Finalment vam acabar "La xorrera"!

Quan vam començar aquesta via a Cal Barricó va ser amb l'ideia de fer un llarg, per aprofitar l'únic degotall que hi ha a la vall, i així tindriem una via d'esportiva pels lolos...
Però el Litrako, un cop la vam obrir des de baix i la vam equipar, es va emocionar i va obrir, juntament amb en Josep, dos llargs més.
Ho van encertar, ja que són força guapos i una mica alpins...hi ha algun bloc que és millor no tibar-lo a lo loco...però surt un llarg per un diedre maco i l'altre per un bonic esperó, on arribant a la reunió trobarem un pas una mica cabró...al menys per mí...
La van deixar aqui, ja que l'esperó on hi ha la R3 es tomba i aixó fa que hi hagi una selva penjada.
I així es va quedar fins l'any passat. que s'ens va ocorrer a en Markitos, a en Karre i a mi, allargar-la, creuant la selva com es pogués, i després arrasar-la, i aprofitar l'última placa, guapissima, regletera i aeria.
Aquets dos llargs també els vam obrir des de baix, però el més difícil va ser pujar pel 7a amb el taladre i tota la martingala...
I així vam obrir els L4 i L5,  des de sota, i posteriorment els vam netejar i equipar com calia,  tot hi  el desbosc que vam fer al quart llarg no ha quedat immacul·lat, penseu que tenim una  hora d'aproximació, més la "yumada"...
Al final ha quedat una via llargueta, 115m., variada (xorrera, diedre, esperó, grades i placa) i ben equipada. Per repertir-la ens caldran 15 cintes i el material de les R's. I uns estreps pel primer llarg, si no volem tibar gaire.
El descens el podem fer per la mateixa via, ja que totes les reunions tenen anelles. Però crec que és millor baixar per la via "Aigua i tabac", més directe i neta de soques i pedres soltes, però haurem de tenir en compte que hi ha un ràpel de 35m.  Al "lloru"!