d'aquestes plaques. Tot sigui dit que vam fer algun A0, però per anar més a la ideia.
A partir de la R6, el temps va canviar de sobte i semblava que aniria a caure la del pulpo i varem fer els dos ultims llargs i el tram de cresta cagant llets i fent tants A0's com podiem!
Al final no va caure ni una gota fins que varem arribar a Ax...però buenu, hombre precabido vale por dos!
Via guapa, totalment equipada, on trobarem slabs i plaques de mil i un color. El L6 és el que em va agradar més, al menys té un bon tram de fissura per variar una mica.
I us penjo la única foto que varem fer.
 |
| El menda a saber a quin llarg |
 |
| Quin duet!!!!!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada