Una mica més de granit

Posats a xerrar de vietes de granit del Pirineu per buscar la fresca aquest any de tanta calor, us explico una que vam fer fa poc i que va ser una mica improvisat.

La Mireia tenia festa tot un finde sencer, cosa rara, i com que no havia anat mai a la Vall de Benasc, cap allà vàrem anar.

Degut a l'explotació que exerceixen els empresaris de les grans àrees comercials sobre les treballadores, que normalment són dones amb pocs estudis i poques, o molt poques possibilitats de trobar una feina millor,  i de les  quals s'aprofiten tant com poden obligant-les a fer hores extres gratis, amb un sou irrisori i amb un calendari laboral que no els permet fer plans més enllà d'una setmana i pringant la majoria de festius, doncs la companya el dissabte el matí no es va llevar d'hora, com es de suposar, degut al cansament acumulat de tants dies seguits treballant.

La veritat és que s'ha de tenir paciència...

Tot i així, vam aconseguir arribar a Benasc a la una del migdia. Encara prou! Pensava que arribariem a l'hora de sopar! Vàrem fer un bon dinar, i amb la panxa ben plena de paella i el nas ben vermell del vi, ens vàrem dirigir cap a Cerler.

La ideia inicial era fer una mica d'esportiva i diumenge una vieta i cap a casa, però com que el dia és llarg, ens vam animar i vàrem anar als Emprius de Cerler amb la intenció de fer la via "De punta a punta", però un cop a peu de paret veiem que hi ha força regalims d'aigua que creuen la via i canviem de plans.

Vinga va! Vistassu al mòbil i com és d'imaginar, no tenim gaire cobertura i només aconseguim baixar un parell de croki-paints. Ens haurem de conformar amb aixó.

Des de l'aparcament podem veure La Torre de Marfil i Las Palestras.

Ens acabem posant a la via "Felipe el hermoso", que està a la paret del costat.  Ens ho mirem des de sota i també hi ha algun regalim d'aigua però com que la via és molt fàcil tirem amunt.

El primer llarg és una mica pedete, però buenu, és lo que hi ha. Arribem a una lleixa molt llarga, on es pot caminar desencordat i decidim canviar de via, ja que els següents llargs tampoc es veuen molt engrescadors.

La paret no és  molt maca però està a l'ombra! 

Continuem amunt per la via "Grease" (mira que són cutres posant noms de via aquests espanyols), i aquí l'asuntu canvia. Més dret, més net, més dificilet, en fi, més xulu. Per trobar l'inici d'aquesta via em d'arribar entre el 6é i 7é xapot que hi ha repartits per aquesta lleixa. Arrenco i vaig tirant amunt. Em salto una R que diuen que és millor no fer-la, però després no trobo la següent i arribo a R2 sense cintes i content. Bona tirada de 45 metres amb un final un pèl desplomadillu. Puja la Mireia i un cop a la reunió torno a tirar jo.

La Mireia començant el 2n llarg.

El Yeti a l'aparcament i els prats on podem caçar moixernons.

La Mireia a mig llag.

I arribant a la nostra R2.

El següent llarg el tipus d'escalada canvia i després d'un muret, entro a un placa tombada on veig un maillon...ai ai ai... uns quants pasos molt finets i ja és meu! Arribo a R, monto el top i la Mireia em baixa fins on està ella. Després ella fa el llarg i la baixo fins on estic jo. Muntem el ràpel i en 40 mts. justos tornem a estar a la lleixa. Pleguem el material i tirem avall.

Croki-paint.

Un cop als prats de sota ens entrenim a buscar moixernons i camasecs, ja que em vist gent agafant- ne, però han cardat net i no han deixat ni un, i arribem al cotxe amb les mans buides.

Per arribar a l'aparcament em de deixar enrere Benasc i Cerler, continuant per la carretera que duu a l'estació d'esquí de Cerler, la A-2617. Gairebé 5 kms. passat el poble trobarem una petita explanada  a la nostra esquerra per estacionar el vehicle, just abans d'un pontet on la carretera creua el riu Ampriu. Continuem a peu seguint el torrent aigües amunt fins a trobar un petit pont de fusta. El creuem i tan sols queda remuntar una petita tartera fins a peu de via.

El descens es fa per la mateixa via amb dos rapels, un de 35 mts. i l'altre de 40 mts. fins la lleixa, on continuarem a peu cap a la dreta (mirant la paret) fins a trobar una tartera que ens deixara al pont de fusta que em creuat durant l'aproximació.

La tartera de baixada.

L'endemà, la Mireia no vol fer via llarga perquè està molt cansada i pasem el matí fent esportiva al sector Los Sarrios, a la Vall de Remuñe, fins l'hora de dinar, que cardem el camp ja que tenim 4 hores de cotxe per endavant.

Vista del sector Los Sarrios durant l'aproximació .

Croki-paint del Luichy.