Doncs aquest finde he tingut una treva i divendres vaig poder-me escapar a equipar una miqueta (quan ho acabi us penjo el croki-paint del sector), dissabte vaig anar a fer esportiva al sector de la Font del Gat, a Sant Llorenç de Montgai, fins que va entrar l'ombra a quarts de tres, i ens va fotre fora. I diumenge ens vam fugar la Mireia i jo a Malanyeu a fer una vieta. Que podria haver fet més? Pues si, però entre el desguace, la vida social i tot plegat no tinc temps per més!
 |
| Divendres... |
 |
| ...dissabte... |
 |
| ...i diumenge. |
Pues eso.
Dissabte, vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai l'Iturri i jo.
Vaig trobar al blog "Lo Gall" aquests crokis i ens va picar la curiositat, i clar, vam anar-hi a treure el nas.
Xapes lluentes, algunes massa a prop de les expansions velles, molts itineraris, peu de via insuperable, poca aproximació i Sol fins a migdia.
Vam fer un bon grapat de vies fins a les tres de tarda, que ja estàvem a l'ombra i començava a cardar rasca, i a més a més, ja teníem els dits prou castigats!
Diumenge, la Mireia tornava a tenir festa, així que tocava fer de bon maridet i anar a fer alguna coseta amb ella.
 |
| El millor marit de tots els temps!! |
Com que ella no havia anat mai a Malanyeu li vaig proposar d'anar-hi.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!
Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt, que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!
Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt, que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.
 |
| I el croki-paint como está mandao! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada