Fent més voltes que un hamster!

 Venga, vamonos p'allá, continuo confinat i diria que jo estic "bé" sinó fos per aquesta ressaca que em farà explotar el cap com un dels Lemmings!

Buenu, em consola que a mesura que pasen les hores em vaig trobant millor, així que continuo cardant-vos la xapa, i perquè no continuar parlant d'escaladetes pel Solsonès?

D'aquesta sortida fa dies,  diria que va ser per la primavera ja que a les fotos surto en màniga curta i tot està ben verd... Quina pena de memòria!

Pues un dia tafanejant el blog d'en Parce vaig trobar aquesta via, o millor dit, integral, ja que és la suma de tres vietes d'en J. Vidal. Vaig pensar que havia d'enredar a algú per anar-hi. Les raons? El lloc pinta guapo, curiós i solitari. La via també pinta assequible, llargueta i guapa. Així que a base de taladrar a en Fonts el vaig convèncer per anar a treure el nas.

Crokis xirlat del blog d'en Parce, 
espero que no s'emprenyi.

Aquest racó del Solsonès està lluny de tot i de tothom, ple de formacions rocoses de conglomerat que recorda el vessant sud de Montserrat, i que en Joan Vidal s'ha dedicat a explorar i obrir vies prou interessants. Un jardí d'agulles i canals on tot està per fer. Per tant, feu-vos a la idea de que us emportareu alguna embardissada i que la roca no és excel·lent, però val molt la pena.

De moment sembla que anem bé.

Aquí ja no tant.

Joer, si ja hi som.

Collons, no arribarem mai?

No us explico les voltes que vam cardar amb el cotxe fins que vàrem trobar "l'aparcament". No sé si el vàrem endevinar, però després d'unes voltes extres per aquella vall, vam deixar el cotxe en una cuneta de la pista que us marco al Croki-map. L'aproximació a peu també ho vam fer tant malament com vàrem poder... bardisses, marges drets, i quan vam passar per tercera vegada pel mateix lloc ja vàrem veure que no anavem bé. 

Finalment, vàrem trobar la via. Tot motivat tiro amunt, i quan més pujo, més difícil és. Vaja quintos aquests del Solsonès! Arriba en Font a R1 i em demana de baixar! No anem pa'bé. Li dic que ja aniré fent i que quan no pugui cardem el camp. 

Peu de via.

Jo a mig L1.

Començant el L2.

Encarant el L4. 

Acabant el 2n llarg.

Després de batallar el segon llarg arribo a R2 i el que es veu sembla molt més assequible. Ens animem tots dos i finalment arribem a dalt de la tercera agulla. Un cop al cim anem a buscar la canal de baixada. Al principi es va bé, fins que queda tallada, fem un ràpel petit i ja fàcilment arribem al bosc. 

La tornada ens va sortir millor que l'anada, però no gaire més, i amb els trons als talons vàrem arribar al cotxe, cansats de tantes voltes però satisfets!

Croki-map.

Croki-paint.

Vies noves

 Buenu, continuo motivat amb això d'escriure collonades, i com que sé que a tots vosaltres us agrada anar a vies i/o sectors nous,  us penjo els croki-paints d'un sectoret que més d'un coneix i ja hi ha estat, però diria que poca gent té les ressenyes.

I us preguntareu on és. Pues a Ogassa. 

Més d'un de vosaltres ja havia vist brillar xapes a l'esquerra del sector de La Cantera, doncs és això. 

El sector no mata moros, fins hi tot podríem dir que és una mica cutre, però alhora hi ha alguna via molt bona per apretar, o per anar amb canalleta. És la cinglera que hi ha entre el sector de La Cantera i Can Camps i que nosaltres anomenem SECTOR DEL MIG. És el que té les vies més curtes i les més fàcils dels tres. La roca és excel·lent i l'equipament és modern i abundant, per no pasar gens de por.

Així que us penjo els crokis de les vies i l'aproximació. Si aneu amb mainada us recomano que aneu a l'esquerra del tot, on trobarem itineraris molt fàcils i amb un peu de via ideal per la canalleta. Si voleu apretar les dents una mica, podeu anar al centre del sector, on podrem assegurar en un petit prat o a les vies de la dreta, on la qualitat de les rutes compensen la incomoditat del peu de via.

Croki-maps.

Croki-paint.

La Queralt apretant a la via "Bob esponja".

La Perkins a la via "El  pajilleru...".

En Xavier equipant la "Dodo delight".

Sempre plou sobre mullat

 Doncs si, sembla mentida, o una exageració, o una dita típica, però és ben cert. Continuo cardat de l'esquena, hem tingut de passar el Nadal com em pogut, sense la vella i amb restriccions, i per sí fos poc,  ara ens han confinat per què la companya ha donat positiu i no es troba bé. En fi, em toca fer de serventa, i no em puc escaquejar ni per anar a fer una caminadeta per no deixar-la sola. Així doncs, després de mirar la tablet una bona estona m'he decidit a escriure alguna parida.

Com que vaig endarrerit, com sempre, la idea és anar escrivint el que em vingui de gust. 

Així que comencen!

Fa poc vàrem anar a fer una vieta a Sant Llorenç de Morunys amb en Fonts, que també està cardat de l'esquena, com jo i el Litri, i quan tornàvem al cotxe vam veure un tiu remenant per unes lloses molt tombades. Un cop a casa vaig investigar una mica i resulta que era en Guillem Arias que s'ha muntat un sectoret amb tres vietes de 3/4 llargs per matats, novells i lisiats, com nosaltres.

Jo quan em vaig quedar clavat pel setembre.

El Litri el dia que es va clavar a l'agost.

I en Fonts per la Puríssima.

Doncs a base de insistir-hi vaig aconseguir enredar al meu germà per anar a fer una d'aquestes vietes un dia entre setmana a finals de setembre, ja que ell també està per enviar-lo al desguàs.

Vàrem aparcar passat el túnel que hi ha entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord. Una mica més endavant trobarem una pista forestal feta pols, la vàrem seguir i en uns 5 o 10 minuts, depenent del que ens faci mal, arribem a les vies.

Croki-maps!

Nosaltres ens vàrem posar a la primera que vam trobar, la "4.0", que està a la nostra esquerra, en un petit prat. Molt evident. Xapes pintades de color groc visibles des de Manresa.

La via no té molt misteri, anar seguint les xapes, fruir del Sol, de la companyia, intentar no cardar res avall sortint de R3, gaudir del silenci, en el nostre cas, i un cop al cim, fer el gansu mentre emplenem les retines de bones vistes!

El descens el vàrem fer en tres ràpels amb una corda de 60 mts sense problemes, tan sols em de vigilar de no tirar pedres de les repises si hi ha gent per sota.

Croki-paint.

Un sectoret que esdevindrà un clàssic del pelotonaje. Hi haurà gent que no estarà d'acord amb aquest tipus de vies, però crec que hi han de ser-hi, ja que tothom té un company escalador que està en hores baixes, i això et permet fer una mica d'activitat a l'aire lliure i a la vegada, remenar algun ferro i refrescar la memòria en maniobres senzilles.

Descansant després de la dura aproximació.

Arribada a R1.

Encarant el tram final de la ruta.