divendres, 20 de gener del 2023

En Follet em porta d'excursió 3

 Una de les primeres vegades que vaig quedar amb en Follet va ser per anar a fer via llarga i va sortir força rana, per no dir que va ser un fiasco total. L'objectiu del dia era la "Directa del Puigsacalm". Una ruta gairebé equipada i relativament nova, del 2020. 


 La roca d'aquest cim ja sabem que deixa molt que desitjar però després d'una bona neteja acaba sent més que acceptable, al menys en les altres dues vies que ja he fet: "El poder terapèutic de les paraules" i "L'esperó dels llops". Però en aquesta via, encara li falta mooooolt sanejament, sobretot a la part inferior, però això ho sé ara que ja l'he feta. En conjunt és un bon dia d'activitat però la via en si no em va agradar molt. Té trams molt guapos, però segurament la part de baix em va desagradar tant que ja em va ofuscar bastant la resta del dia.

 Si la voleu repetir, feu-me cas, entreu pel camí que creua la via a la R6. Fins aquí és totalment prescindible. A partir d'aquí la roca és més "bona" i gaudireu més. 

Croki-paint dels aperturistes.

 Buenu va, havent fet aquesta petita intro us explico la sortida, o millor dit sortides, ja que el primer dia que hi vàrem anar no vàrem encertar el camí d'aproximació ni el dia.

 Aquell dia vàrem aparcar a Coll de Bracons i vam seguir el camí dels Tosells, però després d'una estona ja plovisquejava. Aquesta ruta va seguint la carena fins un coll força aprop del cim, el Coll dels Clivillers. En aquest punt nosaltres vam seguir la canal de baixada en direcció al Pas del Burro  pensant que arribaríem a peu via. Pues no. En aquest camí hi ha el tram que fem a peu quan arrribem a R6 sí venim de baix. En condicions normals haguessim tirat amunt però el plugim ha deixat la paret ben molla, així que decidim abandonar.

 Per no remuntar tota la canal que em fet acordem continuar pel Camí dels burros fins el Coll de Joanetes i seguir fins el cim del Puigsacalm i tornar al cotxe. Un bon grapat d'hores caminant sota el xirimiri i el motxillot a l'esquena.

Descendint del cim amb la
cua entre cames i xops.

Ball de fumeroles pujant al cim.

Croki-maps del pateo que vam cardar sota la pluja.

 A la setmana següent hi vàrem tornar, però aquesta vegada vam aparcar al punt quilòmetric 6'5 de la GIV-5273, en una corba de paella molt marcada. Després vam seguir un corriol poc marcat però evident i amb algunes fites que va seguint la carena passant pel Puig del Forn. Continuem carenejant i comencen a aparèixer marques de pintura groga. Les seguim per terreny cada vegada més dret fins a peu d'un esperonet de roca, creuem a la dreta seguint pintades fins al peu del nostres esperó. Aquí comença la via. Nosaltres vam tardar 1h30' ben bona, però es pot fer en menys...és que estic matao!

Croki-maps de l'aproximació.

 La via? Prrrrt..... Repeteixo, no feu aquest tram fins a R6. No val res. Brut, poc atractiu, roca podridota i alguna assegurança a desmà. Però en fí, si us hi poseu recordeu que:

  • Per arribar a R1 és molt guarro.
  • El segon llarg no té res.
  • El tercer té molt mala caiguda al pas de 6a i amb roca cutre de veritat.
  • El quart no el vaig entendre, 4+?!?!? Diria bastant més i assegurances a desmà.
  • El cinquè i el sisè llargs són rostollades.
Estranya sabina a peu de via...

L1, a punt d'arribar al pas guarrillu.

L3, l'inici prometia, però després s'espatlla.

 Un cop a R6 caminem un parell de minuts i la cosa sembla que s'engresca una mica. La roca millora molt, suposo que com que aquesta segona part de la via és més dreta les crostes ja han caigut amb els pas dels anys.

Vista de la segona part
de la paret des de R6.

 El setè llarg comença per una espècie de canalera que es va redreçant. És facilot però molt obligat. No pots posar res i hi ha un bon aleje, però molt bonic. El següent encara és més dret i per tant més difícil, 6a. A mi no em va sortir ni de conya, és lo que passa quan t'aficiones al Netflix i a les crispetes, però a en Follet si. Tot i així, sí esteu matats com jo, podeu pujar guarrejant, i si teniu una anteneta, anireu regalats. I la novena tirada comença amb una xemeneia però quan s'acaba has de sortir a fora i la roca fa realment grima, amb alejillo incorporat. Un cop a R9, seguim una corda fixe cap a l'esquerra uns 40mts. I montem la R9 bis en un balcó molt guapo.

En Follet al L7.

I ara al L8.

Travessa per anar a R9 bis.

 Jo a aquesta alçada ja estava una mica fart de roca, de cordes, de mosquetons i tenia més gana que un somalí, però encara quedaven 5 tirades, i a més són les difícils. La següent, la desena, el croquis marca 6b, però no és tant fiero sí no tenim manies. Unes grades ens deixen a sota d'un bombo on hi ha el pas. Un parell d'acerots i entrem en un diedret fàcil però incòmode de pujar. Un cop a la R10 i vaig mirar amunt i les pilotilles em van pujar fins a la gola! A l'hora de la veritat no és tant xungu com sembla sí pugem en artifo. I sí portem un estrep anirem com un senyor! En lliure diuen que és 6c, però es pot pujar perfectament cardant A'0s, i com podeu imaginar, és com vaig pujar jo, agafant-me a tot lo que brillava!

En Follet arribant al pas de 6b del L10.

Que haguéssim anat bé amb un estrep!!!

Diedre final del L10.

R10

 El dotzè llarg és una mica guarrete: un petit bombo només de començar amb una sortida obligada, ja que no s'arriba a la xapa per acerar. A més, la roca torna a ser molt cutre aquí dalt, ja que un cop passem el desplomet ja veiem que el tema es torna a tombar molt, com a la part inferior de la via, i la pedra deixa de ser bona i tornen aparèixer les putes crostes, els matolls i la sorra.

 Les dues últimes tirades són per un esperó per sobre del bosc, on en algun punt em d'apartar les branques dels arbres per passar, però arribats aquí ja tant me cardava tot, només volia arribar a dalt per treure'm els gats i pijar!

En Follet al penúltim llarg. 

R13.

Ultims metres abans del cim.

 Un cop al cim anem a buscar el Coll de Clivillers i anem baixant per la canal en direcció a la Font Piquer, perfectament marcat i indicat, però millor us mireu un mapa el dia abans. Quan arribem a la carretera només ens quedarà caminar un parell de quilòmetres fins al cotxe.
Cim.

Por fin!!!!!

Vistes magnífiques anant a buscar el cotxe.


 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada