Cristian Gutiérrez

Amb la panxa plena i ben dutxat, la Mireia i jo vam tornar cap a Sant Llorenç.

Com que ens vam llevar tard i ens va trucar la Mercé i en Pepins que la Ceci ja havia arribat, vam decidir que faríem una vieta i marxariem a veure la nouvinguda. 

- I quina via fem ara?

- La que tu diguis.

- Vols fer la "..."?

- Com tu diguis.

- O la "..."?

- Com tu vulguis.

- Joer! 

La vostra dona/xicota us fa el mateix?

Quina indecisió, ostia!

Total, com sempre trio jo... peró ja s'en va enrecordar de mi...

Cap a la Cristian Gutiérrez!

El primer llarg el vam solucionar força bé, jo ja el coneixia de quan el vaig fer amb el meu germà (Cocktel de vies boníssim), i la Mireia va fer una trampeta i en un moment ja estavem a R1.
El següent llarg ja va ser una altra història...
Només sortir de la reunió començo a rebre una jaquetada d'osties que no s'atura fins que arribo a la R2 fent palmes amb les orelles... va parir!
Vaja putu 6a+ més finet!
Però encadeno!
Yuhu!
Llarg mooolt guapo!! Curt però que s'em va fer etern!!!
Ella ja va pujar ja... peró van haver-hi uns quants Sants que van baixar!
Vaja recital d'A0's i rénecs... té un bon mestre...😓

Així vaig arribar a la R2...

La Mireia apretant i renegant

La Perkins pujant com pot...

Aquí ja riu, com que ja arriba...

I el darrer darrer llarg comença amb una secció un pèl desplomada i curteta, però quan m'hi vaig possar em va donar la sensació que estava al Platan de Diables! Collons, en qüestió de segons s'em van inflar els braços un disbarat, semblava en Popeye!!!
Sort que són uns pocs metres, aixó si, són antològics! Roca saníssima, cantus gegants i gens sobats!
Passat aquest tram, la via afluixa i arribar al cim és com pedalar pels Camps Elisis de París l'últim dia del Tour, una marxa triomfal cap al cim!
Quan li va tocar a la dona es va enterar tota la comarca i part del país...
- Tiva!
- Pilla!
- Tiva més fort!
- Puja'm!
- Més fort!
 Uf!! Em vaig cansar tant o més que pujant el llarg... quin fart de tivar, nanu!
Però bé, va arribar a dalt ben contenta per qué es pensava que no podria, ja que els desplomats no li van gaire, per no dir gens... com a mí...

La Mireia havent passat la secció puta del L3

Quines fotos més cutres, oi? No en tinc més😭😭

A punt d'arribar a R3

El descens el vam fer a peu per darrera. Fa una mica de volta però amb uns 25 minuts som al cotxe i en 10 minuts més som al bar a fer una birrota i cap a Vic a veure la Ceci, la nova adquisició de la colla!!!!
M'he animat i he fet el croki-paint amb l'ordinador de la parenta... no us espanteu!!!

😂😂😂😂😂😂

Cresra Tio Maria

Tot baixant de la "Memória selectiva", i encara amb ganes de més, ens posem a mirar crokis per veure quina fem.

Li proposo a la Mireia fer la cresta Tio Maria, però es nega rotundament...

Des del camí de baixada de la Formiguera, s'intueix la cresta i sembla una mica patranyítica, però un cop t'hi posses, és molt més guapa del que sembla.
Al final va catxar el morro i ens hi vam possar.
El 1r llarg és una rampa molt tombada i llisa de 3+, que nosaltres vam fer sense corda i sabatilles, fins la repisa de la R1, on ens vam encordar i calçar.
El següent llarg comença fàcil, però la cresta s'estreny i has de passar a la banda dreta i avançar de costat en una espècie de bavaresa molt guapa i divertida!
Quan ho veus carda impressió:
- Ande me metío!!
Però és la roca és molt franca i l'equipament generós, i és més fàcil del que aparenta.
La segona reunió és encara millor que l'anterior! Una repisa gegant i a nivell, on podem jeure i treure'ns els gats per intoxicar una mica més l'ambient i contribuir a fer més gros el forat de la capa d'ozó amb la meva peste de peus!!!!!🙊🙊🙊
L'inici de la següent tirada va pel cantó esquerra de la cresta, per on hi toca menys el sol, i aixó fa que algun peu ens l'haguem de mirar millor en aquest diedre de manual, amb algún bloc a tractar amb carinyu...o millor no tractar-hi...
Sortim de R3 per la dreta, no feu com jo que una mica més i la torno a liar, passem un petit diedre que pel que veig tothom fa bavaresa menys jo... i aneu seguint la cresta fins R4, ja a peu plà.
Via molt guapa!!!!
Recomanadíssima!!!!
A mi no em fan gaire el pes les crestes, però aquesta és la polla en confitura!
Us penjo uns crokis de la via i un parell de fotos que són una puta basura però són les úniques que varem fer!

