Batucada

S'acosta Nadal, època pel consumisme desmesurat i de falses aparences, en què tothom es desitja el millor, mentre ens diuen el nom del porc entredents. Època on s'iluminen els carrers amb guirnaldes d'allò més cutres, mentre hi ha gent que no té per escalfar-se en pisos vells, mal aïllats i que es cauen a trossos. Època en que em d'escoltar les consagrades i inaguantables nadales quan decidim treure el nas al carrer a través d'estridents megafons que tenen més mili que el pal de la bandera. Època per atiburrar-nos de guisats de difícil digestió i que tardarem mesos a fer desaparèixer dels nostres michelins. Època per colgar la mainada de joguines que ni es miraran, i que molt possiblement provocaran algun cabreig perquè no són el model 2.0. 

Resumint, una farsa tot plegat, i el millor que podem fer és anar a trepar entre obligacions i obligacions, ja que la majoria de dies no anirem per gust en aquestes celebracions.

Si teniu un matí, us recomano aquesta vieta dels germans Masó, la "Francesc Sardans", a l'agulla del Timbaler del Bruc. És un itinerari curtet però a nosaltres dos ens va deixar força ben servits. I si teniu ganes i temps, com va ser en el nostre cas, cosa rara, podeu rematar la sortida amb la via "Aresta Brucs" a l'agulla d'El timbal gros. En realitat no és res més que un contrafort, no arriba a tenir una entitat pròpia però la seva vessant S i E hi trobarem un bon grapadet de vies d'esportiva per rematar el dia.

Nosaltres, en Pepitu i jo, vàrem fer un bon rodeo fins a peu de paret. Normal. Quan comences a caminar i encara no has decidit a quin collons de via vas és inevitable  que passin aquestes coses. Però buenu, ja ens va anar bé per cremar alguna caloria, ja que el dia abans vàrem liar-nos una mica, i la cervessa no és que sigui un fidel aliat dels encadenes.

Un cop sota la via "Aresta Brucs" del Timbaler del Bruc ens cauen els collons a terra. Potser és que estàvem cansats, acalorats i una mica resacosos encara, però tota aquella munió de còdols que semblaven enganxats amb Imedio ens va decepcionar una mica. M'acosto a la via dels Masó i em motiva més. 

Finalment tenim via, i començo jo. Només de començar trobo un pas tonto abans del primer seguru que vaig protegir amb l'alien vermell, després continuem pel diedret i sortim a la placa. No sé el perquè, però jo estava convençut que el 1r llarg era 4+, però ja veig que allò comença a finejar de mala manera. I quan ja estic a punt d'acerar, aconsegueixo trobar un cantet i sortir del tram puta i continuar fins a la R1.

Jo al pas tonto a l'inici de la via.

Foto culera per excel·lència. 

En Pepins al L1.

En Pepins s'anima i li fot al següent llarg: un Exin Castillos mal muntat que et remou les entranyes! Buenu, exagero una pèl massa. Ja sabeu que corre una mica de sang xarneguilla per les meves venes...Al final no és tant descompost i tots dos encadenem i el disfrutem. 

El L3 vist des de la reunió.

En Pepitu al L2.

Jo camí de la R2.

El tercer llarg li ofereixo a en Pepins, però molt prudentment no accepta regals enverinats. Total que no m'escapo de pillar avui. Tiro amunt i a mesura que pujo, la primera assegurança també ho fa. En realitat no es mou, i jo ho faig tant lentament que provoco una distorsió a la Teoria de cordes!

Un cop xapada la 1a assegurança, un flor de pitons, continuo amunt amb Ae, dues xapetes, però el pitó que marca el crokis no hi és, així que poso l'alien vermell i vaig a caçar les següents 4 xapes tremolant com una fulla. Després sortida en lliure fàcil i amb bona roca a buscar un desplomet on hi ha un pont de pedra que només serveix per marcar el camí. Uns metres més amunt ja hi ha la reunió: un parabolt de M10 i un espit de M8 sinó recordo malament. Tirada clau però guapa,  no és gens expo però tinc de posar una mica de salsa sinó aixó seria molt soso!

Definició de guarrejar...

En Pepitu arribant a R3.

L'últim llarg el fa en Pepitu. El crokis que duiem pintava un pitó però no vàrem saber trobar-lo, així que el tiu va muntar un merlet d'atrezzo i va posar l'alien groc a caldo. Tiradeta molt maca però extra-curta, gairebé tant com el nostre valor.

Jo assegurant a en Pepitu al L4.

Foto-cim.

Un cop al cim fem el cigarru de turnu i discutim si fem alguna cosa més. En Pepins troba una via a l'agulla del costat, així que baixem a peu per darrera, entre romanís i lloses de pedra i en 10 minuts estem sota de la "Aresta Brucs", del Timbal Gros. M'encordo i tiro amunt. La 1a assegurança es un pitó casolà i rovellat visible des de terra. Via equipada però amb mooolt d'aire entre les assegurances i amb un pas que diuen que és 4+... que catxondos aquests montserratins! Un 5° indecotable!!!!! Tot i així és una via molt maca amb els seus pasets finets i un bombet final que té trucu. La R del cim la vaig muntar en un arbre, ja que no en n'hi ha.

Jo a la "A. B." del Timbal gros.

I finalment va arribar l'hora de pirar i d'emplenar el buche, així que només falta explicar-vos les aproximacions i els descensos però m'estalvio tota aquesta parrafada amb aquests croki-paints i croki-maps tant ben parits que us he preparat!

Croki-Maps de l'aproximació.

Croki-paint del Timbaler del Bruc.

Croki-paint de descensos i de la "A. B." del Timbal gros.