Testant l'esquena (1)

 Després de molts dies cardant bondat, tornem a fer una vieta, i com és de suposar, una d'aquestes que no tenen cap interès esportivament parlant. Tant sols es tracta de fer un test per veure com tinc l'esquena, com funciona caminant amb un xic més de pes del normal, com funciona a les reunions, com va per per anar de primer arrossegant la maroma... Totes aquestes cosetes que ja sabem.

A veure sí no em petu tivant petates...

 Doncs com que jo no estic per tirar coets, i en Pepitu digue'm que no li agrada apretar, per dir-ho finament, acabem a Vilada, a l'Agullo Xic de la serralada de Picancel. La veritat és que el lloc és ben guapo, però les cuques del boix han fet feina i s'els han cardat tots. Fa dos anys vaig fer una ruta circular per aquí i els boixos encara estaven ben verds. 

 De la via poca cosa a dir. No té cap misteri ni dificultat. L'única cosa atractiva va ser poder estar al monte totalment sols, lluny de totes les preses, sorolls i xusma. També vàrem poder esquivar calor asfixiant ja que l'aproximació és fa gairebé tota a l'ombra. La via, dins la seva categoria no està malament, ideal per iniciar-se en via llarga amb algú que sigui una mica torpe, ja que és realment mooooolt fàcil i està sobre-graduada... Ja m'agadaria pujar els 4rts d'Agulles de Montserrat com els d'aquí!

 Consells:

1. Sí teniu un pla B, gairebé serà més interessant que aquestes vies.
2. Sí tot i així voleu anar-hi, deixeu els gats a casa i pugeu amb les espardenyes.
3. Tampoc agafeu magnesi.
4. Porteu màxim 8 cintes.
5. I la corda, la més lleugera que tingueu i màxim de 60mts.
6. Aneu a mirar l'accés pel pont del Duro, sí és factible, us estalviareu 30' de pateo.

Doncs dit tot això, us penjo els croki-paints d'en Joan Vidal, ja que són immillorables i unes quantes fotos de la jornada.

Croki-paint d'en Joan Vidal.

Un altre croki-paint d'en J. V.

En Pepitu al L2.

En Pepins arribant a R3.

I ara al L4.

Els Millasos.

Pont del Duro, normalment negat.