Ferrero Rocher

Com que en Grau és més gironí que l'Onyar, s'ha proposat ensenyar-me uns quants sectors d'escalada poc coneguts de la nostra província.

Un d'ells és el Cingle de Sant Roc, a Amer.

En aquesta paret hi ha la "Le grand chocolat" i "Le petit bombon", dues vies que comencen a ser força populars.

Ara també hi ha la "Ferrero Rocher", d'en Ballart i d'en Robert... i en Grau no sé com collons va trobar el crokis, i ja em veus a mí, amb el culet tant apretat que no m'entrava ni un pinyó, cap allà...

Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret ja és ben visible davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol bastant desdibuixat per dins un espés bosc i que ens deixen a peu de "Le Petit bombon" i el seu característic sostre en 35 minuts. Resseguim la paret uns 10 minuts més i trobarem la via passada una evident canal. Fletxa grabada a la roca. 
(Text copiat del blog "Benvinguts al Paradís" i modificat) 

Comencem amb un tram d'A1 senzill, una sortida de 4+ (i uns collons!!! Un 5+ com una casa de pagés!!!), i quan caçem la 1a xapa comença una trave agradable fins al final, on la roca és bastant cutre, per no dir molt.

En Grau al tram d'A1 al principi de la via...

...i aquí a mig flanqueig.

I jo sanejant el flanqueig

La R1 es fa en un arbre, i la vam reforçar amb un pitó que vàrem deixar.

Continuem amunt, seguint la lógica, segons en Ballart 4+...😂😂😂😂😂. Per mi 5°, i dels bons!

I seguidament encarem un diedru tot raru però guapu. El problema va ser que no duiem ferros grossos i en Grau es va assegurar  com va poder...

Vàrem deixar dos pitons més en aquest tram, però no us en refieu gaire, estan posats d'aquella manera en una roca que sembla fang premsat!

Finalment arribem a dalt, després de més 3h! 

Des del cim em d'anar a buscar la canal que teníem a la nostra dreta segons pujàvem, i muntar un rapel de 20 mts. i continuar caminant fins gairebé a peu de via.

Personalment, no em va molar molt la via, la roca fa més por que el rebut del gas en plena onada de fred, però "para gustos, colores", que diuen per allà baix.

Aixó sí, vam veure un parell de futures línies... a veure si quan arribi la tardor les petem!

Crokis de la via, que no sé d'on polles ha sortit