Tossell Xic

Pues continuo amb les escaladetes poc conegudes, i a més aquesta també va ser en plan matinal, ja que l'Adei ens va convidar a la Mireia i a mi a l'espectacle que feia el Mag Tamariz a Tona durant el Festival Internacional de Màgia. 

Si, si, heu llegit bé... Encara està viu en Juan Tamariz! Suposo que el deuen tenir en una càpsula de congelació criogènica i de tant en tant el deuen treure a fer algun número per pagar el nitrògen líquid. 

Encara es viu el tiu!

I sembla que té corda per estona!

Total, vàrem quedar a Vic, on ens vàrem cardar un bocata de bacon made in china i amb l'estómac com una centrifugadora ens vàrem dirigir a Coll de Bracons a fer una via de recent fornada de l'Ivan Ruiz. 

Com diu ell, és de caràcter local, però jo crec que val la pena dedicar-li un matí de primavera, amb el bosc ben verd i tot florit. La via en si està bé, és molt facileta, molt equipada i mooooolt sanejada, res a dir en contra, al contrari, felicitats al xiquet de Besora per la feinada!

Un cop a Bracons, comencem a caminar i després d'una estoneta veiem gent que baixa del Puigsacalm... res, unes 1200 persones segons els organitzadors!

Finalment, arribem a peu de via amb la medalla d'or de Space Invaders. Heu llegit bé,  era ben bé com el joc, un continuo d'esquivar gent que no s'apartava i que la majoria no saludava. A part de fer salut, aquestes sortides també haurien d'inculcar els valors bàsics de l'excursionisme, però en fi, vivim en el segle del video joc i el cronòmetre. 

Igual que el joc: esquivant a tot Déu i ningú s'aparta.

Buenu, un cop a peu de via ens lliguem i tiro amunt agafant els cantos d'aquesta roca que sembla fang premsat. Un primer llarg força maco i molt ben equipat i netejat, però jo diria que més curt i més fàcil del que diu el crokis original. El segon encara em va agradar més. Té un passet tonto cap al mig, però més que res perquè hi havia un bloc dubtós i no el  volia tocar. 

Arribem a la reunió del cim i ens vam posar a fer cua per baixar. Paciència i na fent. Un cop al cotxe tirem cap a Tona, a Cal Lama "Comidas caseras", i després d'unes birretes, varem tirar cap al pave a veure el Mag Juan Fossil. 

Fora conyes, un dissabte ben divertit i variat, llàstima de la gentada que vam trobar durant l'aproximació. Buenu, així tinc una excusa per tornar-hi, ja que em va agradar molt la vieta! No us explico com si arriba per qué en el crokis del Nenivan està molt ben detallat! Si nosaltres no ens vam perdre, és que s'entén perfectament!!!

Peu de via inequívoc!

Aquell parell preparant-se per pujar.

No sé perquè la foto ha sortit blavosa.

La Mireia fent el primer llarg.

Fent el ruc a R1...

...i a R2.

El roc en qüestió. 

Croki-paint de l'Ivan.