eskalades al ripolles: Caldo de pollo Starlux

Pues l'endemà d'haver fet la "Sendero límite" a la Sierra de Bonés, (http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/res-celebrar.html ), estàvem ben estellats. No sé si per l'aproximació, o per la via, o pel descens, o per les birres o per la calda, però la qüestió és que volíem fer dues vies a Peña Predicadera, i quan vam sortir del cotxe, vam decidir en assemblea que només faríem una i després cap a fer un bon dinar-berenar-sopar.

Vam fer el camí tranquil.lament, observant el paissatge tant ben parit que hi ha, parlant sobre els amics, les parentes, els crios, les motos i per suposat, també de la F1, que a mesura que s'acosta el final del campionat, l'escuderaria de Maranello ja veu que no té res a pelar... una altra vegada!!! Jajaja!!!

Ja és una tradició... A xupar rodar!!!!!!!!

Quan arribem gairebé a peu de paret veiem dues cordades a la via "Jabalí errante", que és la que volíem fer, i la resta de les vies estan buides.
Dubtem una estona entre el "Espolon Aliana" o el "Espolon Starlux", i al final ens decidim per aquesta última. Potser per qué és més fàcil o potser pel curiós nom. Qui no s'ha cardat mai un caldo de pastilla d'Starlux dins la tenda, mentres a fora cau la del pulpo?

De pollo, de vaca o de peix, n'hi ha de tots tipus!!

Ens fumem el piti de rigor al peu de via, i en David comença a contar xapes i metres, i el resultat de la divisió no li agrada gens i diu que comenci jo...
- Claro! Faltaria més! Pa servirle a usted y a Dios! Pa eso estamos aqui! Coñio!
Hui, hui..crec que m'estant adoctrinant aquest parell!

Collons, com han perdut en Pellicer i l'Anna !!

Buenu, total, començo jo, i segons el crokis és 4°.
Pues serà un 4° d'antaño! La Virgen!
Hi ha un parell de trams que finegen, i moooolt! I els alejes són interestelars!
Sort que entre la 4a i 5a xapa hi ha un casquillu d'espit vell! Trec el meu tornillu de M8 d'emergència de la bossa de magnesi i el poso, després la xapeta recuperable i la cinta, si nó, hauria tingut de tragar un bon grapat de litres de saliba! Rediós amb el quartillu!!!

Jo a peu de via

Monto R sota un muret desplomat, on hi ha el tram de 6a. Si el 4° se les duia, no sé com serà el 6a!!!
Arriba en David a la role i li demano si puc fer el següent llarg. Al veure quatre xapetes força juntes m'anima bastant a probar-lo, i encantat de la vida em cedeix el torn.
Li cardo i li aguanto fins que em trobo un pas molt llarg a l'alçada de la 4a xapa, quan ja comença a tombar. Acabo cardant un A0 como está mandao! Joer! Amb lo que l'havia lluitat...que hi farem. Després ja només queda una rampa de roca excel.lent i fàcil fins la R2. Al contrari que al primer llarg, aquest està molt ben equipat! Igual que els tres que queden fins al cim... No sé el per qué, però està força descompensat l'asuntu.

En David surtint del pas puta del L2

En David arribant a R2

El següent llarg és un 3°, una rampa molt fàcil amb un parell de xapes per indicar l'itinerari a seguir. I a la 4a tirada, la rampa es va redreçant i va a buscar una petita xemeneia, on ens quedarem amb ganes de fer més metres, ja que és molt guapa però curteta.

Ummmmm!!! Xemeneia!!!

Vaja mondongo que cardu, tela boig!!!

L'últim llarg el fa en David. Puja uns metres i el perdo de vista. La corda va tirant a bon ritme fins en un punt que no es mou. Ni amunt, ni avall. Minuts d'incertesa i de sobte, torna a tirar cap a dalt. Que deu haver-hi?
Pujo jo i quan veig la boina gegant ho entenc... Faig un flanqueig a dretes i després s'ha de tirar recte amunt.
- Al lloru! Que no ho veig clar! Que pesa molt la motxil.la!
- El cul et pesa! Gordu! Tira cap amunt, ostia!
Aquestes paraules tant encoratjadores del meu germà m'animen i cardu un bon apreton per fer l'últim pas de la via i ens reunim tots dos al cim més contents que unes Pasqües!

En David assegurant-me des de sobre la mega-boina!!

El descens el vàrem fer a peu tranquil.lament, pensant ja amb el menú que ens cardaríem!
Via molt guapa i recomenable, amb un primer llarg poc equipat i més fi del que sembla. Els altres quatre estan molt més equipats i són tant, o més ben parits que el primer!
És fàcil i poc estressant combinar aquesta via amb alguna altra, ja que hi ha una línia de dos ràpels una mica més a la dreta, crec que de 50mts i 60 mts.
També recomano portar un cargolet de M8 i una xapeta pel 1r llarg.