divendres, 7 de juliol del 2017

La Vall d'en Bas

Caram, així que Ull de Ter pertany a la Garrotxa?
Doncs pel que es veu si...
Pleguem de treballar de Tona, dinem cadascú a casa seu i a quarts de tres ens trobem a Ripoll amb en Grau i en Quintilla.
Café rápid ells i jo una birrosca, i cap a la Vall d'en Bas a Vallter...però aixó no és a prop d'Olot?
Total, que després de caminar una horeta, arribem al peu d'una paret llisa de gneis, sota el cim del Gra de Fajol Petit, on hi ha les vies la "Vall d'en Bas" i la "Vall d'Hostoles".
Mentre caminavem, em veníen a la memòria les encigalades i els pateos que haviem fet de jovenet per aquestes valls... joer... quins records! Quant de temps ha passat! He deixat gent enrera, però també n'he trobat pel camí! Quina afició més agredolça m'he buscat....

Wenu, wenu, no ens fiquem sentimentalistes, collons!

Total, la via triada va ser la "Vall d'en Bas", més assequible que la seva veïna... Hi hauré de tornar-hi... l'entorn i la via bé s'ho valen!

Nosaltres, un cop al cim de la paret, enlloc de baixar rapelant, com diu el crokis dels kutres, varem baixar per la canal que hi ha a l'altra banda del coll, fins a un gran pi negre amb una gran fita que hi ha en un collet. Aquí ja es veu la totalitat de la paret i arribar-hi és fàcil, curt, evident i fressat, molt millor que rapelar.

Com que l'explicar l'aproximació és un rollu, us penjo el crokis i unes fotos fetes durant el pateo dels Kutres, espero que no s'emprenyin!


Crokis dels Kutres. Nosaltres vam baixar a peu, molt millor!

Aquí es veu l'aprox., deixerem el cotxe al parking per anar al refu.

Em de puja la canal de l'esquerra, menys pessada del que sembla

A l'altra banda del coll hi ha la canal per baixar a peu de paret.

Fent un kit-kat abans de començar a baixar per anar a peu de via

Ja es veu... glups! Que llis és aixó!

Comencem a escalar gairebé a les 6 de la tarda, encara tenim 4 hores de llum per fer la via i el retorn...🤔🤔🤔
En Grau es lliga les cordes i poc a poc va pujant, un parell o tres d'aceros i arriba a la R2, després d'enllaçar els dos primers llargs.
Mentre em calço els gatets vaig rumiant:
- Sí ell a fet aceros, com collons pujo jo?!?!
- S'ens cardarà fosc!
- Aixó serà un drama!
- I sense cobertura per si passa algo...
- Ai collons...
Vaig pujant i flipo pepinillus!
Vaja quintumés!
Adherència pura i dura!
Sort que hi ha alguna regletilla per descansar el cocu!
Arribo a R2 i canviem cordes.

En Quintilla i jo al L2, finet, finet...

Al mateix lloc però amb la camàra del revés.

En Quintilla encapçala el 3r llarg.
Es pren el seu temps i finalment arriba a R3...
Quan pujo ja entenc per qué anava lent...
Només d'arrancar hi ha el pas de 6a, tot i que jo he fet 6b's més fàcils que aquest 6a!
Sort del matollet de l'esquerra per fer un passet de matojo-tracción!
I després és 5+ fins la R, però collons quins sartenazos que hi ha!!!




En Grau em va fer un book al L3

Un cop a R3, ja veig a venir que no voldran que faci tota la via en top moñas, així que agafo un grapat de cintes, i p'arriba!
Només de començar em trobo amb dos desplomets, el primer més gros que el següent, i després una placa ben llisa on necessitarem uns prismàtics per veure les xapes.
Al final la placa no és tant llisa com aparenta i les xapes no són tant lluny com sembla.
La millor tirada del dia, del mes i de l'any!!! TIRADOOOOOON!!!!!!

Quintilla-style al L4, el millor!

Com que em vaig animar i canviant cordes perds una mica de temps, també vaig fer l'últim llarg, maco, curt i facilet.
Un cop al cim de la paret, anem al famós coll, ens carreguem les motxilles i tirem avall, i arribem al cotxe a un quart de deu, encara és clar i tenim temps de parar a la betzinera a repostar unes birres!

Encara hi ha Sol durant la tornada



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada