Le Godier

L'altre dia, no recordo el perque, vàrem fer festa a la feina, suposo que deurien faltar permisos o alguna història d'aquestes, i com que ja ens havíem fet a la idea d'aguantar-nos mútuament, vàrem anar a fer alguna coseta junts en Grau i jo.

Entre les opcions que van sortir sobre la taula, vàrem escollir anar arreglar la última via que van obrir en Grau i la Núria, la seva companya, al Cingle de Sant Roc, a Amer.

La paret en qüestió no es una Roca dels Arcs, però té trams aprofitables per escalar. 

Quan vàrem anar a repetir la "Ferrero Rocher",  ja vam veure que es podia obrir una línea nova allà, i al final varen anar ells dos.
La van enllestir en un matí i sense expansions, però la volien reforçar per fer-la més segura i assequible.
Així que em va tocar arrossegar el taladru i la cacharrada per equipar.
Per arribar-hi és fàcil amb el mapa  i la foto que he mangat del blog d'en Pepe i la Laura.

La via, " Le Godier", comença en una espècie d'esperó secundari i fissurat, de bon protegir i molt guapo. Al final de la fissura comença una travessa d'esquerres, on vam col·locar el 1r parabolt per protegir el pas més difícil del llarg. Després anem travessant cap a l'esquerra fins una repisseta on hi ha un arbre i un altre parabolt amb anella. Aquí muntarem la R1.

En Grau obrint el 1r llarg

Per on està en Grau més o menys em posat el 1r parabolt

El següent llarg comença amb un diedre-xemeneia molt maco fins gairebé un bloc, aquí flanquegem a l'esquerra, on trobarem un parabolt per protegir el pas fins a caçar una altra fissura molt bona però a tractar amb carinyu i de seguida arribem a R2, on vàrem deixar un altre parabolt amb anella i un empotrador

Jo estudiant on anirà el 3r parabolt

El tercer comença amb un petit sostret toca-collons, protegible amb els Camalots del 1 i del 2. Aquí vàrem estar una bona estona rumiant si posàvem o no un parabolt més, i al final, per unanimitat i mandra no el vam posar. A més, un cop passat el sostret podem posar un Camalot del 3 que queda a caldo, i una mica més amunt hi ha una gran alzina on vam deixar un cordinu. Passat aquest arbre entrem en una xemeneiota molt estreta que una mica més amunt es converteix en un túnel!
Brutal, guapíssim, sorprenent i mooooolt estret!!!!! 
Un cop sortim del forat ja som dalt del cingle, on podem montar la R3 en qualsevol dels arbres que hi ha.

El túnel vist des de baix...

...i des de dalt, es passa justet, justet....

Via molt ben trobada, maquíssima, divertida i reforçada, on amb un joc d'Aliens i de Camalots fins al 3 es pot passar bé. I obligat deixar la motxil.la a peu de via si no volem passar-les canutes a l'últim tram!
I ara el moment que tots esteu esperant! És l'hora del Croki-paint!!!!!!

Croki-paint original meu.

Ressenya original de la Núria

Per baixar, el millor és rapelar per la via "Le Grand Chocolat", que està a uns 50 mts a la dreta mirant la paret i amb un sol rapel de 60mts. arribem a terra. Ull que no s'enganxin les cordes! Si no volem rapelar tant, podem baixar pel descens de la "Ferrero Rocher", rapel de 20 mts. i una estoneta de caminar.