Poker de cims als Gorros

Dilluns 11/3/2013

Per estrany que sembli tenim festa el meu germà i jo...i les parentes NO!!!!
Fa dies que miro croquis de Gorros, però per anar-hi sol entre setmana. El finde sembla mercat i passo de formar-hi part. Com que ja tinc al cap les vies que em fan gràcia, en lloc de fer-les sol, les farem junts, un dia  de relax pel  meu germà i per mi un dia... llarg. Com diu en Paca: Ja m'he fet gran, gros i gras...
Pugem a St. Joan per St. Miquel.... El primer i l'ùltim cop! Penso que és molt millor pujar per les escales.
Arribem a la Gorra Marinera, a peu de la via "Ninona" a les 10 del matí, no fa vent i toca el sol... "Collons que raru" penso... Sempre pillem....
Començo jo i vaig pujant, possant i treient cintes pel roçament, fins a les runes de l'hermita... Uns 85 metres d'una tacada... En David, clar, a de surtir a "l'ensamble"... No és tant llarga la corda.
Aquí continuem per la via "Del davant", molt guapa! Alguns "alejes", justets per passar una mica de por peró no per  matar-se.
Fem cim i baixem rapelant. Anem bé d'horari i anem a fer la via "Àpia", a la Magdalena Inferior, que a l'inici hi ha una plaqueta d'alumini rectangular i casolana pintada de color verd. la resta són parabolts de 10mm. amb les xapes pintades de color verd també.
Són tres llargs molt guapos, ben equipats i amb roca excel·lent.
En el primer llarg trobo que la 1ª assegurança està força amunt però un cop t'hi posses no hi ha per tant i després hi ha un petit desplom, però amb els forats on voldriem i com voldriem, molt divertit.
El segon i tercer llarg trobem còdols a patades... Un luxe sí estem acostumats a Agulles.
Ràpel i cap a la Miranda de Sta. Magdalena a fer "La canaleta de les ninfes".
Aquesta via és molt xula també, puja per una espècie de canaló on progresses utilitzant passos de diedre, de placa, i alguna que altra bicicleta.... Estic fatal! Algun "aleje" però res de l'altre mon, llàstima que sigui tant curta.
Pugem fins al cim amb molt de compte perqué hi ha moltes pedres soltes i ens dirigim cap a la Magdalena Superior.
A mi em fa gràcia fer la "Susibel", però no estic segur si està tota re-equipada i a més m'he deixat els estreps a casa... Així que ens decidim per la "Pureta's climb".
Des de fora es veu molt maca però un cop t'hi fiques.... Em va decepcionar bastant. El primer llarg està força podrit i a la R3 hi ha molts "bolitxes" esperant a fer strike amb el paiu que està assegurant, en aquest cas el meu germà.
Vaig enllaçar els tres primers llargs per anar a l'ideia, ja que feia un vent del carajo! Ja deia jo que no podia ser...
Fem cim i avall cagant òsties que fot un fred que pela!
Baixem per St. Miquel una altra vegada i arribem al cotxe passades les quatre. Uns 400m en 7h, més o menys, ja fa temps que vaig tirar el crono a la xatarra...
Un dia digne per repetir, però fent unes altres vies, i pujant per les escales!

Aquests croquis són de l'Eduard, d'en Luichi i d'en J.Prunera, els he modificat una mica amb el que nosaltres vam fer, espero no ofendre als autors amb la meva mala traça amb els ordinadors....