Com passa el temps!

 Vaja tela canalla! Sense adonar-me'n ha passat mig any i no he escrit res. Jo no tinc la culpa, que consti, però la tablet i l'ordinador han petat a la plegada, i clar, ha passat allò tant típic: "Demà aniré a comprar-ne una...". I van passant els dies i no l'he comprat. Ho intentaré fer-ho amb el mòbil però és força engorrós.

Doncs sí fa mig any ja anava endarrerit, imagineu-vos ara... I per on començo? Pues no sé... 

Mira, com que al mòbil només hi tinc fotos de les dues últimes vies que hem fet, començaré per aquestes! 

Aquest més d'agost he fet 3 setmanes de vacances, però entre l'esquena del Litri i la meva, l'espatlla d'en Fonts, la calor, i demés excuses, només m'he pogut escapar una setmana al País Basc. 

Vàrem escalar cada dia, però també podem dir que vàrem pillar cada dia, però buenu, tant li carda, l'objectiu era moure l'esqueletu. 

Entre sector i sector d'esportiva, vaig aconseguir d'anar al Txindoki a fer una vieta. No era la que volia fer jo, però no podíem passar un dia sense Litronada i vàrem acabar fent una via més curta i que a més,  ni arribava al cim ni ens arribaven les cordes a la R1... 

El Txindoki. 

Per arribar a la via en qüestió tenim 1h30' d'aproximació, i tinc de reconèixer que l'última mitja hora és molt pesada perquè el camí és més tiesu que la picha dun novio, tot i així s'ho val. 

Si us decidiu d'anar-hi, heu de deixar el cotxe a Larraitz, on hi ha un gran aparcament després de passar un parell de bars. Creuem la barrera i seguim dreceres que van creuant la pista. Tot està ben marcat i indicat. 

Desprès de mitja hora continuem ara en suau pujada per un bon camí fins a una font. Uns metres més endavant trobarem un cartell. 1h. Aquí em d'agafar el corriol de l'esquerra i en mitja hora de forta pujada arribarem a les parets. Tot plegat molt evident. 

El menda o lo que queda a peu de via

Un cop a peu de paret el Litri escull la via. No el contradic, ja que a vingut aquí molt a desgana. Es pot dir que m'hi ha portat perquè calli. 

Finalment ens posem els gats i comencem a escalar la via "Eskualido karnero".

Crokis immillorables de l'Skalatzencas. 

Com que el Litri li carda mal l'esquena i en Fonts té l'espatlla tocada, decidim que faria els tres llargs jo de primer. 

A la tirada inicial vaig muntar un pont de pedra totalment innecessari ja que tret de l'entrada tota la resta és molt fàcil. Aquest llarg fa 45 metres, i com no, el Litrako si no fa la Litronada no està tranquil... Com segurament heu endevinat, dúiem cordes de 40... Santa paciència! 

Peu de via. 

Jo a l'inici de la ruta. 

El Litri. No veig que pateixi molt de l'esquena. 

El següent llarg és molt guapo, i amb un parell d'alejes estratosfèrics. Si porteu un semàfor us estalviareu d'empassar molta  saliva. 

L2. 

I el tercer i últim llarg és la cirereta del pastís! Quan més m'el mirava, més puta i maco el veia! Tiro cap amunt i tot i que les xapes estan molt separades, no pateixes gens! Roca immillorable i ultra-adherent. Un cop al cim fem una cigarreta i tirem avall rapelant. 

L3, *****!!!!!