Van passar uns quants dies des de que vàrem anar a Coll Roig amb en Fonts, i com aquell qui no vol la cosa, ja ha arribat l'agost, i per tant el Litri ja corre per aquí. Quedem per esmorzar i li comento la via vam fer amb en Pepe, la "Joan Colet" i diu que li fa gràcia. A mi no em fa pa're repetir-la, ja que no sóc del moviment del Pepitisme Il·lustrat, i amb la panxa plena i el nas vermell degut al vinochu peleon tirem cap a Coll Roig.
Arribem a peu de via i el Litrako tira amunt. Pensava que pujaria més sueltu, però li costa prou aquest llarg, tot i així encadena. Tirada guapa on trobarem un alejillu petit de la 2a a la 3a xapa i arribant a R1, però podem posar algun caxarret en aquest tram. El segon llarg no té molta història, i el fem ràpid.
 |
El Litri fent el primer llarg.
|
Ja estem sota la tercera tirada i li torna a fotre el Litrako. Va pujant bé, però com era d'esperar s'encalla al pas que hi ha abans d'arribar a la reunió. Ho prova un parell de vegades però acaba cardant uns quants aceros com els meus: tot lo que em dona el braç. Diuen que aquest paset és 6b, però jo no li veig color.
La quarta tirada li foto jo i recordo que em vaig protegir a base de ponts de pedra només, sense posar cap alien, o sigui que ja ho sabeu, si no en porteu, no patiu, ets pots assegurar dignament si porteu uns quants cordills.
 |
| Dues imatges del Litri al L3. |
 |
| El Litrako arribant al final de la ruta. |
Un cop a dalt, agafem el camí de baixada i decidim fer la 2a i la 3a tirada de la via "Tardor calenta", pasem de fer el primer ja que no val gaire res i el camí creua la R1.
Li fot el Litri i vaja embarrancada que es marca el tiu! Just quant arriba al paset de quintu se li apaga l'automàtic del cervell i es queda clavat allà. Ni amunt ni avall. Després fer fer tropocientos intents aconsegueix passar però cardant més trampes que un jugador de pòker...
Arriba a R1 i enlloc d'enllaçar, la monta. Pujo jo i faig el tercer llarg, que seria el nostre segon. Un cop a dalt baixem a peu i per què el Litri no marxi amb mal gust de boca decidim fer "El forat de la bruixa".
A ell li tocaria fer la primera tirada, però me l'agafo jo, ja que sempre l'he feta amb la corda per dalt. Cantus a punta pala per una escaladeta força vertical i molt agradable. Arriba ell a la reunió i tira amunt, ara ja més motivat i tranquil.
En aquestes dues vies no vàrem fer cap foto, així que us penjo els croki-paints i a corre! Només recordau-vos que entre la via "K" i "El forat de la bruixa" trobàrem dues vies noves que encara no he fet. Us ho dic perquè no us equivoqueu!
 |
| Croki-paints de les tres vies que vàrem fer. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada