Vaig jurar i perjurar que no tornaria a treballar a Caldea, a Andorra!
Jaja!
Dos anys després ja hi tornava a ser!
Cagun la puta de Déu!
I que s'ha de fer quan acabes de currar?
Gastar pasta en botigues?
Castigar encara més el pobre fetge anant de bar en bar?
O anar a escalar?
Així que en Grau em comenta aquesta via, que ell ja l'havia fet, que estava equipada, que era molt guapa...
Doncs ja ens veus, a les 6 de la tarda creuant la frontera, amb una birra a la ma i els pantalons ben bruts de pintura.
De la Seu d'Urgell, per la C-14, anem tirant avall, direcció sud. Un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà esquerra que va a Montan de Tost, la LV-4001, l'agafem i enseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. Travessem la C-14 en compte i agafem el camí romà dels Pontarrons, reequipat i senyalitzat que passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona ja s'intueix la xemeneia, del camí haurem de pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.
Jaja!
Dos anys després ja hi tornava a ser!
Cagun la puta de Déu!
I que s'ha de fer quan acabes de currar?
Gastar pasta en botigues?
Castigar encara més el pobre fetge anant de bar en bar?
O anar a escalar?
Així que en Grau em comenta aquesta via, que ell ja l'havia fet, que estava equipada, que era molt guapa...
Doncs ja ens veus, a les 6 de la tarda creuant la frontera, amb una birra a la ma i els pantalons ben bruts de pintura.
De la Seu d'Urgell, per la C-14, anem tirant avall, direcció sud. Un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà esquerra que va a Montan de Tost, la LV-4001, l'agafem i enseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. Travessem la C-14 en compte i agafem el camí romà dels Pontarrons, reequipat i senyalitzat que passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona ja s'intueix la xemeneia, del camí haurem de pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.
L'inici es ben guarrillu, herba, sorra... però a mitja tirada entrem a la xemeneia i ja començo a xalar!
Reunió en un balconet ben còmode.
 |
| El menda acabant el 1r llarg |
El segon llarg el faig jo, uns passets de diedru i cap a dins altra vegada! Aixó ja comença a semblar espeleo!!!
Un moviments reptadors i arribo a la R, en un altre balconet interior ben guapu!
El 3r llarg surtim recte amunt, trobarem una xapa que costa de veure, després un pont de pedra, un pas tonto i surtim fora de la "cova"... i ens trobem una altra xemeneia, molt oberta i equipada amb 2 o 3 parabolts, però podem posar algun trastu a caldu si ens fa una mica de grima!
 |
| En Grau començant el L3 |
 |
| Dues fotos meves arribant a R3 |
Via molt guapa, i com a mínim curiosa, per no dir exòtica. Recomenable 200% i no portar roba cara i de moda...
Descens per la mateixa via encara que sembli impossible, en tres ràpels de 30+30+35.
El crokis que us penjo és l'únic que he trobat...i qualsevol semblança de les assegurances amb la realitat és pura coincidència!!
Nosaltres no vàrem trobar cap pitó, en canvi vam trobar més xapes de les que diu el crokis.
Us penjo el meu croki-paint, fet a totóstia per qué tinc de marxar! Adéu!
Iep! Bona aquesta! que guapa!
ResponElimina