dimarts, 24 de gener del 2017

Vidal-Farreny

Pues a finals d'Octubre , el 22 més exactament, ens vam llevar plovent a Ripoll...
Vaja dissabte de pena que es presentava!
Al final vaig convèncer la parenta per agafar les motxes i anar cap a St. Llorenç, i si plovia allà també, esmorzariem i tornariem.
Quan vam arribar-hi feia un dia de pilotes!
Vam esmorzar tranquil.lament i ens vam dirigir cap al Cilindre.
La via escollida va ser la Vidal-Farreny, i hi vam afegir uns metres més amb el sócol.

El principi costa una mica de trobar, hi ha traces però s'acaben sota un matoll gegant...
Ja em pensava que l'havia tornat a cagar, però la Mireia va veure una cordeta fixe a la nostra esquerra, OLÉ TU!
Vam trobar l'incòmode peu de via, ens vam disfressar i cap amunt!
Aquest primer llarg no sé si val la pena fer-lo...no és lleig, fins hi tot té un tramet xulu, però és molt curt i és un show calçar-se i equipar-se en aquella repiseta.

La Mireia fent el pas de 5+ del L1

Wenu, total, vam fer R1 on comença la via propiament dita.
El següent llarg comença per un esperó tombat, fàcil i sobat de collons, i a la dreta hi ha una variant que es veu guapa, però com que no sabíem quin grau tenia, no m'hi vaig possar i vaig pujar per l'original, 40 metres d'escalada amb regust a ultra-clàssica, molt guapo, però amb trams de roca dubtosa.
I el tercer llarg és escandalosament ben parit!
Em vaig penjar al pas, però per mirar-m'ho, sense tibar de cintar...que hi farem, ja no em surten ni els quintus!!!
Per la poca alçada de la via té força pati en aquest tram, una diagonal cap a la dreta on poden sortir fotos guapes.
Vam fer cim i amb tota la calma del mon vam baixar a peu, ja que donavem el dia per bo...no va caure ni una gota!
Al contrari!
Arribem al cotxe i surt el Sol!
Ens mirem....
Girem cua...
I cap a la Formiguera!
Aquests de Ripoll no s'ho creuran!

Crokis d'en Parce, inigualable!

Crokis curiós fet amb aquarel.les per en J.R.... Segura! Ewing no! 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada