Després d'un finde pel País Basc de bodorrio i el següent per Huesca, tocava fer una mica país, i em vaig quedar per Hobbiton, la Comarca.
Després de rumiar les opcions, vaig decidir anar a Coll Roig amb en Chano.
Chano?
I em preguntareu d'on a sortit aquest personatge.
Resulta que és un paisanu de Campdevànol, que "tiempos ha" escalava una miqueta. Però la feina, la mainada, les factures, etc, etc... va fer que perdés la pista d'aquest hobbit del Quartó Nord, on va haver-hi la Batalla dels Camps verds, entre hobbits, liderats per Bandobras Tuk, i orcos.
 |
| Bandobras Tuk, líder dels hobbits del Quartó Nord |
Fa uns mesos vam quedar un parell de cops per fer una miqueta d'esportiva, repasar nusos i treure la cascarilla de l'esqueletu, i un cop aprobat l'exàmen de repàs, m'el vaig endur a fer una vieta.
Un bon lloc per desenterenyinar-se és Coll Roig, així que vàrem anar cap allà amb un carajillu al cos i sense esmorzar per qué ell havia de tornar d'hora.
Un cop a l'aparcament tocava triar via, i com que la més assequible és la "Derzu Uzala", va ser l'escollida.
Un cop a peu de via, mentre ens preparàvem, arriba una altra cordada que volia fer la "Patxaran Litrako", i tot parlant m'en donc conta que m'he equivocat d'inici!
La Mare de Déu!
Però com puc ser tant empanat?!?!
Però si la vam obrir en Santi i jo, i l'he fet cinc vegades com a mínim!
Dissimulo una mica i com aquell qui no vol tiro cap amunt per la via "Nil Marín".
Aquesta via va directe al cim del pilar, però aprofito la R de la via del costat per assegurar a en Chano, així el controlo i ens sentim i veiem sense problemes.
Un cop a la R, podem triar si continuem per la "Nil Marín" o pel 2n llarg de la "Només hi ha funcionaris i jubilats".
Quan en Chano veu el panorama obre uns ulls com taronges i diu que cap de les dues les veu factibles...
M'ho miro i...
Tachan!!!
Veig que a l'alçada de la 4a o 5a xapa de la via "Només hi ha funcionaris i jubilats", la "Derzu Uzala" passa molt aprop i ens podem canviar.
Dit i fet. Tiro amunt, i quan la cosa es comença a possar tiesa apareix una fissura en diagonal d'esquerres que ja no deixo i que em permet canviar de via facilment.
Després puja el colega disfrutant més que en primer llarg, ja que és més fàcil i el Sol ja escalfa.
Canviem de R i encarem el tercer llarg que comença amb uns passos putes i cada vegada més sobats i recargolats. O potser soc jo i el meu culaco! Un cop passem el 3r químic la cosa afluixa molt i arribo a la R3 enmig d'un festival de cantus.
En Chano li tira ràpid, però no pot evitar fer un acero al paset de 6a. Oooooh!!! Però tot i així molt bé!!!
Fem un altre canvi de reunió i fem l'últim llarg, totalment prescindible però a tots dos ens fa gràcia fer cim.
La baixada la vàrem fer a peu. El principi té algun destrepe, però a mesura que anem baixant, el camí va millorant.
A quarts de dues ja estàvem a Kamde i amb la feina feta!
Aquesta via va directe al cim del pilar, però aprofito la R de la via del costat per assegurar a en Chano, així el controlo i ens sentim i veiem sense problemes.
Un cop a la R, podem triar si continuem per la "Nil Marín" o pel 2n llarg de la "Només hi ha funcionaris i jubilats".
Quan en Chano veu el panorama obre uns ulls com taronges i diu que cap de les dues les veu factibles...
M'ho miro i...
Tachan!!!
Veig que a l'alçada de la 4a o 5a xapa de la via "Només hi ha funcionaris i jubilats", la "Derzu Uzala" passa molt aprop i ens podem canviar.
Dit i fet. Tiro amunt, i quan la cosa es comença a possar tiesa apareix una fissura en diagonal d'esquerres que ja no deixo i que em permet canviar de via facilment.
Després puja el colega disfrutant més que en primer llarg, ja que és més fàcil i el Sol ja escalfa.
Canviem de R i encarem el tercer llarg que comença amb uns passos putes i cada vegada més sobats i recargolats. O potser soc jo i el meu culaco! Un cop passem el 3r químic la cosa afluixa molt i arribo a la R3 enmig d'un festival de cantus.
En Chano li tira ràpid, però no pot evitar fer un acero al paset de 6a. Oooooh!!! Però tot i així molt bé!!!
Fem un altre canvi de reunió i fem l'últim llarg, totalment prescindible però a tots dos ens fa gràcia fer cim.
La baixada la vàrem fer a peu. El principi té algun destrepe, però a mesura que anem baixant, el camí va millorant.
A quarts de dues ja estàvem a Kamde i amb la feina feta!
 |
| Croki-paint cutrillu però ja va bé |
 |
| Dues fotos d'en Chano vibrant al L1 |
 |
| Aquí canviem de via, fàcil, fàcil |
 |
| Y yo con estos pelos!!! |
 |
| L'altre cordada |
Pagaria per anar a Coll Roig.
ResponEliminaSi a més li sumes que l'avi s'equivoca de via i confon la Derzu per la Patxaran...ja tens polvora per comentar la jugada al bar.
Ara, vaia boira més puta...
Algún bolet?
q va! ara ja fins a primavera, a per camasecs i moixernons
ResponElimina