El Xampinyó

Ara que ja he enllestit les sortides endarrerides de Montserrat, puc centrar-me en d'altres collunades, com per exemple aquest capritxu meu... jijiji

No us ho he explicat mai però vaig viure dos anys a Torelló, compartint pis amb dos elements més: en Lluís i en Pepitu.

Encara no sé com vaig sobreviure a aquells 700 dies de jarana darrera jarana. Suposo que amb 30 anys ho aguantes tot. Ara seria incapaç de resistir aquell ritme trepidant ni una setmana!

Entre liada i liada anava a treballar, i sempre puntual, no com d'altres, i pasava cada dia per davant d'aquest  roc o pedrot o agullola o diga-li com vulguis. Sempre pensava que algun dia havia d'anar a mirar-m'ho, però van anar passant els anys i no va ser fins aquest passat 29 de Setembre que ens hi vàrem acostar.
La víctima en qüestió va ser el meu germà, que degut a l'accident que va patir fa 2 anys, i que més endavant ja us ho explicaré, diu que no vol escalar mai més. Pues es cardarà un fart d'equipar i d'assegurar "qué pa qué"!
Així que aquella tarda, carregats amb el taladru i una estelada dels xinus, 4'5€, ens hi vàrem posar. En realitat vàrem estar més estona de cotxe o caminant que obrint la via que duia entre cella i cella.
Amb els crokis de l'accés a l'aparcament i el de l'aproximació, no cal que us expliqui gaire res més, ja que la vieta en qüestió és fàcil de trobar: és la única que hi ha.
Sí soc realista, és un pet de via amb un pet de roca, però buenu, vam pasar la tarda i vam fer bullir una mica més l'olla, ja que hi ha algú per aquells verals que no li va sentar gaire bé, i el 20 d'Octubre l'estelada ja no hi era.

P.D.: Vaig estar buscant el topònim d'aquesta pedra, però no vaig saber trobar-lo. Entre els companys li diem El Xampinyó, però crec que és més encertat Agullola de la Mare de Déu de Gràcia, que és el nom de l'ermita que hi ha a l'altra vessant de la muntanya. No crec que s'hagi de batejar amb noms com l'Agulla del Kharma, o de Buda, o del Déu que em va parir com fa més d'un... y hay lo dejo...

Per si esteu disposats a perdre una tarda.

No crec que la repeteixi ningú però per si algú hi va.

Croki-paint!!!

No duia estreps, així que vaig improvitzar
 amb l'altre cap de la corda

Aquí ja és fàcil. 

Foto-cim x 2!