Com que ens vam llevar tard i ens va trucar la Mercé i en Pepins que la Ceci ja havia arribat, vam decidir que faríem una vieta i marxariem a veure la nouvinguda.
- I quina via fem ara?
- La que tu diguis.
- Vols fer la "..."?
- Com tu diguis.
- O la "..."?
- Com tu vulguis.
- Joer!
La vostra dona/xicota us fa el mateix?
Quina indecisió, ostia!
Total, com sempre trio jo... peró ja s'en va enrecordar de mi...
Cap a la Cristian Gutiérrez!
El primer llarg el vam solucionar força bé, jo ja el coneixia de quan el vaig fer amb el meu germà (Cocktel de vies boníssim), i la Mireia va fer una trampeta i en un moment ja estavem a R1.
El següent llarg ja va ser una altra història...
Només sortir de la reunió començo a rebre una jaquetada d'osties que no s'atura fins que arribo a la R2 fent palmes amb les orelles... va parir!
Vaja putu 6a+ més finet!
Però encadeno!
Yuhu!
Llarg mooolt guapo!! Curt però que s'em va fer etern!!!
Ella ja va pujar ja... peró van haver-hi uns quants Sants que van baixar!
Vaja recital d'A0's i rénecs... té un bon mestre...😓
I el darrer darrer llarg comença amb una secció un pèl desplomada i curteta, però quan m'hi vaig possar em va donar la sensació que estava al Platan de Diables! Collons, en qüestió de segons s'em van inflar els braços un disbarat, semblava en Popeye!!!
Sort que són uns pocs metres, aixó si, són antològics! Roca saníssima, cantus gegants i gens sobats!
Passat aquest tram, la via afluixa i arribar al cim és com pedalar pels Camps Elisis de París l'últim dia del Tour, una marxa triomfal cap al cim!
Quan li va tocar a la dona es va enterar tota la comarca i part del país...
- Tiva!
- Pilla!
- Tiva més fort!
- Puja'm!
- Més fort!
Uf!! Em vaig cansar tant o més que pujant el llarg... quin fart de tivar, nanu!
Però bé, va arribar a dalt ben contenta per qué es pensava que no podria, ja que els desplomats no li van gaire, per no dir gens... com a mí...
El descens el vam fer a peu per darrera. Fa una mica de volta però amb uns 25 minuts som al cotxe i en 10 minuts més som al bar a fer una birrota i cap a Vic a veure la Ceci, la nova adquisició de la colla!!!!
M'he animat i he fet el croki-paint amb l'ordinador de la parenta... no us espanteu!!!
El següent llarg ja va ser una altra història...
Només sortir de la reunió començo a rebre una jaquetada d'osties que no s'atura fins que arribo a la R2 fent palmes amb les orelles... va parir!
Vaja putu 6a+ més finet!
Però encadeno!
Yuhu!
Llarg mooolt guapo!! Curt però que s'em va fer etern!!!
Ella ja va pujar ja... peró van haver-hi uns quants Sants que van baixar!
Vaja recital d'A0's i rénecs... té un bon mestre...😓
 |
| Així vaig arribar a la R2... |
 |
| La Mireia apretant i renegant |
 |
| La Perkins pujant com pot... |
 |
| Aquí ja riu, com que ja arriba... |
Sort que són uns pocs metres, aixó si, són antològics! Roca saníssima, cantus gegants i gens sobats!
Passat aquest tram, la via afluixa i arribar al cim és com pedalar pels Camps Elisis de París l'últim dia del Tour, una marxa triomfal cap al cim!
Quan li va tocar a la dona es va enterar tota la comarca i part del país...
- Tiva!
- Pilla!
- Tiva més fort!
- Puja'm!
- Més fort!
Uf!! Em vaig cansar tant o més que pujant el llarg... quin fart de tivar, nanu!
Però bé, va arribar a dalt ben contenta per qué es pensava que no podria, ja que els desplomats no li van gaire, per no dir gens... com a mí...
 |
| La Mireia havent passat la secció puta del L3 |
 |
| Quines fotos més cutres, oi? No en tinc més😭😭 |
 |
| A punt d'arribar a R3 |
El descens el vam fer a peu per darrera. Fa una mica de volta però amb uns 25 minuts som al cotxe i en 10 minuts més som al bar a fer una birrota i cap a Vic a veure la Ceci, la nova adquisició de la colla!!!!
M'he animat i he fet el croki-paint amb l'ordinador de la parenta... no us espanteu!!!
 |
| 😂😂😂😂😂😂 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada