Sempre plou sobre mullat

 Doncs si, sembla mentida, o una exageració, o una dita típica, però és ben cert. Continuo cardat de l'esquena, hem tingut de passar el Nadal com em pogut, sense la vella i amb restriccions, i per sí fos poc,  ara ens han confinat per què la companya ha donat positiu i no es troba bé. En fi, em toca fer de serventa, i no em puc escaquejar ni per anar a fer una caminadeta per no deixar-la sola. Així doncs, després de mirar la tablet una bona estona m'he decidit a escriure alguna parida.

Com que vaig endarrerit, com sempre, la idea és anar escrivint el que em vingui de gust. 

Així que comencen!

Fa poc vàrem anar a fer una vieta a Sant Llorenç de Morunys amb en Fonts, que també està cardat de l'esquena, com jo i el Litri, i quan tornàvem al cotxe vam veure un tiu remenant per unes lloses molt tombades. Un cop a casa vaig investigar una mica i resulta que era en Guillem Arias que s'ha muntat un sectoret amb tres vietes de 3/4 llargs per matats, novells i lisiats, com nosaltres.

Jo quan em vaig quedar clavat pel setembre.

El Litri el dia que es va clavar a l'agost.

I en Fonts per la Puríssima.

Doncs a base de insistir-hi vaig aconseguir enredar al meu germà per anar a fer una d'aquestes vietes un dia entre setmana a finals de setembre, ja que ell també està per enviar-lo al desguàs.

Vàrem aparcar passat el túnel que hi ha entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord. Una mica més endavant trobarem una pista forestal feta pols, la vàrem seguir i en uns 5 o 10 minuts, depenent del que ens faci mal, arribem a les vies.

Croki-maps!

Nosaltres ens vàrem posar a la primera que vam trobar, la "4.0", que està a la nostra esquerra, en un petit prat. Molt evident. Xapes pintades de color groc visibles des de Manresa.

La via no té molt misteri, anar seguint les xapes, fruir del Sol, de la companyia, intentar no cardar res avall sortint de R3, gaudir del silenci, en el nostre cas, i un cop al cim, fer el gansu mentre emplenem les retines de bones vistes!

El descens el vàrem fer en tres ràpels amb una corda de 60 mts sense problemes, tan sols em de vigilar de no tirar pedres de les repises si hi ha gent per sota.

Croki-paint.

Un sectoret que esdevindrà un clàssic del pelotonaje. Hi haurà gent que no estarà d'acord amb aquest tipus de vies, però crec que hi han de ser-hi, ja que tothom té un company escalador que està en hores baixes, i això et permet fer una mica d'activitat a l'aire lliure i a la vegada, remenar algun ferro i refrescar la memòria en maniobres senzilles.

Descansant després de la dura aproximació.

Arribada a R1.

Encarant el tram final de la ruta.