Seient a primera fila

Aquest passat gener en Patu encara corria per aquí i em va dir que volia escalar per Montserrat, però seguint els consells de la doctora li vaig dir que jo no podia fer-ho tal com tinc la meva esquena. Però li vaig proposar d'anar tots dos i la Mireia a Agulles. Ells podrien fer unes quantes vietes, i jo els podria seguir a peu i veure la tragicomèdia des de la 1a fila, i a més, això si que puc fer-ho, fins hi tot podríem dir que m'ho han receptat. 

Podria ser jo mirant la tragicomèdia que van muntar aquest parell. 

Així que van carregar el maleteru del cotxe de ferros i cordes mentre jo m'ho mirava i cap avall. Volíem anar a esmorzar a Cal Paco, prop de Manresa però no ho vàrem trobar. Així que ho vam fer a Salelles, que ja està bé però... no tenen Estrella.

Finalment arribem a Can Massana a quarts de deu i ja està gairebé ple! Paguem els 2 € de rigor i cap amunt, aquest parell ben carregats i jo amb la meva motxilleta amb l'aigua, el tabacu, les pastilles i el cascu per si de cas.

Com que no tenien clar quines vies fer, els hi vaig anar guiant jo. Vietes fàcils ja que la Mireia fa setmanes que no carda res i no està acostumada a escalar amb doble corda. Així que van fer les "Aresta Brucs" del Gep Llarg, via fàcil i ben equipada d'un sol llarg molt llarg, i després la de La Peluda, també molt fàcil i d'un llarg, però amb pocs i ronyosos burils més rovellats i cardats que les meves lumbars.

Foto culera d'en Patu al Gep Llarg.

Croki-paint de les dues vies que van fer l'estranya parella.

No vaig poder fer gaires fotos perquè de seguida van fer les dues vies i encara no havia arribat jo, però buenu, ja en vaig fer a la següent agulleta, la del Capdamunt, i a més, enlloc de fer una altra "Aresta Brucs", van fer la via "Napora", del arxi conegut però alhora gens popular Gustavo. Personalment puc dir que sóc un seguidor seu, avui en dia es diu follower, crec, i he fet varies vies seves, i penso que el tiu hauria de fer un llibre amb totes les vies que té, tindriem feina per anys. També haig de reconèixer, però, que moltes d'aquestes vies els hi hauria de fer un bon rentat de cara sinó acabaran caient en l'oblid.

Total, que en Patu es lliga i tira amunt, i de seguida es troba un pas finet que soluciona amb un bon acerot. Està ben equipat però tots sabem que el tiu no és precissament una ballarina. Després la cosa afluixa cada vegada més fins arribar a la R1 gairebé caminant.

En Patu estudiant el pas dur del L1.

Sembla que s'ensurt al final.

Un cop ell ja està a la primera reunió, puja la Mireia i s'enporta el mòbil per fer fotos mentre jo m'espero al Solet i a recer de l'aire que no ha parat en tot el matí i es més fred que el cul d'un mort! 

El segon llarg comença amb una petita trave de dretes i després tira amunt, on per fer el paset final va bé portar un friend equivalent a un Camelot 0.5 o un Alien vermell, segons en Patu. Segons les meves anotacions, quan la vaig fer, ja fa moooooolts anys,  vaig posar un TCU groc. Vusotru mismos.

Un cop varen rapelar, vàrem fer un mos els tres junts i després ens vam acostar fins l'agulla de l'Arbret per estirar una mica les cames i en acabat cap al cotxe.

En Patu començant el  segon llarg.

Posant-s'hi bé per la foto.

En Patu encarant l'últim pas difícil de la via.

Croki-paint amb una App nova,
a veure si m'ensurto!