dissabte, 8 de juliol del 2017

x+y+z= 172

Doncs buenu, us penjo aquest escrit mentre esmorzo i miro per la finestra a veure si el temps millora.
Ja fa dies, millor no dir si molts o pocs, per alló de les regulacions, vam anar a fer la via "172 anys".
Vaig llegir que la via no val gaire res, i és cert, però només pel 4t llarg ja val la pena!
Varem aparcar al costat de l'ermita de la Salut, a Collbató, vam continuar a peu per la pista tancada que duu a les Coves del Salnitre, i en el 1r  revolt de paella i de dretes, hi ha un caminet marcat en vermell que ens porta a peu de via fent unes giragonces extranyes, però sense pèrdua.
Un cop a peu de paret, ja es veu que alló no promet gaire...

Excel.lent crokis d'en Parce

Començo jo, ja que segons el crokis és una via semi-equipada i el 1r llarg és 5+, i en Pepins prefereix entrar en matèria poc a poc per qué fa dies que no escala.
Monto la R1 sense cap novetat, ni he trobat el 5+ ni he posat cap friend, tan sols un parell de savinetes i un parell d'espits... aquest llarg recorda als primers llargs de la Codolosa, una sèrie de grades de bon pujar però amb la roca no tant bona.

El següent llarg comença amb un diedret, on en Pepitu posa l'alien groc i una savineta abans de l'espit, uns pasets finets i monta R2.

El 3r sembla que promet, es veu un petit diedre amb un bon mur a sobre, però al final del diedre fa una trave que és caminar... tampoc poso res. Aixó si, el següent llarg es veu molt guapo. 
Arriba en Pepins a la R i quan veu aquella placa tant tiesa em passa la patata calenta, perfecte!!!

Començo a pujar i vaig xalant a mesura que vaig guanyant metres, primer per una fissura amb dos pitons molt separats i després per una placa assegurada amb dos espits. Fins un punt que no sé cap a on haig d'anar, mirada ràpida al crokis i recte cap a dalt a caçar un pitó que no es veu, poso un friend ( un ferro semblant al camalot 0'75) en una fissura, i desseguida trobo el clau i arribo a R molt content! Tiradeta moooolt guapa!!

Fem el canvi de reunió i en Pepins tira cap amunt. Savineta, friend i mega-aleje fins la R! Serà cap d'ou! 
- Però com pot ser que no hagis vist la xapa!
- Ui, si, ara ja la veig... 
Tiradeta més maca del que aparenta, amb roca excel.lent.
Total, arribo a la R i tiro jo.

En Josep encetant el L5

Savineta i cap amunt

T'has passat la xapa cap dur! Està més avall i a la dreta!

Un diagonal d'esquerres per entrar a una canal plena de matolls que ni molesten ni els toques però m'hi asseguro, després una placa maca on divago una mica... al final trobo la línia... és recte amunt i R.

Ens mirem els dos ultims llargs i decídim per majoria absoluta marxar: no són gens atractius i el cel s'està tapant molt.

Prenem el tortuós camí que ens duu al Camí de les bateries, fins creuar la Drecera de Fra Garí i cap avall.
Quan passem per Monistrol ja plou, ben jugat sagal!

No recomano molt la via, la veritat és que a part del 4t llarg i algun altre tramet no val molt, però buenu, em bellugat l'esqueletu i ens ho em passat bé, que és el que conta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada