Recuperant l'esquena

 Doncs si canalla, no us feu grans per què després passen aquestes coses. Què sí jo sol puc, què no em cal ajuda, dejadme solo!!!! Si??? De veritat? Pues toma, clavada monumental i cap a urgències. 

Resum: un mes a base d'antiinflamatoris, relaxants i birres a dojo. Diria que no es gaire bona combinació però mica en mica va marxant.

I com deia la vella:

-Qui és bo per sortir és bo per anar a treballar. 

I jo sempre li contestava:

-Qui està bo per anar a treballar, està bo per anar a escalar. 

La següent frase ja no us l'escric perquè hi ha menors a la sala.

Pues eso, si tinc d'anar al curro cada dia, bé puc anar un dia a fer una vieta, no?

Per no fer-me el valent vaig escollir una via que fos moooolt fàcil, i per tenir una mica de al·licient, que fos en un lloc que no hi hagués set mai. Així que els dos lisiats, en Fonts i jo, ja ens tens anant cap a Sant Llorenç de Morunys.

Com que anàvem sobrats de temps vàrem anar a esmorzar a Perafita, al bar de l'entrada, 100% recomenable.

Si paseu per Perafita us recomano que hi pareu. 

Després vàrem fer el guiri per Sant Llorenç i en acabat cap a la vieta, a quarts d'una, com els senyors!

La ruta escollida va ser la "Via de la broca", a la Roca Subirana, a tocar del Santuari de Lord, que és brutal de guapo on està l'església dels ous.

Croki-paint xirlat dels Kutrescaladors. 

De la via poca cosa a dir, ideal per novells, avis o lisiats. Pensava que seria més puta tractant-se d'una via d'en Parce, però no, plaisir en estat pur sobre roca molt bona.

Arribem a peu de via i hi ha una cordada al L2. El que va de 1r va pujant cardant A0's a totes les xapes. Ai, ai, ai... Al veure això pensem que serà un 4+ com els d'Agulles, així que deixem les motxilles a l'inici de l'itinerari  i anem a tafanejar les altres vies per deixar espai entre ells i nosaltres. 

Quan tornem a la via hi havia una altra cordada a punt per començar. Em va sentar força malament que no preguntessin ni es disculpessin. Van apartar el nostre material sense dir ni ase ni bestia i van tirar amunt. 

Total, vàrem tornar a esperar. Quan ja estaven a R2 les dues maleducades de Can Fanga, vaig començar, i mentre pujava no em cardava gens de mal l'esquena així que vaig enllaçar L1 i L2. 

Jo a la R1 que no vàrem fer. 

Jo anant a caçar la sabina del L2. 

En Fonts al L2. 

En Fonts arribant a R2, la nostra R1. 

Per arribar a R2 hi ha un aleje estratosfèric si no xapes una sabina de l'esquerra. Jo ho vaig fer. Tots els que duia a davant no... 

El tercer llarg el va fer en Fonts, i en realitat és el que em va "costar més". És fàci, però això d'estar a la R no em va anar gaire bé pel lumbago. 

Un cop a dalt, crestegem uns metres i trobem el ràpel de 30 metres justos i clavats. Recullim i anem al Santuari de Lord a fer el turista, que m'irà millor caminar que escalar. 

Fent el guiri pel Santuari de Lord.