Crokis de l'aproximació, via i descens d'en Mikimiau

Crokis de la cresta fet per l'skalatzenkas...

I més detallat, com s'ho curra!

Dues fotos de puta pena des de la R2

Teniem ganes i temps per fer una altra via, però vam decidir que ja n'hi havia prou, així teniem temps de dutxar-nos i fer una volteta per la fira mitjaval de Balaguer... de tant en tant ens hem de baixar els pantalons!
Tinc de reconèixer, que a part dels 2.000.000 de persones que hi havia, està força bé. Una activitat de risc amb les barreges que ets fots...creppes, pescaíto frito, birres, salchi-papas, formatges, més birres, embotits, olives, més birres, coco, pizza, encara més birres...😖😖😖

Memòria selectiva

Animat després de fer el cocktel (Cocktel de vies molt bo!), tornem a enfilar el camí cap a la paret de la Formiguera.

Mirem uns quants crokis i ens decidim per la ultra-clàssica "Memòria selectiva", i aquest cop no m'equivoco de via... hi ha el nom pintat a peu de paret!

Poca cosa a dir d'aquesta popular ruta: roca saníssima, equipament generós i grau assequible!

Vam enllaçar els dos primers llargs sense problemes de fregament.

I en el tercer tan sols em de tenir una mica de cura arribant a reunió ja que hi ha una llastra que fa una mica grima.

Crokis d'en Baraldés

Croki-paint? No! Crokis del C.E. Garriguenc

La Mireia al segon llarg

Arribant a R2, la nostre R1

Bona tirada la tercera!

La llastra que fa una mica de grima.

Cocktel de vies molt bo!

Mirant per la xarxa vaig veure que a Sant Llorenç hi ha moltes vies factibles per anar amb la dona, molts re-equipaments, rutes noves, aproximacions curtes, descensos senzills.... 

Així que a mitjans de setembre vam pillar un hotel a Balaguer disposats a fer tantes vies com poguessim.

Si, vam d'anar d'hotel, i que? Per aixó treballem collons! Ja no tinc l'esquena per fer vivacs, estic més cardat del que us penseu...

Així que després de fer un bon esmorzar ens vam dirigir cap a la paret de la Formiguera. Encara recordava el camí després de 10 o 12 anys! 

Volíem fer la via del "Aberroncho", però com és normal ultimament em vaig equivocar...😂😂

Total, la via la vam trobar però no vaig veure la R1 i vaig tirar fins la R1 de la via "Esther".... Vaja empanada!

Un cop aquí, ja vaig veure que l'havia liat una MICA.... si continuàvem per aquesta via es veia força obligada, ja que les assegurances no estan a prop. Així que vaig decidir tirar per la "Joe Bonamassa", un pèl més difícil però més equipada.

Molt bona elecció, vaja tiradote!

No vaig encadenar però va anar pel cantu d'un duro!

Molt bona combinació de vies amb un tercer llarg brutal!

Recomenable 100%!!!

Resumint, vam fer el següent cocktel de vies:

- L1: L1 de la "Aberroncho" (5°) + L1 de la "Esther" (4-), 70mts.

- L2: "Joe Bonamassa" (6b), 30 mts.

El descens el vam fer a peu tranquil.lament, és més ràpid rapelar però hi havia gent per sota i prefereixo caminar.

No vam fer cap foto, així que us penjo uns quants crokis per qué no us lieu com jo....

Crokis del Aberroncho de mà dels aperturistes

Crokis d'en Marmolejo...

....i crokis d'en Baraldés

Cocktel de vies boníssim!

Després de fer la "Quimèrica laxitud", ens decidim per la "Cristian Gutierrez" a l'esperó Remacha. 

Fem l'aproximació tranquils, en uns 30-32", i ens encordem.

Torna a començar en David, suposo que al veure la ristra de químics ben juntets s'anima.

Un llarg molt guapo i facilet, fins a l'última assegurança on hi ha un pas mal parit i sobat que uns diuen 5+ i uns altres 6a... doncs jo com l'€... arrodoneixo per dalt, jo m'el conto de 6a!

Arribo a la R1 on hi ha el David assegurant-me tot rient. Quan veig el següent llarg ho entenc.

- Collons que fi i tècnic que es veu...

- Po zi.

Mirem a l'esquerra un moment, i veiem una ristra de parabolts que tiren amunt, dubtes i més dubtes. Mirem els crokis, aquesta vegada si, i canviem de reunió per canviar de via. Ens fa més pes aquesta tirada, que creiem que és una variant de 6a+ d'en Marmolejo.

Tiro jo i no encadeno ni de conya!

Em va costar molt veure el cantu bo. Al final resulta que el cantu que sembla bo, no ho és, i viceversa... i com que vaig moooooooooolt justet de bistec, a la que la cago una vegada ja no em dona per rectificar...

- "Entrena más!" Em van dir una vegada... 

- "Si, si, la setmana que ve m'apunto al roco!" D'aixó fa més de 10 anys...😢😢🐄🐖🐕

Un cop superat el pas hi ha un aleje més llarg que un dia sense pa i R.

El tercer llarg vam enllaçar amb la "Normal" i el va fer el meu germà sense problemes: un 4+ molt agradable de fer, sense cap pas puta, ni alejes i roca molt bona.

Un cop a dalt, baixem a peu amb la calmíssima ja que decidim cardar el camp. Els meus braços i el meu coco no donen per més i s'ha fet una mica tard...

Aquesta vegada si... 

HE FET EL CONSAGRAT CROKI-PAINT PEL DISFRUTE DEL PERSONAL!!!!!

Toma ya croki-paint!!! Yeah!!!

Les úniques fotos que vaig fer...

Quimèrics gladiadors...

...o com la vaig tornar a liar... per enèssima vegada!

Aquest seria el títol més adient però era massa llarg!

Pues si canalla, em vaig tornar a equivocar de via, una altra vegada, com ja m'acostuma a passar ultimament... jo no sé com collons em miro els crokis o que osties putes penso!

Total, en Patu va tornar a Xile a currar, i amb el meu germà vam decidir tornar a St. Llorenç, ja que vam veure que en un dia hi havia temps per fer 3 o 4 vies...

Com que la paret de la Formiguera teníem el record que estava al quinto pino (vaja memòria més patètica...) vam decidir començar per la paret de l'Ós, després, l'esperó Remacha, i seguidament ja ens mirariem el què.

La via escollida va ser la "Quimérica laxitud". Segons el que havíem llegit estava ben equipada, roca bona, guapa i amb un parell de llargs putes per apretar una mica.

El primer llarg el va fer en David, un quartillu amb poca cosa a dir... facilet, una mica d'alejes, una mica de matolls i reunió als 20 mts.

El segon llarg em va tocar a mi, una travessa facilota, molt guapa, ben equipada i força espectacular que ens deixa sota un muru ultra-desplomat! Wenu... només desploma una mica, però aixecar el paner que porto sota l'esquena no és una tasca fàcil!!! Unes apretades, un antenassu i R!

Bien!

El vaig encadenar però com una fulla en plena ventada!

Després va pujar el meu germà tot renegant i maleïnt els ossos de Cristu!

Bona foto del 2n llarg

Tres imatges ben borrosses del meu germà fent la trave del L2

I a punt d'encarar el murete desplomat

Però en un tres i no res ja estavem mirant-nos la tercera tirada, la qual té trukillu:

- És una travessa fàcil fins un buril, i aquí sembla que haguem de pujar recte un parell de metres, però NOOOOO!!!!

Em de continuar cap a l'esquerra, i sota un bon sabinot trobarem un parabolt i quan el passem de llarg és llavors quan em de remuntar una  miqueta per continuar horitzontalment fins una reunió que és de la via "Travesia de los gladiadores", la passem de llarg i muntem la nostre a la següent!!!

El meu germà i el parabolt amagat del L3

Aqui va ser el meu minut de glòria...

Com que no duiem crokis i anavem de memòria, vam muntar la primera R que vam trobar. Clar, miravem el següent llarg i només veiem una xapa...

- Només hi ha una xapa?

- No crec... passa que no es deuen veure... espero!

- A l'esquerra tira una via que es veu ben grapada.

M'ho miro...

- Vols dir?

- No sé... diria que la nostra via es la de l'esquerra...

I carregat d'il.lusió i motivació tiro amunt sense fer cas de les sabies paraules de mon germà... 

Sooooort que duia el meu semaforillu!!!!!

Vaya apretada de cul!!!

No m'entrava ni la famosa agulla que algun beneit va perdre al paller!!!

Vaig conseguir fotre un parell d'aliens pel diedre que teniem a sobre, al final un micro, més simbòlic que res, una petita trave on poso un altre alien, l'ultim, claro está, i surto a una placa on hi ha un pont de pedra muntat...respiro...m'ho miro durant una hora per lu menus i al final tiru amunt per qué ja veig que no hi cardu pa ben bé res allà parat com un estaquirot... arribo a una sabineta, i a partir d'aquí ja és fàcil fins la R4...una tirada mooooolt guapa, passa, que en aquell moment no sabíem on ens havíem cardat, però si portes els ferros que toquen ha de ser molt disfrutona!

Quan arriba el meu germà a la reunió, està amarat de suor i em diu que a passat més por ell que jo... m'ho crec...

Total, que aquest últim llarg pertany a la via "Travesia de los gladiadores", i la nostra via era la de més a l'esquerra... 

El descens el vam fer a peu tranquil.lament, rumiant quina via més podiem anar a fer... però sobretot portar el crokis per no tornar-la a liar!!!

Us penjo uns crokis de les dues vies i així podeu veure la cagada que vam fer...

Crokis de "Quimérica laxitud" fet per en Visas

El mateix crokis amb una nota meva...

Crokis de la "Travesia de los gladiadores" feta per en Juan