No fa gaire vam fer festa a la feina un divendres. No recordo el perquè, però tant li carda.
Total, com que en Pepitu està a l'atur i tampoc fa res a casa, més aviat fa nosa, vam marxar cap a Peña Rueba.
La ideia era fer una vieta divendres a Rueba, i com que el finde sembla Les Rambles durant el dia de St. Jordi, dissabte fer algo per Riglos.
Així que vàrem sortir ben d'hora de Ripoll, i cap a les 12 i picu ja estavem a peu de via de la "Bruno Gaspar". Tant sols hi havia una cordada a la "Sendero Límite" i nosaltres! Quina diferència amb els dissabtes i els diumenges!
L'inici de la via és ben fàcil de trobar, una petita i ample xemeneia amb el nom pintat.
 |
| Crec que no té pèrdua... |
Començo jo i enllaço els dos primers llargs. La xemeneia dona més feina de lo que esperava però surt bé i fins a la R2, la nostra R1, no té més història que anar seguint les xapes per una placa tombada facilota.
Totes les reunions de la via estan pintades de vermell.
Una trave a dretes d'uns 20 metres caminant i torno anar jo a davant. Volia empalmar els dos següents llargs però en Pepins arrufa el nas i monto R a uns 30 mts., tirada fàcil i macota.
Els dos següents llargs s'assemblen molt al que acabem de fer: una placa ben equipada, més o menys vertical i amb algun bombet.
El sisè llarg és guapo, és molt vertical i anem superant bombos però l'últim és el més difícil, una bona munyida i cap a R6.
Ja estem sota el 6b, m'el miro i ja veig que serà una bona acerada...
Arribo un bon tros amunt en lliure però es carda moooolt tiesu i la roca aquí ja no és excel·lent com fins ara i acabo arribant a la reunió fotent aceros a mansalva!
L'última tirada és ben bé per arribar a dalt. Uns passets amb roca franca per arribar al tram final molt podrit! Molta atenciósi hi ha cordades per sota!!!!
Ens treiem els gats i comencem el descens. Baixem fins un collet, aquí neix una cabsl a la nostra, la seguim ajudats de cordes fixes i cadenes fins a enllaçar amb la ferrata i el camí de aproximació.
Viota maca, però no tant com la "Santi" o la "Edu". Totes tres són força semblants, però tinc més bons records de les altres dues... no sé, coses de les sensacions....
Apa, aquí teniu unes fotos i el croki-paint.
 |
| Començant la trave, el nostre segon llarg. |
 |
| Jo al nostre L4. |
 |
| Jo al nostre L6. |
 |
| Arribant al cim del Mallo La Mora. |
 |
| Començant el descens. |
 |
| Croki-paint força xulo! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada