eskalades al ripolles: Conglopeps- i 6

Pues amb aquesta entrada ja acabaria amb els semi- fracassos que em passat amb en Pepitu. En realitat sempre em acabat fent alguna cosa, però mai la que volíem. En hagut de improvisar sobre la marxa o de tirar de plan B, i fins hi tot el C. I aquesta vegada no podia ser d'altra manera.

L'idea inicial era fer una de les vies noves d'en Baraldés a Vilamala, la "Badalona", que és la més senzilla, crec, i com que érem tres paquets una altre cop, en Pepins, la Twity i jo, no podíem aspirar a gaire més. Però arribem a l'aparcament i ja hi ha un cotxe, el d'en Joan Asin. Clar, la via s'ha de rapelar, i no sabem sí li cardarem rocs a sobre mentre baixem. Ens plantegem de baixar a peu, però entre que no anem d'hora, no ens coneixem el camí del tot bé i el vendaval que carda decidim activar el plan B per enèsima vegada.

Una opció era fer esportiva a la Creu del Codó, una altra era anar al Santuari de Lord i la darrera era anar a la Paret de la pluja. La primera va quedar eliminada ràpidament perquè aquell parell no volien fer totxo. I la tercera m'hi vaig negar rotundament jo després d'haver llegit els comentaris d'en Parce soobre el sector. Així que vàrem posar rumb al Santuari de Lord.

Pasem el túnel i aparquem. Aquí no fa gairebé gens de vent i el fred és suportable però tenim un altre cop un dilema. Anem al Racó d'en Guillem o a la Roca Subirana? Com que ja m'ho veig a venir que em faran pillar tot el dia, els hi dic que cap a les vies d'en Guillem. La Twity com que no s'entera gaire de res, calla i creu. Però en Pepins remuga una mica perquè vol fer la via "De la broca", però jo ja la vaig fer fa poc i no penso repetir-la. Així que cap al Racó d'en Guillem .

Un cop allà ens decidim per començar per la via "Dels Filòsofs" i després la "Dels Desertors". Són vies que no tenen gaire res, anar a quatre grapes, tret d'un murete que trobarem a cada via que li posa un puntet.

Pues bé, la primera vieta que vàrem fer té un primer llarg guapo, però els dos següents són totalment prescindibles. Tan sols es fer metres per arribar a la carena i gaudir de les vistes. Baixem a peu i fem la següent. Dos primers llargs cutrillus donen pas a una tiradeta que està graduada de 5°/Ae, però en Pepins soluciona en lliure de forma sòlida i segura, ja que la proximitat de les assegurances et permeten apurar tant com puguis, llàstima de la roca que és un pèl trencada. Fem el darrer llarg sense història ni interès i baixem rapelant.

En Pepitu comenta de fer la tercera via del sector però jo prefereixo fer un parell de vietes d'esportiva al sector del túnel, ja que la vaig fer fa poc també. Així té una excusa per tornar amb la Mercè i fer les dues vies que li queden pendents, la "De la broca" i la "4.0".

Us penjo uns crokis cutricus, però ja us podeu orientar sí teniu ganes de perdre un matí.