Buenu, com que continuo cardat i ja m'he passat tots els jocs que tinc de la consola, m'he decidit a escriure alguna xorradeta per aquí.
 |
| Finiquitat en 5 dies. |
Ja fa unes quantes setmanes, quan l'esquena era esquena, vàrem anar a Sant Honorat amb el meu germà a acabar d'una vegada per totes la via que vam començar fa 4 anys a la Mola del Corb, i què per problemes familiars i de salut va quedar en el calaix de "Coses pendents", com moltes d'altres coses.
 |
| Aproximació mínima i evident. |
Quan plantejàvem l'ascensió crèiem que ens quedàvem dues tirades llargues i treballoses, però a l'hora de la veritat va resultar més fàcil i curt...
Total, vàrem treure les cordes dels dos primers llargs, que ja estaven més tieses que un bacallà, ja que duien 4 anys a Sol i a serena, i vam obrir el tercer buscant contínuament lo més fàcil i menys desplomat a cop d'expansió.
 |
| Obrint el 1r llarg fa 4 anys. |
El quart llarg estàvem convençuts que donaria més pel cul però va acabar sent una tiradeta molt fàcil i petita.
 |
| El nom potser és una mica exagerat... |
Al final ha resultat ser una vieta de 4 tirades, on al primer i segon llarg ens em d'aplicar una miqueta, ja que en aquella època estàvem millor físicament. El tercer crec que es pot fer tot, o gairebé tot, en lliure, i l'últim és tant sols una marxa triomfal cap al cim. Un altre apunt a tenir en compte és la roca, que sense ser dolenta, no convida a fer gaires sortides en lliure.
 |
| Croki-paint del descens. |
El descens es millor fer-lo a peu, fàcil, curt i agradable, amb un parell de pasos amb cadenes que donen un punt.
Apa, ja podeu repetir-la i criticar-la, que en aquest país som experts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada