L'altre dia mentre estàvem treballant en Grau i jo, anàvem parlant d'on aniríem a trepar per la tarda. Però quan estàvem a punt de pirar surt una emergència i em d'anar a canviar un termo elèctric averiat...
La senyoreta en qüestió ens va dir que ja el va buidar i que només era canviar-lo...
En Grau, que és un optimista, va dir que serien 10 minuts, i jo, que sempre ho veig tot negre, deia que serien 30 minuts mínim...
Jajaja!!!
Arribem allà i el termo estava més ple que una andana del metro de Tokio en hora punta!!!
Total, vam buidar un bon grapat dels 150 litres i vam canviar-lo, però ja eren les 3 i encara no havíem dinat! Per sort vam trobar un restaurant que ens van agafar pero ens aixecàvem de la taula a un quart de quatre!
Mentre dinàvem, vàrem triar la via, la "Tirabous" al Morro de l'Abella, aprop de Tavertet.
Ell ja l'havia feta i deia que estava equipada, que es podia fer en dos llargs i en una hora.
Jo em mirava el crokis i no em surtien els números per enlloc però buenu, cap allà!
Per anar-hi em d'arribar a l’Esquirol i des d'allà prenem la carretera cap a Tavertet (BV-5207). Aproximadament al quilòmetre 8 trobarem un aparcament a mà dreta on deixar el vehicle. Seguim un camí en direcció sud, que poc a poc es va fent més estret. Hem de seguir el corriol, que baixa pel costat del Morro de l’Abella i estar atents a desviar-nos a mà dreta quan intuïm la base de la paret (10 minuts des del vehicle). La via és molt fàcil d'identificar ja que les xapes són ben curioses!!!
Com que ja és molt tard, en Grau diu que començarà ell i que enllaçarà L1 i L2.
Al final, quan arriba a la R1 s'ho repensa i fa reunió.
Em toca a mi, i veient com ha pujat ell, no em poso ni els peus gats. És un Ae des de terra fins a la R, podem apurar algo però poca cosa.
En Grau continua optimista i torna anar ell davant amb la idea d'enllaçar L2 i L3, i quan arriba a R2, torna a repensar-s'ho i monta la R2.
Em poso els gats i tiro un cap amunt combinant lliure i artifial. En aquest tirada hi ha algun pas molt llarg i haurem d'apurar els estreps. També vaig trobar que fins que no arribem a la 2a xapa té mala caiguda a la repisa de la R1.
Arribo a la R2 i ja veiem que acabarem a les enfosques. Torna a cardar-li ell amb la idea d'enllaçar L3 i l'escape. Va pujant mentre es fa fosc per moments. S'arrossega pel diedre-xemeneia, passa el pas difícil com pot, ja que només duiem el semàfor, i surt per l'escape. Monta la reunió amb els aliens i pujo jo, ja de negre nit. Un acerot al pas puta i cim! Recollim els trastos i sort que surt la lluna i ens il.lumina el camí fins el cotxe.
Via molt guapa que hauré de repetir per fer l'últim llarg, un sostre ben aeri i acròbatic, però no em penso oblidar els Camalots pel 3r llarg!!
Amb les corredisses no vam fer cap foto, així que us penjo una panoràmica que he trobat per internet i el croki-paint.
La senyoreta en qüestió ens va dir que ja el va buidar i que només era canviar-lo...
En Grau, que és un optimista, va dir que serien 10 minuts, i jo, que sempre ho veig tot negre, deia que serien 30 minuts mínim...
Jajaja!!!
Arribem allà i el termo estava més ple que una andana del metro de Tokio en hora punta!!!
Total, vam buidar un bon grapat dels 150 litres i vam canviar-lo, però ja eren les 3 i encara no havíem dinat! Per sort vam trobar un restaurant que ens van agafar pero ens aixecàvem de la taula a un quart de quatre!
Mentre dinàvem, vàrem triar la via, la "Tirabous" al Morro de l'Abella, aprop de Tavertet.
Ell ja l'havia feta i deia que estava equipada, que es podia fer en dos llargs i en una hora.
Jo em mirava el crokis i no em surtien els números per enlloc però buenu, cap allà!
Per anar-hi em d'arribar a l’Esquirol i des d'allà prenem la carretera cap a Tavertet (BV-5207). Aproximadament al quilòmetre 8 trobarem un aparcament a mà dreta on deixar el vehicle. Seguim un camí en direcció sud, que poc a poc es va fent més estret. Hem de seguir el corriol, que baixa pel costat del Morro de l’Abella i estar atents a desviar-nos a mà dreta quan intuïm la base de la paret (10 minuts des del vehicle). La via és molt fàcil d'identificar ja que les xapes són ben curioses!!!
Com que ja és molt tard, en Grau diu que començarà ell i que enllaçarà L1 i L2.
Al final, quan arriba a la R1 s'ho repensa i fa reunió.
Em toca a mi, i veient com ha pujat ell, no em poso ni els peus gats. És un Ae des de terra fins a la R, podem apurar algo però poca cosa.
En Grau continua optimista i torna anar ell davant amb la idea d'enllaçar L2 i L3, i quan arriba a R2, torna a repensar-s'ho i monta la R2.
Em poso els gats i tiro un cap amunt combinant lliure i artifial. En aquest tirada hi ha algun pas molt llarg i haurem d'apurar els estreps. També vaig trobar que fins que no arribem a la 2a xapa té mala caiguda a la repisa de la R1.
Arribo a la R2 i ja veiem que acabarem a les enfosques. Torna a cardar-li ell amb la idea d'enllaçar L3 i l'escape. Va pujant mentre es fa fosc per moments. S'arrossega pel diedre-xemeneia, passa el pas difícil com pot, ja que només duiem el semàfor, i surt per l'escape. Monta la reunió amb els aliens i pujo jo, ja de negre nit. Un acerot al pas puta i cim! Recollim els trastos i sort que surt la lluna i ens il.lumina el camí fins el cotxe.
Via molt guapa que hauré de repetir per fer l'últim llarg, un sostre ben aeri i acròbatic, però no em penso oblidar els Camalots pel 3r llarg!!
Amb les corredisses no vam fer cap foto, així que us penjo una panoràmica que he trobat per internet i el croki-paint.
 |
| Bona postal de la zona. |
 |
| El croki-paint! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada