Les sabines confitades

Qui ens havia de dir aquell 22 de febrer que seria l'últim dia que veuriem el Litri durant mesos! Acostumats a quedar un cop al mes, més o menys, ja anem per camí de fer-ne quatre...

Buenu, millor, així el meu fetge té una petita treva! 

Així acaba el meu fetge quan intento seguir el ritme del Litri.

Ens trobem a Murillo de Gallego, fem un bon esmorzar, i després de netejar el got enfilem cap a Agüero. Aparquem  a sobre del poble, després de passar per davant del cementiri, en una petita esplanada, on hi ha uns panells informatius.

Seguim el sender cap a l'esquerra, passant per sota Peña Sola, i sense deixar el camí principal arribarem a les envistes de la via en uns 10 o 15 minuts. A l'alçada de la ruta hi ha un trencall que en forta pujada ens deixa a l'inici de l'itinerari. Vint minuts en total si anem a ritme de turista.

Comença el jornal!

Un cop a peu de via el Litrako s'anima i li fot. El primer llarg no és difícil però la roca fa força mala ganya i a en Fonts i a mi ens costa. Però l'equipament generós i el sanejament facilita les coses.

Com que el Litri està motivat, li fot al 2n llarg, i tot i que el crokis diu que és més fàcil, ens costa a tots tres més que el primer. Per arribar a la reunió trobarem el pas més divertit de la via!

Dues imatges del Litri al L2.

L'única vegada que en Fonts va riure durant l'escalada.

I ell mateix arribant a R2.

Un cop a R2, el carajillu comença a fer efecte i tiro davant. Ben envalentonat enllaço L3 i L4, i arribo a la reunió bufant més que un toro en zel, tot i que m'he agafat a tots els ferros haguts i per haver.

Jo iniciant el 3r llarg.

Insistint i enganyant-lo una mica convencem a en Fonts que faci el següent llarg. És 6a, però li venem la moto de què és quintu pelat. Tira cap amunt i després d'una bona estona arriba a la R5. Quan hi arribem nosaltres encara tremola, així que el Litrako pren el relleu i fa la següent tirada. Un 5° molt llarg amb roca més que dubtosa, però alhora molt guapo.

En Fonts barallant-se amb el L5.

Jo assegurat pel Litri al penúltim llarg.

I finalment fem la darrera tirada. Un quartillu de tramit que ens deixa al cim de la paret. Un cop al cim fem un cigarru i comencem el descens i.... bla, bla, bla. Mireu la foto i no us perdreu. Un cop a l'últim coll que es veu a la foto hi ha una canal equipada amb cadenes i cordes que ens deixa sota la paret Est, i d'allà baixem cap a la dreta, evident, i en pocs minuts arribarem al cotxe. Si tenim més ganes de juerga podem fer la via "Tierra de nadie", que vaig fer el 2016 i que en guardo molt bon record. Resumint, a mi la via em va agradar molt, em va costar degut a que la roca no és molt bona però el sanejament i les repeticions de cordades anteriors l'han deixat més que acceptable. Equipament correctíssim i molt ambientillu! Buenu va, ja és hora del tant esperat croki-paint.

Croki-Maps.

Croki-paint.