Conglopeps-3

 Ja fa uns dies, diria que ja fa que molts, una companya va entrar a quiròfan perquè li havien de treure un no sé què de no sé on. L'operació no era complicada però havia de fer una setmana de repòs absolut, i després, començar a fer vida normal poc a poc. Així  que 10 dies després de l'operació vam quedar per anar a fer alguna coseta light. 

 En principi lo ideal hauria set fer esportiva, perquè sí tenia algun problema podríem cardar el camp a tot òstia. Però ella deia que es trobava força bé i que volia fer una vieta. Li vaig suggerir anar a Malanyeu, ja que era gairebé perfecte. Podríem anar-hi amb el meu Pandilla, així ella no havia de conduir, i ademés només tenim una hora des de Ripoll sí la cardant aguanta un altre dia. També així, ella no estaria gaire estona asseguda. Un cop al poble només hi ha 20 minuts d'aproximació i la idea era fer una via fàcil i curteta, de tres llargs màxim, i sí pasava alguna cosa podríem baixar a terra amb un o dos ràpels. A més un cop al cim tenim l'opció de baixar a peu.

Un altre dia serà.

 Doncs a última hora es van apuntar en Pepitu i la Mercè, i tot lo que havia pensat perquè ella no patís en excés s'en va anar a pendre pel cul.

 Finalment vàrem acabar anant a Gorros, conduint ella el seu cotxe, fent l'aproximació d'una hora a peu per estalviar-nos el funi, escollint jo les meves vies i la d'en Pepitu, ja que ell volia fer la "98 octanos" tant si com no, però un cop va ser a lloc va aparèixer l'esperit d'en Jordi Pujol i va decidir no ficar-s'hi i es va quedar en blanc. La baixada també la vàrem fer a peu però per Sant Miquel,  que és més llarg, i  va tonar a conduir una altra vegada ella fins a casa. Total, que la chavala va estar dos dies amb forts dolors allà on no sona la flauta.

Un ltre cop amunt, brrr...

 Buenu, total, que després de fer les putes escales per enèsima vegada, en Pepitu i la Mercè es queden a la Magdalena Inferior per fer la via "Rataplan", i nosaltres dos remuntem les escales de Jacob amb la idea de fer la via "Normal" de la Gorra Marinera i la "Epitafio" de la Magdalena Inferior i trobar-nos tots quatre al cim. 

 Un cop al peu de la Gorra em va desmotivar tant aquella rampa que vaig rebuscar pel mòbil alguna cosa més interessant. Finalment vaig trobar una vieta que ens anava bé als dos. La via en qüestió crec que és la "Blasco- Llavador", no vaig trobar gaire informació, així que pudé us enganyo. Va pel muro de la dreta de la "Normal", i la vaig trobar força xula.

La cordada patacada a la via "Rataplan".

 Comença just on s'acaba el bosc sí resseguim la paret cap a la nostra dreta. La primera assegurança està bastant amunt, així que vàrem muntar una R0 al darrer arbre abans de que la paret es precipiti avall. També us haig de dir que vaig posar l'alien verd perquè hi ha una bona òstia sí caiem abans de xapar-la, però és fàcil. La roca és boníssima i no està gens sobada. Després de xapar quatre espits de 8mm, arribo a la reunió i falta una plaqueta, així que tiro amunt amb la idea de fer la R ens uns arbres de la meva esquerra però com que la corda arriba tiro fins dalt de tot, 60 metres justos. Fem cim, i aprofitem per fer unes fotos a la cordada Delgado-Foz, i després tirem avall.

 Un cop a terra, ella té ganes de més, ja que el calmant encara li està fent efecte, així que ens decidim per la via "Epitafio" a la Magdalena Inferior. I segons els càlculs, hauríem d'arribar tots quatre al cim a la vegada.

Tram final de la "Epitafio"

Cronometrat, ja estem a dalt els 4.

 De la via poca cosa a dir, clàssica entre clàssiques. Té el nom pintat a l'inici, i un cop haguem fet els cinc primers metres, la resta és Hollywood. Roca excel·lent, un pèl sobada, però no molesta, i equipament de primera. La R1 és una mica penjada, així que vaig tornar a enllaçar els dos llargs perquè ella no patís. I com els resultats que em va passar la NASA eren correctes, arribem al cim els quatre a la plegada.

Rapelant de la Magdalena.

Els Delgado-Foz rapelant.

Qui el Cavall no ha pujat,
A Montserrat no ha escalat!

 Fem el cigarru i les foto de rigor i tirem avall. En Pepitu i jo tenim ganes de fer més, però la seva companya ja en té prou i la Twity li torna a fer mal allò que no sona. Així que decidim tirar avall.

 L'aproximació és senzilla i segurament tothom sap arribar-hi, però sempre hi ha algun despistat. Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan em d'anar a la dreta, creuant una tanca de fusta, i seguirem pel camí que passa per sota dels Gorros. Després de 10 minuts caminant trobem un trencant a l'esquerra que duu a l'ermita de Santa Magdalena, poste indicatiu. Després d'uns minuts arribem al peu de les Escales de Jacob. Les remuntem fins al final. A la nostra esquerra hi ha la via "Normal" de la Gorra Marinera, la "Blasco- Llavador" està una mica més a l'esquerra, on el bosc acaba per caure en una vertical canal, espits visibles.

Croki-paint senzill però resulton!

Fins aviat vieja!