El tap de xampany

Aquest passat finde vam quedar el meu germà, en Pepins i jo per anar a Collegats a fer una vieta en plan racing, o sigui, anar i tornar en el dia.

La idea principal era anar a Huesca, però deien que faria vent i fred, per tant vam decidir guardar el tiket+pase pernocta per un altre dia.

La via escollida va ser la "Creuer Pontiac", però durant el viatge ja veiem que ens cardarem de fred...

Jo proposo anar a St. Llorenç de Montgai, però en Pepi arrufa el nasi diu que ja ens obrirà la via a tot'ostia! Tant ràpid que no ens adonarem del fred! Ja! El Ferrari del conglo!

En Pepi Irvine, autoproclamat el millor escalador del Remei!!!!

Ai senyor.... Santíssima paciència em de tenir la gent gran!!!

Finalment esmorzem a La Pobla i després tirem cap a l'àrea de descans de La Figuereta. El termòmetre marcava 5°C!!! 

Fem una assemblea en plan CUP i decidim no anar a les Moles del Pessó per què quedarem tiesus.

Anem a treure el cap al sector de la carretera vella i jo proposo de cardar el camp però JA!

El meu germà s'hi nega i al final ens convenç per fer la via "Eurònica", que és facileta i està equipada, i sí van mal dades podem marxar.

Com que ell ha set el liante, comença ell.

Un murete de 5° dona pas a una zona arrampada amb un passet tonto abans d'arribar a R1. Tiradeta xula que es fa curta.

El segon llarg el faig jo, un 5° dels que fan afició! Comença amb una zona balmada que és més fàcil del que sembla, i després una rampeta fins a la R2. Llarg molt guapo, i molt equipat.

El fred i el vent ens respecta una mica, així que en Pepi Irvine fa el tercer llarg, un 4° maquet però que no té molta història. 

Dues fotos del David al L1

Dues fotos del menda fent L2

En David arribant a R2

Dues fotos d'en Pepi al L3

Dos exel.lents crokis del Skalatzencas

Com que la temperatura sembla suportable, decidim fer alguna altra vieta.
Rapelem, amb la corresponent maraña de cordes liades i ens decidim pel Tap de xampany. En realitat, torna a triar el meu germà... com es nota que no té tants tiquets com abans i vol aprofitar el dia si o si!
No m'ha quedat clar si aquest nom és el nom de la via o és el nom del cim.
Bé, tant li carda. La veritat és qué aquest cim es mereix una visita!
Com a mínim és curiós!!!!
L'aproximació és molt evident, si nosaltres ho vam trobar a la primera, és que és moooolt fàcil.

Aproximant al Tap...fàcil, fàcil....

Un cop a peu de via, ningú es decideix a tirar per què no portem crokis i no tenim cobertura. Així que ja veig que em toca a mi...
Començo i a la 3a xapa ja em penjo...només he agafat 4 cintes. De totes maneres m'hagués acabat penjant... Deu n'hi do quina arrancada! Desplomadeta i en travessa, i si això li sumem que falta a 1a xapa, ja no te digo.
Passo el 1r tram amb un parell d'aceros i tiro cap amunt per terreny rampós i amb molt roze.
Arribo a una repisa a uns 20 mts. de terra i espero trobar una reunió...però NO. No hi ha res. Continuo amunt, xapo un pitó i entro en un diedret puta, no sé el grau i ante la duda... otro aceraco! Després ja tomba i arribo a R1! Quina grata sorpresa quan veig els dos espàrrecs sense xapa ni famella!
Tant é! Em trec dues xapes xapes i dues famelles de la bossa de magnesi i monto R.

Dues imatges meves al diedret mal parit del L1

R1 sense xapes....

Arriben el dos joves i sense donar-lis opció tiro cap a dalt! Es veu un llarg molt guapo i ben equipadet...però contant que al L1 faltaven xapes, no em puc refiar!
Per arribar al 1r parabolt em costa molt i acabo fontent un A0 de campionat!
Després vaig tirant amunt per un diedre sembrat de bombos típics de Collegats. On s'acaba el diedret, arribem a un collet. Un pas tonto per superar la bola cimera i R2!

Quina agulla més i més i més i més guapa!!!!
Per variar falta una xapa a la R, la poso i asseguro als col.legues.

Els júniors dalt del Tap!!!!

Un cop al cim montem una mica de tinglado per baixar al coll i després remuntem una mica, fins a trobar una explanada rocosa. Des d'aquí em d'estar atents, ja que aquí  hi ha el camí de baixada. Sembla impossible però la baixada és molt ràpida. Seguim unes fites que porten a una canal equipada amb corda fixe per sota d'un bloc empotrat.

Un descens d'allò més curiós!!!!

Un cop arribem a la ctra. vella, recollim tots els trastosi tornem cap al cotxe... el termòmetre marca 7'5°C! Joder quin dia!
Total, encara vàrem escalar una mica i a sobre vam coronar una agulleta ben maca!
Si voleu repetir-la no us oblideu de portar 3 xapes i 3 famelles!!!!!

I ha arribat el moment dels crokis!!!!!

El meu croki-paint amb els graus que jo crec...

Qualsevol semblança amb la realitat,
és pura coincidència!!!!