Violat!

Pues des de principis de Juny que vam anar a Ecos, en Pepitu no trepitjava cap còdol, ni cap atmetlla, ni cap bolo, ni res de res darrera el casalet.

Que treballi collons! Que se menea menos que un gato de yeso!

Així que a principis de Setembre, i amb tota la mainada arxivada i a punt per tornar a cole, en Pepins torna a tenir alguns dies de festa i em diu d'anar a Ca la Montse.

Jo aquest estiu no he escalat gaire, feia molta calor i tenia moooolta mandra... cada vegada m'en fa més, i clar, hi vas menys sovint, i clar, tires menys, i clar, agafes més por, i clar, pues hi vas menys, i clar, pues tires encara menys...i s'acaba convertint en un cercle viciós que no té fons! 

Al final em convenç per anar a fer la "Vilmanbar", a la Pastereta.

Sortim tard de Ripoll, ens encantem esmorzant i ens equivoquem de pista i anem a girar als Monegros gairebé!

Total, que arribem a peu de via a les quinientas, i veiem que una cordada comença tot just arribar nosaltres.

Xupem roda o canvíem de via?

Decidim canviar de via a regañadientes, ja que la cordada que començava eren dues mosses de molt bon veure, però van lentes i com diu el 6é manament de la Llei de Déu, tenir pensaments impurs ja es considera adulteri, pues acabem allunyant-nos de la temptació...

I que ha passat amb el 7é manament en aquest país de xoriços?

Així que busquem alguna via facileta amb el mòbil, i finalment, com que tenim menys cobertura que els walkie-talkies dels Airgamboys, i només vam poder descarregar una trista topo, acabem a la via "Diedre Bonington", via equipada però d'aquella manera...jo vaig posar l'alien verd a L3, i si porteu un semàfor no us farà nosa, el L4 hi ha dos pitons, però a saber quan duraran.

En Pepins s'anima i comença ell. Un antenazo i uns moments de pànic histriònic i arriba a la R1. Pujo jo en top-moñas i Déu n'hi dó el pas que hi ha per arribar a la 1a assegurança...si caus abans de xapar, pots quedar més abonyegat que el Mazinger Z!
Arribo a R i tiro amunt, buenu, tiro de costat. Aquí hi ha un flanqueig fàcil cap a l'esquerra i després anar a caçar la reunió, fàcil però terrós.
Arriba en Pepins i ja s'olora el drama... Es mira el 3r llarg i em diu que el faci jo.
Tiro cap amunt i degut alló que us deia del cercle viciós, aquí apareix elevat a la máxima potència.

🤔🤔🤔🤔

Antenazos, aceros, penjades, tembleques... va parir! Ho vaig fer tant malament com vaig poder!
Finalment vaig arribar a la tercera reunió, i assegurant a en Pepitu vaig poder veure que no hi havia per tant... les xapes no estan tant lluny com sembla i no és tant tiesu.
Per redimir-me li demano al colega si em deixa fer el següent llarg, i diu que si.
Vaig pujant millor que l'anterior llarg, sense antenazos ni aceros, però tot i així paso força por... tinc el cervell ben violat, tiu!!!

Ja no tinc el valor que tenia abans...😭😭😭

Des d'aquesta reunió continuem per la "Havana Club", fem dues tiradetes amb algun paset de 3r i la resta caminar, fins a sota del ressalt final. Un passet de 4t assegurat amb una xapa i arribem a dalt.
Remuntem tota la carena del Serrat de la Pastereta fins a enllaçar amb el camí que va de St. Joan a Can Jorba i cap avall.
Tenim temps de fer més metres, però carda moltíssima calor i he cremat masses neurones en molt poca estona, així que decideixo anar a remullar el gaznate, que s'em dona millor que escalar!
Us penjo un crokis xirlats d'interné, i unes fotos d'en Pepins. No vaig fer-ne gaires, a la primera vibrada va decaure totalment l'interés fotogràfic!

Crokis d'en Perebooks i tunejat

Tres imatges d'en Pepins al L4